Esteu aquí

Entrevista

Dr. Ignasi Belda

director d’Intelligent Pharma i Premi BioEmprenedorXXI 2008

BioEmprenedor XXI, creació d’empreses globals i amb visió de futur

19.03.2009

Article d'opinió

Sovint, els científics que treballem o ens formem a les universitats o instituts de recerca ens agrada tenir la capacitat de transmetre de manera directa i ràpida els nostres avenços a la societat i, més encara, quan aquests avenços són en àrees tant importants com la salut i el benestar.

Des del món acadèmic aconseguir aquest objectiu sol ser un procés complex i amb infinitat d'obstacles. Entre d'altres motius, per la limitada capacitat de la universitat per aixecar fons, per l'orientació acadèmica a la recerca bàsica més que a la recerca aplicada, i per la poca orientació al mercat que impera en aquest ambient. Són factors intrínsecs, inevitables i, fins i tot, desitjables a l'acadèmia. És per això, que quan els científics volem aplicar els nostres avenços en la comercialització de nous productes o serveis que puguin fer augmentar la qualitat de vida de les persones, ens veiem obligats a vehicular la nostra iniciativa a través de companyies privades que, en molts casos, són fundades pels mateixos investigadors i científics.

Fundar, administrar i gestionar empreses no és una tasca complexa, simplement és diferent del que un científic està acostumat a fer. De fet, sempre m'agrada posar l'exemple de que si un científic ha tingut la capacitat d’aprendre a resoldre equacions diferencials durant la carrera, no tindrà cap dificultat en aprendre a calcular l'EBITDA d'una empresa. Però, això sí, primer algú li ha d'ensenyar a fer-lo.

Per descomptat, tots els sectors econòmics tenen peculiaritats que el fan únic. Tot i això, les escoles de negoci han aconseguit dissenyar plans d'estudi generalistes per formar directius i gestors d'una manera genèrica, amb capacitat d'adaptar després els seus coneixements al detall dels seus negocis. Malgrat això, hom coincideix que el sector de les ciències de la vida és un sector amb diferències tant marcades respecte a la resta de sectors econòmics, que és completament necessari formar directius en aquesta àrea amb formació especialitzada més que no pas genèrica.

De fet, als experts en finances formats a les millors escoles d'Europa se'ls fa difícil, si no impossible, imaginar-se com ha de ser la gestió financera d'una empresa que està set anys sense facturar, però que el vuitè any rep una, i sols una, factura multimilionària (cas típic d'una biotec que desenvolupa un fàrmac i el llicencia en fase clínica II). I el mateix es pot dir del màrqueting, de la gestió de recursos humans o, fins i tot, de la gestió del coneixement.

Per tots els motius anteriors, calia a Catalunya una iniciativa d’acompanyament i assessorament de directius especialitzada en ciències de la vida, acció que no deixa de ser un dels elements imprescindibles per assolir la construcció d'un clúster total. Precisament, és això el que es persegueix amb la iniciativa BioEmprenedor XXI. Si, a més, tenim en compte que l’emprenedoria i la creació d'empreses ha estat, en gran mesura, el motor econòmic i social dels últims 400 anys al nostre país, la iniciativa BioEmprenedor XXI aconsegueix associar aquesta tradició amb els nous coneixements que es van construint a les universitats i centres de recerca del nostre entorn, totes elles de primer nivell científic. De la combinació d’aquests factors sorgeix el repte d'aconseguir que Catalunya sigui un dels nuclis mundials de la biotecnologia. Són iniciatives com aquesta, que potencien els nous sectors econòmics relacionats amb el coneixement, les que tindran un paper preponderant en la superació de la gran crisi global que vivim actualment.

Dit això, només em queda esmentar que ja s’ha presentat la segona edició del programa d’acompanyament i assessorament de bioempreses, BioEmprenedor XXI, en el qual aquest any Biocat té una implicació directa en la gestió i promoció, fet que consolida la posició de lideratge d'aquesta iniciativa única al nostre entorn. Finalment, no m'agradaria acabar sense donar un consell als nous bioemprenedors: “atesa la complexitat i superespecialització del nostre sector, no us preocupeu de saber totes les coses, sinó de conèixer què és el que no sabeu, perquè només així podreu contractar, de manera òptima i ràpida, les persones que supleixin les vostres mancances”.