Entrevista
COO i director d'Implementació Tecnològica al Center for Integration of Medicine and Innovative Technology (CIMIT)
Abans de formar part del CIMIT, John va treballar al llarg de la seva carrera com a cap a diversos negocis de base tecnològica, i durant els seus més de 25 anys d'experiència internacional s'ha centrat en el desenvolupament accelerat i la comercialització de tecnologies, productes i serveis innovadors.
John Collins és titular de més de 20 patents nord-americanes de nous productes i processos de producció i al llarg de la seva carrera ha treballat com a cap a diversos negocis de base tecnològica. Amb el CIMIT ha accelerat més de 600 projectes emergents, i a Barcelona ha compartit amb els alumnes de d·HEALTH Barcelona, el dia de la seva graduació, algunes de les lliçons apreses al llarg d'aquest procés.
Quan la majoria de la gent pensa en medtech, que és una descripció molt habitual, pensa en dispositius. I el que veiem avui dia és que les fronteres entre dispositius, aplicacions, diagnòstic i Big Data estan molt difuminades. Resulta difícil pensar en un dispositiu que no faci servir dades d'una manera o una altra, per això vam pensar que és important distanciar-nos de la descripció clàssica. El terme HealthTech utilitzat actualment és més inclusiu i és una bona descripció del punt on conflueixen l'enginyeria i la medicina, a diferència del món farmacèutic on les activitats solen estar més centrades en les ciències biològiques.
No puc deixar de ressaltar la importància d'assegurar-te que t'estàs centrant en una necessitat clínica real i important que encara no hagi estat coberta. T'has de preguntar: "Qui comprarà aquest producte?". Malauradament, la raó per la qual penso que aquesta qüestió és tan important és que en moltes ocasions les tecnologies sorgeixen d'aplicacions acadèmiques on els projectes se seleccionen partint del seu mèrit i la seva singularitat tècnica, i no necessàriament d'una necessitat clínica. Una enquesta recentment realitzada a més d'un centenar d'empreses emergents que havien fet fallida assenyalava que, per al 42 %, el motiu principal havia estat la falta de demanda per part dels consumidors. És increïble.
La gent no escolta els clients, i aquesta és la segona lliçó fonamental. Sembla una cosa senzilla, però moltes vegades no es fa. Concretament, les persones procedents del món acadèmic estan acostumades a defensar les seves idees, per això parlen amb els clients. Doncs amb els clients no s'ha de parlar, se'ls ha d'escoltar.
I la tercera lliçó és que continuem insistint en la importància de mostrar una persistència racional informada. El camí de la HealthTech és un procés llarg i complicat amb molts alts i baixos, per això has d'estar realment preparat per als moments difícils.
No considero que hi hagi una sobreabundància d'start-ups, perquè tenim una sobreabundància de problemes que han de ser resolts. Així doncs, la pregunta és: per què no ho fem millor a l'hora de resoldre aquests problemes? Aquí és on tornem al fet que la gent no entén la naturalesa dels problemes.
Abans solia ser més fàcil. Posem per cas que teníem una intervenció quirúrgica que requeria un dispositiu per fer una cosa determinada: podíem resoldre el problema i pensar en el cirurgià com a comprador. Això era formidable, però actualment el procés es divideix en fluxos de treball diferents i, si vols presentar una innovació, ha d'estar integrada en el sistema. Si vols millorar alguna cosa, t'has d'assegurar que no hi hagi obstacles en aquest flux que impedeixin la consecució del benefici final.
En el sector sanitari hi ha un munt de necessitats no cobertes. Jo diria que necessitem solucions que millorin la qualitat de l'assistència i l'accés a aquesta i, al mateix temps, en redueixin el cost. Aquestes són les solucions que funcionaran, i no n'hi ha prou amb complir només una de les tres condicions, s'han de complir les tres. No és una tasca fàcil.
Sens dubte, una de les tendències fonamentals que posaria en relleu és que és imprescindible reduir els costos. Tots sentim la pressió dels costos, de manera que com més directe sigui l'estalvi de costos, més atractiu serà el producte per als compradors i, per descomptat, per als inversors, que volen la màxima fiabilitat. Les empreses emergents haurien d'aprofitar la quantitat creixent de dades i la personalització de les solucions per adaptar-les específicament a la situació a la qual ens enfrontem.
Els diria que comencin per un problema realment important. És millor treballar en un gran problema i trobar una solució parcial que tenir la solució ideal per a un problema secundari. També haurien d'assegurar-se d'entendre els fluxos de treball perquè la solució que proporcionen sigui adequada. Malauradament, és obvi que això és molt fàcil de dir i molt difícil d'aconseguir.
Sempre és difícil. Un element molt important per ser un emprenedor d'èxit és la interconnexió personal, formar part de l'ecosistema. I per a això cal temps. Penso que és molt difícil arribar a un lloc nou i intentar aconseguir finançament. Moltes comunitats personals estan formades per amics d'amics. Els business angels veuen milers d'idees l'any i potser inverteixen només en deu. N'hi ha molt poques que siguin espectaculars, així doncs, com podem distingir-les? L'única via és a través de la confiança i les relacions.
Una de les coses que estem intentant fer al CIMIT és connectar alguns d'aquests ecosistemes. Francament, la proximitat física és menys important que les relacions, perquè es poden mantenir relacions arreu del món. He vist equips repartits per tot el món, concretament equips petits aprofiten programes governamentals per instal·lar centres de desenvolupament en un país i punts de vendes en un altre. Si jo fos una start-up catalana amb voluntat de vendre als Estats Units, probablement intentaria veure com puc aconseguir aquesta comunitat personal i després cercaria altres parts del món on hi hagi una via d'accés.
Sí, i moltes start-ups nord-americanes se senten molt frustrades quan tracten amb la FDA. Tots estem d'acord amb la implantació d'un procés d'avaluació rigorós, però les empreses s'estimarien més que aquest procés fos previsible, i això no passa als Estats Units. Això augmenta els riscos, i als inversors no els agraden els riscos. Per aquest motiu, moltes vegades proposem a les start-ups que intentin cercar llocs on el procés regulador sigui més senzill, no més fàcil, però sí més previsible. La Unió Europea és una opció evident, i països com el Brasil o Austràlia també presenten bones oportunitats.
