Esteu aquí

Reportatge

human microbiome bdebate

Sinopsi B·Debate - Microbioma: d’últim òrgan a nova frontera

A cada ésser humà hi habiten uns 100 bilions de bacteris, d’uns 10.000 tipus diferents, que sumen una mitjana de 2 quilograms de pes. I si en el passat se somiava en viure lliures de microorganismes, avui se sap fins a quin punt aquesta aspiració era un error.

01.08.2015

Descarrega la sinopsigaleria

Els bacteris amb els quals convivim són fonamentals en processos com la digestió o l’educació del sistema immunitari. Però el seu paper va molt més enllà, ja que les variacions o alteracions en la seva composició s’han associat amb malalties de tot tipus: amb l’obesitat i la diabetis, amb al·lèrgies, amb certs tipus de càncer. Estudis recents suggereixen que també es podrien associar amb la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) o fins i tot amb trastorns del comportament com l’autisme. És per això que al microbioma, el conjunt de microorganismes que poblen l’ésser humà —i dels quals més del 90% són bacteris—, se’l coneix ja com l’últim òrgan. Conèixer en profunditat les poblacions bacterianes i la seva influència en la salut podria permetre diagnosticar o fins i tot tractar alguns d’aquests processos.

Alguns dels millors experts internacionals en el microbioma van exposar i comentar els últims treballs sobre aquest àmbit a B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic.

Les principals conclusions del debat són:

  • En termes de microbioma, és millor ser ric: una major diversitat bacteriana se sol correspondre amb una millor salut en general.
  • Segons la hipòtesi de la higiene, l’augment de l’asèpsia en els països desenvolupats ha reduït la diversitat de microorganismes beneficiosos contribuint a l’augment d’al·lèrgies, obesitat o diabetis.
  • Determinats bacteris s’han associat amb diversos tipus de càncer, com els de còlon o pàncrees. En el cas de la sida, el dany intestinal provocat pel virus provoca el pas de bacteris a la sang i un envelliment cel·lular accelerat.
  • El microbioma intestinal pot influenciar fins i tot en el comportament, i s’ha associat amb casos d’autisme. S’està investigant l’ús de prebiòtics, probiòtics o fins i tot trasplantaments fecals pel tractament d’aquesta i altres patologies.

 

D’un món sense bacteris al ‘boom microbioma

Fa temps que tenim coneixement dels microorganismes, però fins no fa gaire eren una contaminació. El somni era viure sense bacteris”, recorda Francisco Guarner, cap de secció a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i un dels líders científics del B·Debate. Però quan es van aconseguir desenvolupar ratolins sense gèrmens, va resultar que "no creixien, tenien múltiples al·lèrgies i morien amb sorprenent facilitat": els microorganismes eren indispensables per a una vida normal.

Des de la Segona Guerra Mundial han augmentat els casos de malalties cròniques no transmissibles com el càncer, l'autisme o les al·lèrgies. Això no ha succeït en països subdesenvolupats. Una possible explicació seria l'anomenada hipòtesi de la higiene: l'ús d'antibiòtics, l'augment de parts amb cesària, la disminució de la lactància materna i, en general, la major asèpsia en els països rics ha limitat el nostre contacte amb certs microorganismes necessaris per educar les nostres defenses. Per això, segons Guarner, “el sistema immunitari s'equivoca més, i certes alteracions en el microbioma tradicional poden estar en l'origen d'aquest increment de malalties”.

Però, ¿per què aquest relativament sobtat interès pel microbioma? Pel desenvolupament de la tecnologia. "Les noves tècniques de seqüenciació de l'ADN han permès interessar-se i estudiar el nostre altre genoma, el de tots aquests microorganismes", assegura M. Luz Calle, directora del grup de Bioinformàtica i Estadística Mèdica a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Aquestes tecnologies són capaces no només d'identificar els tipus de microorganismes, sinó també els gens que contenen.

En general, tenim una mitjana de 600.000 gens microbians només en el nostre intestí, i com afirma Dusko Ehrlich, director emèrit a l'Institut National de la Recherche Agronomique de França, “també en termes de microbioma és millor ser ric que pobre”. A menor diversitat, major tendència a l'acumulació de greix, al desenvolupament de diabetis i, en general, a una pitjor percepció de salut.

 

Bona part dels estudis del microbioma es realitzen en femta, ja que l'intestí allotja més del 90% dels microorganismes amb els quals convivim. El 2011, un d'aquests estudis va ser capaç de dividir la població en tres grups diferents segons la composició de bacteris a la seva femta.

>Segueix llegint

“Hi ha alguns tipus de càncer que tendeixen a donar-se més a nivell familiar, però que no semblen dependre de la genètica”, afirma Núria Malats, investigadora principal en el grup de Genètica i Epidemiologia Molecular, al CNIO. El microbioma podria estar darrere d'alguns d'aquests casos, com el del càncer de còlon.

>Segueix llegint

Una persona amb un microbioma poc variat pot millorar la seva riquesa a partir de la dieta. Una alimentació rica en fruites, verdures i aliments integrals, amb fibres de diversos orígens, sembla l'opció més saludable, també per als nostres bacteris.

>Segueix llegint