L’impacte que la COVID-19 ha tingut en la societat i, molt especialment, en els sistemes sanitaris, està comportant una transformació accelerada a nivell global que té per objectiu implementar les millores que la pandèmia va evidenciar, així com extreure el màxim aprenentatge d’una crisi mundial sense precedents contemporanis.
Les línies estratègiques en què la ciència i la recerca biomèdica a Catalunya estan focalitzant els esforços són models sostenibles que incorporin la salut animal i la salut ambiental com a vàlues imprescindibles per garantir la salut humana; la transformació digital per democratitzar la sanitat fent-la més propera i personalitzada però, al mateix temps, més àgil i eficient; i les teràpies avançades per obrir noves esperances amb solucions emergents i disruptives a les malalties presents i futures.
És en aquest marc global on la BioRegió de Catalunya té l’oportunitat d’ocupar una posició de rellevància internacional, essent actualment un dels principals ecosistemes d’Europa en producció científica en l'àmbit de la salut i les ciències de la vida, equiparable a països de referència com Dinamarca, Àustria o Finlàndia1.
No obstant això, aquesta valoració difereix molt si la comparem amb les dificultats que el sistema encara té per a transferir el coneixement cap a la societat. Som punters en recerca però encara no tenim un impacte equivalent pel que fa al desenvolupament, la innovació i la capacitat de fer arribar els resultats de la recerca als pacients. Per a poder portar les solucions innovadores als centres assistencials, les petites i grans empreses sovint han de passar per un camí tortuós i complex. Això fa que els indicadors en aquest àmbit siguin especialment millorables quan ens comparem amb d’altres regions punteres d’Europa.
És per això que, “un dels grans reptes que tenim com a país és l’adopció d’aquesta innovació al sistema públic de salut. És a dir, aconseguir que la investigació, que pot aportar noves solucions a reptes, necessitats i problemes reals, arribi als centres sanitaris i, per tant, ajudi a millorar el benestar i la salut de la població”, assegura Robert Fabregat, director general de Biocat.
De fet, els principals desafiaments que té l’ecosistema per afrontar un futur de transformació i disrupció són:
Aquest diagnòstic sobre les mancances i dificultats que té el nostre sistema genera prou consens en el sector. No només els centres de recerca són conscients de les dificultats que tenen per a transferir el coneixement que generen, o les empreses de les adversitats per a desenvolupar els seus productes. També les agències d’avaluació requereixen d’un suport complementari que els permeti tenir una visió més àmplia i sistèmica de tota la cadena de valor i els agents que hi participen. O els proveïdors de salut no tenen prou eines ni recursos per identificar, seleccionar, incorporar i finançar la innovació que els sistemes de salut necessiten de forma àgil i eficient.
És en aquest context on recentment Biocat ha rebut l'encàrrec del Departament de Salut per a constituir i coordinar la subcomissió d’Adopció de la Innovació al Sistema de Salut, un equip transversal, multidisciplinari i que, per primera vegada, reuneix els principals agents de l'ecosistema que cobreixen totes les fases de la innovació anteriorment descrites, i que forma part de la Comissió Departamental d'Innovació i Transformació del Sistema de Salut, constituïda a l’octubre.
Imatge de la primera sessió de la Comissió d’Innovació i Transformació del Sistema de Salut, realitzar el 3 d’octubre de 2022. Fotografia cedida pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
“La missió principal de la subcomissió és definir consensuadament aquesta ruta preferent d'aproximació de les solucions innovadores al sistema de salut que faciliti i agilitzi l'accés als centres sanitaris, i conseqüentment als pacients, d'aquestes noves tecnologies, teràpies o processos”, explica el director general de Biocat. I ho farà posant el focus principalment en aquells projectes estratègics que transformin el sistema i el facin més resilient, que millorin potencialment la salut i el benestar de la població, i que contribueixin al desenvolupament i progrés social i econòmic del país.
