Esteu aquí

Cap a la sostenibilitat en el sector salut

En el darrer article sobre sostenibilitat posàvem de manifest que “si el sector salut mundial fos un país, seria el cinquè major emissor de gasos d’efecte hivernacle del planeta”. En aquest article, anem un pas més enllà i incidim en els canvis i les iniciatives/casos d’èxit que estan duent a terme els diferents agents de la BioRegió de Catalunya per aconseguir un impacte positiu en el medi ambient.

AddToAny buttons: 
26.10.2022

Les polítiques econòmiques dels països es veuen determinades per horitzons sostenibles d’ençà de la creació de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, formada per 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que marcaran l’acció global fins a l’any 2030. Aquesta Agenda, juntament amb The European Green Deal, que persegueix la neutralitat climàtica pel 2050, tenen un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible, a través d’ambicioses polítiques a la UE i acords internacionals.

Font: Informe d’ACCIÓ “L'economia circular a Catalunya 2021
 

D’acord amb aquesta prioritat mundial,  les empreses i entitats de la BioRegió de Catalunya estan treballant amb l’objectiu d’aconseguir una ‘petjada zero’ mitjançant la gestió de residus, l’optimització de l’energia, la reutilització de materials o la reducció d’emissions CO₂, entre altres. A continuació presentem un ventall d’iniciatives que hem identificat al conjunt de l’ecosistema, amb casos d’èxit de centres de recerca, parcs científics i hospitals, passant per startups i grans empreses, fins arribar als fons de capital risc. 
 

La gestió dels plàstics i la reutilització dels equipaments científic-tecnològics

La recerca no s’escapa de contribuir a la crisi climàtica que estem vivint, ja que els laboratoris són entorns altament "plastificats". Es calcula que el 2% dels residus plàstics del planeta procedeixen de la investigació biomèdica i agrícola. Els tubs, les plaques de Petri o les puntes de pipetes que anteriorment es feien de vidre, són ara de plàstic, que és un material barat i resistent, però en la majoria dels casos d'un sol ús. Iniciatives internacionals per reduir plàstics als laboratoris, com MyGreen Lab, ‘Laboratory Efficiency Assessment Framework’ (LEAF) o Green Labs Austria, han inspirat als centres de recerca i parcs científics de la BioRegió, que han creat comissions de sostenibilitat per promoure la reducció de l’impacte que té la investigació en el medi ambient. 

Aquest és el cas del PRBB Sustainability Group, una iniciativa formada el 2021 pels centres del Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona (PRBB) que es preocupen per l'impacte del seu treball i la sostenibilitat de la seva recerca. Les accions de canvi que impulsa aquesta comissió van des de l'ús de material de laboratori reutilitzable, l’optimització d’energia o la reducció del packaging, fins la gestió de residus, obtenint uns resultats molt positius. 

Destaca també el Comitè de Sostenibilitat de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), creat a finals del 2020 per membres dels diferents perfils de l’institut, amb l’objectiu de definir l'Estratègia IBEC per promoure la sostenibilitat a la Investigació. Es tracta d'un document de treball que concreta les accions relacionades amb el consum d'energia i aigua, residus, compres, viatges i desplaçaments a la feina. Altres exemples de grups de treball recentment constituïts són el de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB) de Barcelona, que ha elaborat documents de bones pràctiques per reduir l’impacte en el medi ambient, tant en l’Administració com en els laboratoris, o la Comissió de Sostenibilitat de Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
 

Font: My Green Lab
 

Una altra iniciativa d’interès és la que han posat en marxa els Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) per a la recuperació i reparació d’equipaments científic-tecnològics dins el marc del projecte CERCAGINYS, una plataforma que posa a disposició de la comunitat científica i del sector privat els serveis científics i tecnològics dels centres CERCA. El programa ha obert la possibilitat d’intercanviar equipament en desús mitjançant un conveni de col·laboració. “D’aquesta manera, s’allarga el temps de vida útil dels equipaments i possibilita a altres centres del programa l’aprofitament d’aquests instruments”, explica Roger Cabezas, cap de Gestió del Coneixement I-CERCA. Els centres interessats podran consultar les ofertes de cessió d’equipament o publicar-ne de noves a la intranet del CERCAGINYS. Actualment, el programa es troba en una fase pilot, però ja compta amb algun cas d’èxit. 

