Claus per moure’s amb èxit dins d’Horitzó Europa: guia pràctica d’oportunitats

Els Programes Marc de Recerca i Innovació de la Unió Europea són el potentíssim instrument amb el que la Comissió Europea fa política científica i d’innovació i apunta cap a la inversió del 3% respecte al PIB, en especial des d’inicis de la dècada passada: 

• amb FP6 impulsa l’European Research Area (ERA)
• amb FP7 incrementa significativament el pressupost per a R&I
• amb H2020 llança la “Innovation Union” 
• amb HE accelera la doble transformació verda i digital 

Des del Tractat de Roma de 1958 (fundació de la Comunitat Econòmica Europea), recolzar la R+I a escala europea per competir amb altres regions globals és una prioritat estratègica.

Com a tal, els pressupostos que la UE hi ha dedicat des de 1984 (1er Programa Marc, FP1) a 2021 (9è Programa Marc, Horizon Europe) han incrementat progressivament de 3.750 a 95.500 M€. 

Font: elaboració pròpia, a partir de dades del Parlament Europeu (doi:10.2861/60724)

Per cert, podríem dir que les entitats catalanes hem estat més eficients captant fons que no pas la CE finançant. Entre FP3 i H2020 Catalunya ha multiplicat x46 els fons captats (de 34M€ a 1.548 M€ a final de programa), mentre que Europa ha multiplicat x12 el seu pressupost. 

I això és tot?

No, hi ha un altre gran repte per a Europa: les capacitats i dependències estratègiques envers altres regions globals. L’esment a la COVID-19 és inevitable, i Horizon Europe (HE), com part que és del paquet Next Generation EU amb el que la CE vol fer efectiva la doble transformació, impulsarà aquelles àrees en les que les capacitats pròpies han de créixer. 

No us perdeu l’informe “Strategic dependencies and capacities” publicat el maig de 2021. Entre els sectors en els que les dependències poden ser més estratègiques hi ha lògicament Health. I, en concret, en l’ecosistema de salut, l’informe destaca active pharmaceutical ingredients i altres health related products entre els 137 productes que Europa hauria de reforçar en la seva cadena de valor.

L’evolució dels Programes Marc ha portat a la CE a reduir percentualment el pressupost per a els topics o “àrees temàtiques” (com salut), tot i que el pressupost per a cadascun d’ells hagi augmentat en valor absolut per l’increment pressupostari total. La figura següent mostra el pressupost per a cada topic, entre ells salut i biotec (fletxa). Les TIC són les que més han crescut de llarg en pressupost. 

A Catalunya ens va bé això de captar fons europeus per a salut. Si agafem el darrer període, només H2020, dels 7 reptes socials que adreça el programa marc (Pilar 3), Salut s’emporta el tall principal: 191 M€ i un 3,3% del que capta tot l’ERA en repte social “Health” (els socis principals de Catalunya són Bèlgica i Suècia (consultar “Anàlisi de la col·laboració de Catalunya en projectes d’Horizon2020”, AGAUR abril 2021). 

On es poden trobar oportunitats a Horitzó Europa?

El primer gran paquet de convocatòries d’HE ja conté un gran nombre d’oportunitats per a les entitats del sector ciències de la vida i salut. Malauradament, s’està endarrerint el seu llançament, inicialment previst per abril. Es parla de mitjans de juny i s’especula sobre les causes de l’endarreriment (per estar al dia cal llegir Science Business).  

Comentem aquí amb més detall l’estructura del programa i donem pistes on “aplicar”. Igual que a H2020, HE s’estructura en 3 pilars: 

Pilar 1 – Ciència excel·lent

Aquest pilar del programa europeu de recerca i innovació és el que menys canvis presenta en el període 2021-2027 respecte al període anterior. Està sobre tot focalitzat en la recerca acadèmica i les empreses poden trobar el seu nínxol de finançament a les Accions Marie Skłodowska Curie (MSCA). Aquest subprograma, ja present a H2020, permet obtenir finançament per a la contractació de personal investigador, mitjançant beques de doctorat i postdoc, així com pot finançar programes de mobilitat internacional entre empreses.

