Esteu aquí

Entrevista

Dra. Montserrat Vendrell

directora general de Biocat

Europa aposta per la innovació

24.10.2011

Article d'opinió

El passat 18 d’octubre la UE va publicar l'R&D Scoreboard de 2011, en el qual s’analitza la inversió en R+D de 1.400 companyies —400 europees i un miler de la resta del món. Els resultats són, d’entrada, esperançadors perquè la inversió en R+D s’ha recuperat notablement a nivell global —amb un increment del 4% enfront del descens de l’1,9% experimentat el 2009— i els indicadors encara són millors per a Europa, on la inversió ha crescut un 6,1% el 2010, quan l’any anterior havia registrat un descens del 2,6%. L’apunt negatiu es revela, però, quan es comparen les xifres europees amb les dels Estats Units, on la recuperació de la inversió en R+D ha estat encara més positiva, amb un increment del 10% en el darrer any.

En llenguatge escolar, es podria dir que Europa progressa adequadament en innovació, però que encara no ha fet els deures en competitivitat.

Fa temps que els responsables polítics i tècnics de la Unió Europea són conscients d’aquesta assignatura pendent. Per això, en l’Estratègia 2020 de la UE l’objectiu d’inversió en R+D s’ha situat en el 3% del PIB, amb la voluntat de superar els EUA (2,76% del PIB, el 2008) i d’apropar-se als competidors asiàtics com el Japó (3,44% del PIB en R+D, el 2008). La inversió en R+D de Xina no se situa en percentatges tan alts (1,52% del PIB, el 2008), però amb uns creixements anuals del PIB que superen el 10%, el simple manteniment de la taxa d’inversió suposa ja una ferotge competència.

En els diferents nivells tècnics dels països de la UE també hi ha consens en aquesta necessitat d’apostar per la innovació i la competitivitat, i hi ha un extens suport als instruments triats per fer-ho. Així s’ha posat de manifest, al llarg de 2011, amb el procés de consultes que ha dut a terme la Comissió Europea per avaluar l’orientació estratègica i els passos donats fins ara per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET).

Més de 180 organitzacions europees —entre elles Biocat— han participat en aquesta consulta, que ha validat el model de treball que representa l’IET i que té, com a principal valor afegit, la seva singular integració de l’educació superior, l’emprenedoria, la recerca i la innovació. Les entitats participants creuen que l’IET està cridat a jugar un paper clau en l’Estratègia 2020 i hi ha un ampli consens sobre la importància que cal donar a la missió educativa que l’institut s’ha marcat. Pensament creatiu i emprenedoria han de ser, segons els experts, les peces clau d’aquesta formació, que ha de ser capaç també de promoure nous models per compartir el coneixement i afavorir la innovació oberta.

Tant la consulta oberta com les diferents avaluacions externes que s’han fet de l’IET durant 2011 aproven el model basat en KIC (Knowledge and Innovation Communities), és a dir en comunitats de coneixement i innovació que permetin el treball en xarxa a través de diferents països al voltant d’un tema estratègic, tot aplegant en cada node (co-location center) empreses, entitats de recerca i centres d’educació superior. La consolidació de les tres KIC existents —centrades, respectivament, en canvi climàtic, en energies netes i en societat de la informació— es considera una prioritat clau en l’etapa actual de l’IET, tan important com la selecció dels àmbits d’actuació dels nous KIC que és previst posar en marxa a principis de 2014.

El procés de consulta ha servit també per alimentar l’elaboració de la proposta d’Agenda Estratègica d’Innovació que l’IET ha elaborat per a la Comissió europea, i en el qual s’apunten el àmbits temàtics que podrien centrar les noves convocatòries de KIC: Human Life and Health; Human Learning and Learning Environements; Food for Future; Manufacturing by and for Creative Human Beings; Security and Safety; i Mobility and Smart Cities. La decisió final vindrà marcada per l’estimació de l’impacte social i econòmic de cada tema, per la complementarietat amb fons i programes ja existents a la UE, per l’avantatge competitiu que pugui suposar abordar-los des del model KIC-IET i, sobretot, per l’existència a Europa de capacitats científiques i tècniques —en àmbits com el nostre, la biotecnologia— que ens permetin avançar significativament en innovació i lideratge mundial mitjançant la focalització d’esforços que permet el suport de l’IET.

La bona notícia és que la BioRegió de Catalunya es troba molt ben situada per poder aportar actius en recerca, formació i activitat empresarial en diversos d’aquests àmbits temàtics, i ocupar així un espai destacat en el paisatge de la innovació europea. La feina feta en els darrers dos anys des de Biocat per posar les bases d’una candidatura guanyadora d’una KIC en l’àmbit salut ens donen un avantatge comparatiu que hem de saber aprofitar. El model IET —on els fons europeus (25%) serveixen, sobretot, per apalancar altres inversions públiques i privades (75%) de projectes basats en el coneixement però clarament orientats al mercat— demanda una actitud dinàmica, esforç i creativitat des del minut zero, però és una oportunitat que no podem deixar escapar.

Una Europa innovadora ha de ser un horitzó que ens ajudi a avançar i no per emmirallar-nos només en el que fan altres països líders, com Alemanya, sinó per ser part activa, peça clau, de l’esforç col·lectiu per la competitivitat.

Europa aposta per la innovació, Biocat també.