 

La gestió dels residus sanitaris: el desafiament dels hospitals

Els hospitals també generen residus químics, farmacèutics i radioactius, tots en petites quantitats, que requereixen un tractament especial. Segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 30% dels centres hospitalaris no gestiona de manera segura els residus sanitaris -en els països en desenvolupament el percentatge arriba al 60%- i, amb la COVID-19, el problema encara es va agreujar. Deixant a banda la pandèmia, segons l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), a tota la xarxa sanitària es generen diàriament més de 96 tones de residus hospitalaris, dels quals la meitat són sanitaris. 

Per això els hospitals de la xarxa catalana treballen amb l’objectiu de reduir no només els residus, sinó també la generació d'emissions i el consum d'electricitat, aigua i gas. La Fundació Sanitària Mollet va guanyar un premi internacional en sostenibilitat el 2021 a més d’haver desenvolupat un projecte de reciclatge i gestió de residus. “L’objectiu de l’FSM és aconseguir que properament la nostra petjada de carboni sigui del 0%. La cultura verda ha de formar part de la estratègia i impregnar l’estructura i els processos”, explica Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària Mollet.

L’Hospital Germans Trias i Pujol disposa d’un Pla de Gestió de Residus i una comissió responsable de fer-ne seguiment. A més, el centre va ser guardonat l'any 2015 per un projecte pioner a Europa de reducció del malbaratament de menús no consumits pels pacients. Cal destacar també que el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona van entrar a formar part del Global Green Healthy Hospitals (GGHH), una comunitat internacional amb més de 1.200 membres a 60 països, coordinada per Health Care Without Harm (HCWH) Europe, que assessora i ajuda als centres a implementar criteris de sostenibilitat. 

També tenim el cas de l’asseguradora Sanitas que acaba de tancar la segona convocatòria de l'edició del programa ecoDisruptive, per detectar solucions que ajudin als seus hospitals a ser més sostenibles. 

 

Les startups i scale-ups: produint de manera sostenible o desenvolupant productes sostenibles

Les startups i scale-ups de salut de l’ecosistema també estan conscienciades amb el medi ambient i cada cop tenen més integrada la sostenibilitat. Aquesta s’aborda des de dos àmbits: empreses emergents que han integrat polítiques de sostenibilitat en la seva cadena de producció per reduir el seu impacte ambiental, i d’altres que donen solucions als reptes mediambientals.

En el primer grup trobem Dan*na Artificial Nature, biotec que realitza un seguiment dels recursos, processos i caracterització dels residus per obtenir el bioproducte més eficient, Monzon Biomed, startup que fabrica productes dermatològics promovent l’optimització de recursos i la reducció de residus o Onyriq, que desenvolupa polímers i biopolímers reciclables, biodegradables i respectuosos amb el medi ambient.

Altres, ajuden a reduir el canvi climàtic, com per exemple la biotec Venvirotech biotechnology, que transforma residus orgànics en bioplàstics biodegradables, Bluephage, biotec que produeix kits d'anàlisi per detectar aigua contaminada, i Vytrus Biotech, companyia especialitzada en ingredients actius derivats de cèl·lules mare vegetals per a la indústria cosmètica, que ha aconseguit que tota la seva cartera d’ingredients actius siguin el 100% naturals segons la norma ISO 16128, un fet que els hi ha permès guanyar aquest any el primer premi BBVA a la innovació en sostenibilitat mediambiental.

També trobem l’startup Roka Furadada qui s’ha marcat l’objectiu de convertir-se en una empresa 100% sostenible en els propers 3 anys, optimitzant l'ús d'energies renovables, processos de producció eficients i l'ús d'ingredients 100% naturals, o l’scale-up Impress, que amb una iniciativa de reciclatge dels seus alineadors transparents mitjançant contenidors instal·lats a les seves clíniques.