Pilar 2 – Reptes globals i competitivitat industrial europea

Resultant de la fusió dels pilars 2 i 3 del programa H2020, el trobem estructurat en 6 “clusters” temàtics, clarament marcats per la twin transition (verda i digital) així com per l’empremta de la COVID-19. 

Les entitats de la BioRegió trobaran el gruix d’oportunitats al clúster salut (principalment) i al clúster digital, industria i espai (sobre tot en relació amb la digitalització i automatització industrial). 

Puntualment també es poden trobar algunes oportunitats al clúster d’alimentació, bioeconomia, recursos naturals, medi ambient i agricultura, per exemple en matèria de salut animal. 

Com dèiem, el càncer té una missió específica dins del programa, per tant sempre cal buscar sinergies entre aquesta missió i les propostes que volem presentar.

Pilar 3 – Europa innovadora

El programa inclou un pilar sencer dedicat a innovació i dotat amb 10.000 M€. És a aquest pilar 3 on trobem més novetats i segurament les oportunitats de major interès per a empreses innovadores amb tecnologies disruptives. 
Dels tres blocs (EIC, EIE i EIT), el principal, i que probablement pot esdevenir “la joia de la corona” d’HE, és l’EIC (European Innovation Council), que ja coneixíem com a pilot de l’H2020. 

EIC

Amb més de 1000 M€ d’euros de pressupost, serà la finestreta única que englobi totes les mesures, iniciatives i instruments relacionats amb la comercialització de les innovacions i les tecnologies més disruptives. I alerta: juntament amb les MSCA serà la única oportunitat per a les empreses per presentar la seva proposta individualment, sense necessitat de formar part d’un consorci. 

Ja s’han llençat les primeres convocatòries de l’EIC, algunes dirigides al sector salut. Les convocatòries a l’EIC han de servir per escalar els TRL i els BRL de les empreses. Tots els innovadors aniran a l’EIC. Però on?

• Al Pathfinder amb projectes d’alt risc i d’avantguarda en tecnologies innovadores amb gran potencial per crear nous mercats i/o abordar reptes globals
• A Transition for Innovation si volem validar tecnologies/desenvolupar plans de negoci per a aplicacions específiques basades en resultats generats per projectes europeus d’H2020 (programes FET Open i FET Proactive) o Proof of Concept de l’ERC, o del propi HE (projectes que han passat pel Pathfinder).
• A Accelerator: per ajudar a escalar pimes, startups i spinoffs (i, en casos excepcionals, mid-caps o inversors).

Important: 

El programa inclou altres instruments i premis:

• Women TechEU (programa nou) destinat a finançar cada any 50 dones que vulguin crear la seva start-up. 
• Premi de la UE per a Dones Innovadores
• Premis Capital Europea de la Innovació (iCapital)
• Concurs Europeu d’Innovació Social 
• Premis Europeus de Compra d’Innovació

Nota negativa: 

L’EIC ha congelat inesperadament la presentació de noves propostes per l'allau de sol·licituds rebudes. Qui tenia previst presentar proposta breu abans de la data límit del 16 de juny no podrà fer-ho. Caldrà esperar fins al 6 d'octubre i enviar les propostes completes per accedir a finançament. L’EIC va aclarir que les sol·licituds rebudes abans del 7 de maig s'avaluaran a finals de maig, i que es convidarà a les empreses seleccionades a presentar les seves propostes completes a temps per a la data límit del 16 de juny. 

EIE

El subprograma European Innovation Ecosystems (EIE) conté diverses convocatòries interessants per a empreses, i destaca l’oportunitat que representen els European Partnerships Innovative SMEs (“Eurostars 3”). Europa vol ajudar a connectar ecosistemes innovadors per escalar les empreses i accelerar creixements industrials.

EIT

També l’EIT (European Institute of Innovation & Technology) està inclòs en aquest tercer pilar. S’espera d’ell major sinergia amb altres subprogrames malgrat tingui un procediment diferenciat per sol·licitar finançament. Per cert, que l’EIT llança la HEI Initiative (Innovation Capacity Building for Higher Education) per tal d’impulsar el potencial d’innovació de les universitats.

Què canvia a HE respecte a H2020?