Les persones integrants de la subcomissió d’Adopció de la Innovació al Sistema de Salut són:
Hem preguntat a l’equip de la subcomissió a quins reptes i oportunitats hauran de donar resposta els circuits i instruments que es dissenyaran per agilitzar els mecanismes d’adopció d’innovació en salut per transformar el sistema sanitari. Des del Departament de Salut, Ramon Maspons, director estratègic de la Comissió d’Innovació i Transformació del Sistema de Salut, destaca la necessitat “d’establir les diferents vies d'adopció de la innovació al sistema de salut de Catalunya, identificant objectius-necessitats, instruments, actors, responsabilitats, i resultats esperats en cada etapa”, per tal de “convertir-se en un instrument institucional clau en la lògica del canvi i la transformació”.
Per a Cristina Casanovas, cap de la Divisió de Projectes i Qualitat Assistencial del Servei Català de la Salut, aquesta comissió també “ens ha d’ajudar a identificar aquelles situacions o punts que no aporten prou valor. D’aquesta manera podrem ser més eficients i encaminar els equips desenvolupadors i investigadors a l’interlocutor que més aporti en cada moment”. D’altra banda, Rosa Maria Vivanco, coordinadora de l’Àrea d’Avaluació de la Qualitat de l’AQuAS, considera que un dels principals beneficis que suposarà serà el de garantir “l’eficiència en l’entrada d’aquelles tecnologies que donin resposta a problemes prioritaris de salut”, al mateix temps que esdevé una molt bona oportunitat per “posar en marxa iniciatives per fomentar la generació d'evidència clínica dins del sector, mitjançant document i guiesque facilitin l’avaluació d’aquestes tecnologies”.
Roser Fernández, directora General de la Unió Catalana d’Hospitals, reforça la idea que “el principal repte ha de ser orientar, accelerar i coordinar l’agenda de la innovació amb les prioritats de les polítiques públiques per optimitzar recursos, ser més efectius en resultats i generar ecosistemes que situïn la innovació en salut a Catalunya com a referent nacional i internacional per atraure talent i inversió”, mentre que Antoni Gilabert, director de l’Àrea d’Innovació i Partenariat del Consorci de Salut i Social de Catalunya, creu imprescindible “promoure l’ecosistema català en salut per tal que sigui atractiu tant pel mercat com pel sector sanitari i els inversors” així com “introduir un sistema d’incentius i garanties dins del sector per fomentar l’adopció d’aquesta innovació”.
Per altra banda, Laura Sampietro, subdirectora d’Innovació i Cap de la Unitat d’Avaluació de la Innovació de l’Hospital Clínic, afegeix com a gran oportunitat definir un procés que permeti “acompanyar les startups i spinoffs de forma eficient, minimitzant temps i costos interns, clarificant els requeriments, i afavorint la seva internacionalització”. I per això caldrà “superar desconfiances, treballar de forma transversal i interinstitucional, millorar la comunicació, i prendre com a referències iniciatives dutes a terme en d’altres ecosistemes”
Des del punt de vista de les empreses i el sector industrial, Mariona Serra, vicepresidenta de Catalonia Bio & Health Tech, recorda que el principal benefici haurà de ser “l’accés del pacient a les innovacions més recents, amb tractaments i diagnòstics punters” i això requereix “la coordinació dels principals agents per optimitzar els processos de desenvolupament, tot garantint l’evidència clínica, la seguretat, l’eficàcia i l’eficiència del productes”. Fina Lladós, vocal de Farmaindustria, assenyala com a benefici “emfatitzar la prioritat que té la innovació en salut en un sentit ampli, amb un equip que representa l’ecosistema aportant perspectives diverses” i a més remarca que s’han de “tenir les prioritats clares i fer una proposta pragmàtica, que sigui aplicable i pugui demostrar èxits a curt termini i de forma replicable”. I Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona, veu imprescindible poder tenir “un mapa complet d’agents i solucions, identificar les bones pràctiques ja existents, detectar oportunitats de millora, crear les iniciatives per solucionar aquelles necessitats no cobertes, fer-ho de forma coordinada, ordenada i amb visió de sistema”.
2023 serà un any estratègic en la definició i desplegament de les primeres accions i mesures que s’estan desenvolupament en el marc d’aquesta iniciativa i que us anirem compartint properament. “Liderar un projecte d'aquestes característiques és un gran repte per a Biocat i per tots els agents impulsors, però, sobretot, és una gran responsabilitat que tenim com a ecosistema que treballa per construir una societat més saludable, més avançada, més justa i amb més oportunitats” emfatitza Robert Fabregat.