 

Inversions sostenibles o inversions d’impacte: la regulació als fons d’inversió 

La regulació en l’àmbit de sostenibilitat també ha arribat als fons d’inversió de la mà de la Sustainable Finance Disclosure Regulation (SFDR), que classifica els fons d’inversió des de 2021 d’acord amb els seu exercici en sostenibilitat.

Alta Life Sciences, una de les firmes de capital risc especialitzades de la BioRegió, es troba treballant de forma activa per incorporar l'angle d'inversió sostenible al seu proper fons. “Els fons d’inversió involucrats en el sector de la salut contribueixen de forma directa als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 i 9 pel tipus d’activitat que desenvolupen i, per tant, tenen impacte positiu en la societat”, explica Montserrat Vendrell, partner a Alta Life Sciences. I, afegeix: “Nosaltres volem anar més enllà tenint en compte els factors ambientals, socials i de governança (ESG) en cada etapa del cicle d'inversió i treballant amb les empreses de la nostra cartera per desenvolupar les seves pràctiques de sostenibilitat. Tenim el compromís de contribuir a altres ODS, alhora que ajudem a crear valor per l’empresa i, en definitiva, fem que les empreses siguin més competitives”.

Un altre dels fons especialitzats de la BioRegió, Asabys Partners, va obtenir l’any passat primer la certificació Bureau Veritas, que avala la responsabilitat de les seves accions en els possibles impactes ambientals i socials.

 

L’esforç de la indústria en la lluita contra el canvi climàtic

Empreses farmacèutiques com Almirall, Avinent, Croda Ibérica, Ferrer, Grifols i Palex Medical també estan adoptant mesures per abaixar l’impacte mediambiental, sobretot enfocades a la reducció d'emissions de gasos hivernacle i d'eficiència energètica. De fet aquestes accions ja es comencen a notar, segons va explicar Silvia Labé, directora de comunicació, màrqueting i intel·ligència competitiva a Biocat en el darrer congrés sobre sostenibilitat en biotecnologia, fent al·lusió al darrer Informe de Farmaindústria sobre Plantes de Producció. “L’adopció d’accions amb un impacte positiu ha reduït la ràtio de consum d'energia per empleat en més d'un 8% en tres anys, i l'origen de l'energia que consumeixen el total de plantes de producció espanyoles és renovable en un 70% dels casos”, va explicar.

Com a exemples d’empreses que han reduït les emissions de CO₂ trobem el cas d’Almirall, que ha aconseguit disminuir en un 39% les seves emissions en menys d’una dècada seguint un pla centrat en la reducció de la seva petjada de carboni global. També trobem el cas de Grífols, única representant europea del sector al Dow Jones Sustainability, que treballa per arribar el 2023 havent reduït a la meitat la seva petjada de carboni.  

Altres com Avinent i Croda Ibérica, se centren en el Consum i Producció Responsable. La primera ha posat en marxa diverses iniciatives per substituir maquinària seguint criteris ambientals per millorar-ne l'eficiència i, la segona, també avança cap a l'eficiència energètica i el consum responsable. Destaca també Ferrer que, amb la seva política de sostenibilitat, s’ha convertit en la primera companyia farmacèutica espanyola en formar part de la comunitat internacional B Corp, l'agrupació d'empreses orientades a construir una economia més inclusiva i sostenible.

Aquest és un repàs de les principals activitats de l’ecosistema que hem identificat aquest 2022 i que fa palès el compromís d’una gran part dels agents de la BioRegió per incorporar estratègies de sostenibilitat en els seus models de negoci i en l’exercici de la seva recerca. L’objectiu ZERO és molt ambiciós però ineludible, i és que les dades disponibles ja ens alerten que no hi haurà transició verda si no hi ha una transició del sector salut.
 

Font: Biocat