Esteu aquí

Reportatge

Biodisseny Europa, observació

“El biodisseny s’ha convertit en la millor opció per emprendre en salut”

L’assistència sanitària està plena de necessitats no satisfetes. La indústria i l’acadèmia treballen per solucionar aquests problemes, però fa 16 anys a Estats Units es van adonar que les solucions que sortien al mercat no servien. Va ser llavors quan va sorgir una nova metodologia per innovar en salut: el biodisseny. Barcelona n’és una de les capitals a Europa, on s’ha estès en els darrers anys.

29.06.2017
  • Els pacients paraplègics perden massa muscular i desenvolupen atrofia
  • El 0,2% de les persones que utilitzen lents de contacte pateixen cada any infeccions greus a l’ull que podrien deixar-los cegues
  • Després d’una anestèsia, els pacients poden patir asfíxia quan arriba el moment de retirar la intubació perquè la glotis es tanca. Els anestesistes han d’utilitzar molts fàrmacs per evitar aquesta complicació

Aquests són alguns exemples que demostren que l’assistència sanitària està plena de necessitats no satisfetes. La indústria i l’acadèmia treballen per solucionar aquests problemes des de les empreses, les universitats o els laboratoris d’investigació, però fa 16 anys a Estats Units es van adonar que les solucions que sortien al mercat no servien. Funcionaven bé tecnològicament parlant però ningú les comprava ja que no solucionen una necessitat real de mercat.

Va ser llavors quan la Universitat de Stanford va impulsar un programa acadèmic amb una nova metodologia, a través de la qual es creen equips multidisciplinars que, a partir de l’observació directa dels pacients i els professionals en hospitals, inventen solucions útils a problemes reals. Així és com va néixer el que es coneix amb el nom de biodisseny, una metodologia que ha arribat a Europa i s’ha estès per diverses capitals, una de les quals és Barcelona, on s’ha impulsat el programa d·HEALTH Barcelona dins de la iniciativa Moebio (a càrrec de Biocat).

Biodisseny significa emprendre en salut mitjançant un procés complet d’innovació que té tres fases. El programa, que requereix dedicació completa, comença amb una immersió clínica en un hospital per identificar necessitats mèdiques no cobertes, a continuació se selecciona una de les necessitats i es busca una solució per resoldre-la i per últim es fa un prototip d’aquesta solució i es dissenya el model de negoci per portar la tecnologia al mercat. Està dissenyat per desenvolupar tecnologies mèdiques i crear una empresa.

“És gràcies a aquesta metodologia tan completa que el biodisseny s’ha convertit en la millor opció per a qualsevol persona que vulgui emprendre en salut des de zero, és a dir que no tingui ni una idea ni un equip”, afirma el director acadèmic de Moebio i director d’e-Health i Health 2.0 a l’Hospital Sant Joan de Déu, Jorge Juan Fernández.

Això és el que ha passat a Markus Wilhelms, Imma Herrero, Marc Benet i Ángel Calzada. Han participat al programa d·HEALTH Barcelona inspirat en biodisseny, han desenvolupat un dispositiu no invasiu i no farmacològic per combatre el restrenyiment crònic que imita les tècniques dels massatges terapèutics fets per professionals i han fundat la start-up Mowoot.

L’empresa ha aixecat 2,2 milions d’euros i ja ha llançat el seu producte al mercat espanyol. De fet, és l’única empresa sorgida d’un programa inspirat en biodisseny a Europa que té producte al mercat i ara l’equip està buscant distribuïdors per Alemanya i Estats Units per al 2018.

 

Segueix llegint el reportatge: Una metodologia disruptiva per innovar en salut >

La metodologia del biodisseny es va desenvolupar a la Universitat de Stanford el 2001 i parteix de la base que la innovació en salut es pot reproduir, ensenyar i aprendre mitjançant un cicle tancat, que comprèn tres fases i que té per objectiu acabar desenvolupant una tecnologia o dispositiu mèdic.

Després d’estendre’s àmpliament per Estats Units (en més de 100 universitats), el biodisseny va arribar a Europa el 2010 vist com una bona oportunitat per incentivar la innovació en tecnologies mèdiques. A Turquia i Israel també han desenvolupat programes seguint aquest metodologia.

El programa d·HEALTH Barcelona també ha apostat per donar l’oportunitat als fellows de fer mobilitat internacional amb l’objectiu de conèixer fellows d’altres programes europeus, compartir coneixements sobre les àrees clíniques on han fet la immersió de l’hospital, validar les necessitats mèdiques que han detectat i fer contactes amb metges, professionals de la salut o venture capitalists internacionals.