• Més convocatòries amb un procediment en dues fases: per reduir l’esforç inicial i augmentar la probabilitat de que l’esforç d’escriure una proposta més llarga sigui premiat.
• Més accions no prescriptives: més convocatòries amb objectius concrets, però que es poden adreçar lliurement.
• Menys text: les memòries tècniques de les RIA (Research and Innovation Actions) i les  IA (Innovation Actions) s’unifiquen i queden reduïdes fins a 45 pàgines, i les de les CSA (Coordination and Support Actions) a 30. 
• Pla de gestió de dades obligatori: requeriment incloure’l als plans de treball. Caldrà trobar l’equilibri entre el que es pot i no es pot publicar.
• A partir de 2022 caldrà una declaració sobre els plans d’igualtat de gènere.
• Hi haurà “dret a la refutació” entre l’avaluació individual i la reunió del consensus group i es tindrà en compte en l’avaluació.
• En les convocatòries en dos fases, la primera serà “cega”. Serà a la segona fase quan s’avaluï la qualitat del consorci.
• No es tindrà en compte l’estructura de gestió a l’avaluació.

Prioritats transversals a l'Horitzó Europa, i a altres programes

• Digitalització i economia verda. Són dos de les grans – si no les més grans – prioritats de la Comissió Europea en el present exercici. 
• Open science, open innovation, open knowledge. La CE promou l’obertura del coneixement generat a través dels programes que finança, alhora que busca maneres de fer de la ciència oberta una opció sostenible econòmicament. 
• Sinergies amb altres programes i amb les missions. Horitzó Europa buscarà sinergies amb els resultats, infraestructures i projectes que neixen de programes marc anteriors, i amb projectes i programes actius en el període actual. 
• Tota la sinergia que es pugui aconseguir amb les missions que la CE ha identificat com a prioritàries en el context europeu pot ser favorable per maximitzar l’impacte d’una proposta.
• Igualtat de gènere: és un dels objectius de desenvolupament sostenible amb els quals s’alinea la Unió Europea i que es troba present a moltes convocatòries.
• El clúster 1 (salut) d’HE ha rebut crítiques pel gran focus en recerca aplicada. Una de les causes pot ser el vincle entre HE i el nou programa de la EU per a la salut, EU4Health. La CE busca la màxima sinergia entre els dos programes, amb HE generant coneixement i EU4Health traslladant-lo al mercat.

Apunts finals

I. 5 claus per afrontar HE

1. Europa finançarà projectes que encaixin amb la seva estratègia (paraules clau: #RRI, #digitalització, #pacte_verd, #gènere, #social #skills)
2. Europa impulsarà preferentment projectes que reforcin capacitats i redueixin dependències.
3. Europa ha d’assumir riscos per augmentar l’impacte de la seva innovació, i per això li dedica un pilar sencer.
4. Europa vol potenciar la participació d’entitats dels estats membres o els països associats amb una producció científica per sota de la mitjana europea per tal de reduir la bretxa en R+I entre països i reforçar l’ERA
5. La darrera i més important: el que vol Europa no sempre coincideix amb el que necessita l’entitat que aplica. L’èxit depèn de com encaixen aquestes dues voluntats. 

II. Has rebut el finançament, has gestionat el teu projecte i has tingut bons resultats. Ara què?

Europa no vol que tot això caigui en sac foradat i ha posat en marxa 3 serveis 

1. Horizon Results Platform: els beneficiaris de projectes FP7, H2020 i ara HE poden aprofitar aquesta plataforma per donar visibilitat als resultats, buscar solucions a seves necessitats post-projecte, aconseguir col·laboracions o inversions, i definir els seus plans de futur. 
2. EU Innovation Radar Platform: aparador d’innovacions generades a través de projectes finançats pel programa H2020 i HE,  per mostrar innovacions disruptives i fer-les rellevants per facilitar la seva escalabilitat. Aquesta plataforma té serveis associats (Dealflow) per aconseguir inversions i arribar al mercat.
3. EIC Business Acceleration Services: serveis d’acceleració de negoci perquè les entitats que siguin finançades per l’EIC puguin accedir  a formació, experts, col·laboradors globals i altres innovadors.

Fonts recomanades:

• Investing to shape our future: Horizon Europe
• Butlletí RECERCAT, Horizon Europe: característiques i novetats del nou programa de l’R+I europea
• Science Business: Bringing together industry, research and policy
• Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)