Esteu aquí

Entrevista

Albert Barberà
Albert Barberà

Director general de Biocat

Albert Barberà és director de Biocat des de principis de 2016, quan s’hi va incorporar en substitució de Montserrat Vendrell, actual directora del BIST. Barberà és llicenciat en Química i Farmàcia i doctor en bioquímica i biologia molecular per la UB. Amb estudis també en direcció financera i gestió científica, Barberà va estar a la Mount Sinai School of Medicine i la Rockefeller University de Nova York. Ha desenvolupat gran part de la seva carrera a l'IDIBAPS, el CIBERDEM amb càrrecs en la gestió de la ciència, i abans d'entrar a Biocat era director de l'IDIBGi.

Albert Barberà: “Tenim els actius per ser el nou Massachussets, però per aconseguir-ho hem d'anar tots en bloc”

27.09.2016

En una conversa amb el director de Biocat, la paraula “repte” apareix de manera persistent. L'utilitza per parlar de la seva nova tasca dirigint l'entitat, que enguany celebra el seu 10è aniversari, però també considera tot un desafiament motivador aquesta nova etapa. Després d’una dècada de desenvolupament de la BioRegió de Catalunya, ara toca consolidar-se i transferir. A la imminent maduresa del sector només sembla amenaçar-la una ombra: la del finançament.

 

Ara que porta vuit mesos al capdavant de Biocat, com valora el camí que ha recorregut fins ara? Quines són les seves principals fortaleses? 

Per mi, professionalment, assumir la direcció de Biocat és un repte molt interessant. Aquests mesos he entrat en contacte amb tot el que l’organització representa, una entitat estratègica dins del sector de les ciències de la vida i la salut. La primera feina ha estat conèixer el dia a dia en profunditat, i en paral·lel, donada la transversalitat de l'entitat, parlar amb els principals agents dels sector (empreses, emprenedors, administració, fons d'inversió…), una tasca molt enriquidora. Biocat té una gran fortalesa: els deu anys que ja porta treballant. Ha estat un agent important per fer que la BioRegió estigui avui on està. És un punt on es troben diferents àmbits i visions i on s’impulsen activitats que aglutinen i on hi participen un gran nombre d’actors de l’ecosistema.

 

On creu que ha de posar el focus l’entitat i tots els que en formen part? 

El principal objectiu és garantir que l’excel·lent recerca que es fa a Catalunya –i que els indicadors confirmen– es transfereixi al sector productiu, que tingui un impacte econòmic que es pugui mesurar en creació i creixement d'empreses, i en generació de llocs de treball. Alhora, que tingui també un impacte social: nous medicaments, noves tecnologies i noves maneres d'organitzar-se. La societat finança la recerca, i això, juntament amb la tendència cap a la recerca responsable, ens obliga a tots, cada cop més, a fer un esforç per aconseguir que hi hagi transferència. La valorització és un repte comú, i Biocat ha de tenir un paper clau en reduir aquest gap que es troba entre el sector públic i el sector privat. Té la capacitat i l'estructura per a fer-ho possible.

 

En aquest sentit, l’Informe Biocat 2015 indica aquesta certa desconnexió entre empresa i recerca. Com millorem aquesta realitat? 

Fent un esforç entre tots: l'administració per entendre que s’han de posar instruments per ajudar a que les coses passin, l'acadèmia per impulsar l'emprenedoria, i l'empresa per comprendre la importància de la col·laboració. Biocat com a entitat transversal pot ajudar a apropar els tres sectors i fer que s'entenguin parlant un llenguatge semblant. Tenim els actius per ser el nou Massachussets però encara no ho som. Per aconseguir-ho hem d'anar en bloc: l’esforç ha de ser conjunt.

 

El sector de les ciències de la vida i la salut és un sector en constant transformació: quines són les tendències a les quals hem d’estar atents? 

Una de les principals tendències globals és la necessitat de col·laboració entre sectors com a palanca de canvi i de creixement. Les característiques del nostre entorn fan que la participació i el lideratge del conjunt dels actors esdevingui cada cop més important. Una altra tendència és la convergència entre subsectors (proveïdors, empreses biotec/farma/tecmed/digital health): les fronteres s’estan difuminant com a conseqüència dels darrers avenços científics i tecnològics. Una farma que vol oferir productes beyond the pill necessita del tecmed i del digital health; un hospital que vol reduir la seva despesa en farmàcia ha de parlar amb la farma, etc. Ja no estem tan sectorialitzats com abans i hem de tenir el xip de la innovació disruptiva. De fet, per mi aquestes zones frontereres entre sectors són les més interessants, ja que hi trobes gent que t'ajuda a plantejar-te els problemes des d'una perspectiva totalment diferent. La tercera tendència és la necessitat de fer front a nous reptes: la reducció de despesa, els nous partenariats entre empreses, nous sistemes de pagament, l’entrada de nous actors d’altres sectors, etc. Tot va molt lligat. Si volem crear valor en aquest nou paradigma caldrà convergir i col·laborar.

 

Com lliguen els reptes del sistema hospitalari amb la tendència creixent cap al digital health?

El digital health està cada cop més enfocat a la prevenció, a utilitzar les dades per ser capaços d’aconseguir models predictius que permetin preveure la malaltia abans que debuti. L’augment de malalties cròniques i la cronificació implica tractaments complexos i complicacions a llarg termini, per tant, la manera més eficient d'actuar-hi és la prevenció. L'accés a la informació genòmica, fenotípica i clínica obtinguda a través dels dispositius digitals és la combinació perfecta per afrontar aquest repte, que és complex, ja que suposa canviar els hàbits del pacient i posar d’acord als diferents actors que hi intervenen.

 

Quina evolució de la BioRegió de Catalunya voldria veure en la propera dècada?

L'objectiu de la direcció de Biocat és posicionar internacionalment Catalunya com una regió puntera en recerca, innovació i emprenedoria. Per fer-ho, hem d’aconseguir que totes les peces de l’ecosistema s’alineïn, i continuar treballant per construir una BioRegió dinàmica, competitiva i capaç d’atraure l’atenció d’investigadors, empreses i inversors. Tenim els ingredients per fer-ho i hem de ser crítics per fer-ho millor, però també cal saber reconèixer el que tenim i projectar-ho al món.