Esteu aquí

Entrevista

Joseph Damond
Joseph Damond

Vicepresident executiu d’Afers Internacionals de la Biotechnology Innovation Organization (BIO)

Joseph Damond és el responsable de desenvolupar i implementar el programa de suport i projecció internacional de les associacions del sector, a més d’encarregar-se de les polítiques comercials i les relacions amb governs estrangers. Abans de prendre possessió del seu càrrec a BIO, Damond va ser vicepresident de Relacions Governamentals Internacionals del 2006 fins al 2011 a l’oficina de Washington de Pfizer.

Joseph Damond: "Catalunya és un dels tres hubs més dinàmics en ciències de la vida al món"

20.07.2017

Enguany BIO International Convention ha batut tots els rècords a San Diego, amb més de 40.000 reunions de partnering que s’han portat a terme durant l’esdeveniment més important a escala mundial del sector de la biotecnologia. Biocat va coordinar la delegació catalana, i Damond va subratllar la importància de Catalunya com a hub internacional atractiu per a emprenedors i inversors.

 

Durant la sessió inicial d’Espanya a BIO International Convention, vostè va dir que Catalunya és, amb San Francisco i Massachusetts, un dels tres hubs més dinàmics dels sectors de les ciències de la vida i la salut. Per què ho creu?

Certament, Catalunya està preparada per convertir-se en un hub dinàmic important. Encara no es troba al nivell de San Francisco o de Massachusetts, però ja està demostrant que pot ser un ecosistema fiable per a start-up biotecnològiques. La seva presència durant BIO International Convention d’enguany n’és una bona prova, la qual cosa indica que està preparada per fer un pas més: fomentar les connexions internacionals, presentar el projecte català a l’estranger i invertir en màrqueting per atraure l’atenció arreu.

 

Què recomanaria al sector de les ciències de la vida i de la salut de Catalunya perquè reforci el seu lideratge?

Assistir a esdeveniments com BIO International Convention és una estratègia que no s’ha de passar per alt. És una de les maneres més efectives per descobrir quines són les millors pràctiques en hubs com San Francisco o Boston. Què els ha permès créixer i superar els obstacles? Com han esdevingut un hub potent? Cal contestar totes aquestes preguntes per tal d’arribar a una massa crítica i aleshores obrir-se a la comunitat internacional.

El que es pot veure a San Francisco o a Boston és un hub que ja té un recorregut; és una mena d’empresa autosuficient. El govern ja no s’hi involucra gaire, ja que l’estímul prové d’inversors i investigadors internacionals que hi han trobat el seu lloc i que hi atrauen més gent. Això no passa de la nit al dia, però crec que aquest és l’objectiu que us hauríeu de marcar.

 

Quina és l’opinió de BIO International Convetion sobre l’estat actual del sector de les ciències de la vida al món?

Jo destacaria tres grans punts. Per a la ciència, estem en una època sense precedents. Els EUA acaben d’aprovar la primera tecnologia d'edició gènica per tractar la leucèmia en fase inicial, i hi ha molt més sobre la taula per cobrir necessitats mèdiques encara per resoldre. Ens trobem a l’edat d’or, i Catalunya hi pot arribar gràcies al fet que aquesta tecnologia encara està en una fase incipient, de manera que té l’oportunitat d’afegir-s’hi.

En segon lloc, governs d’arreu encara s’estan plantejant com poden pagar aquesta tecnologia, ja que desenvolupar-la no és barat. Tot això està orientat a inversors a través de capital de risc. Alguns d’aquests fàrmacs, tot i ser prometedors, només estan dirigits a una petita part de la població. Aquest és un dels motius pel qual el preu és tan alt. La incertesa principal entre els inversors i els desenvolupadors és si els governs estaran disposats a pagar aquesta tecnologia un cop s’hagi desenvolupat. Sé que a Catalunya, com en altres llocs d’Europa, teniu limitacions econòmiques, i això pot fer que els inversors siguin més reticents a esmerçar diners en el sector. Per a això, encara ningú no en té la solució, estem intentant determinar com s’haurien de pagar aquestes tecnologies.

La tercera incertesa és si els sistemes reguladors poden mantenir el ritme i adaptar-se a aquestes noves tecnologies. L’aprovació reguladora va aparèixer en l’àmbit dels fàrmacs creats químicament, en què calia disposar d’una gran quantitat de gent en els assaigs clínics. En el cas de les medicines actuals, en estar dissenyades genèticament per a qüestions particulars, aquestes pràctiques ja no són gaire útils. Sé que s’està treballant en la creació de vies més ràpides i eficients, però encara queda molta feina per fer. Per descomptat, si pots trobar una via més eficient per portar a terme els assaigs clínics, pots fer que els costs baixin.

 

Quins creu que seran els temes de debat principals de BIO International Convention de l’any que ve?

Crec que el que veurem serà una segona part; com hem de compensar els avenços de les noves tecnologies? Com voldrà fer-ho la societat? Hi seguirà havent debat tant sobre avenços reguladors com sobre reformes. Un dels aspectes que afecta Catalunya directament és el funcionament de l’Agència Europea de Medicaments després del Brexit. Sé que Barcelona vol que s’hi traslladi, la qual cosa seria una gran notícia. Això, però, planteja interrogants als EUA sobre com l’Agència funcionarà fora del Regne Unit, ja que actualment aconseguir fàrmacs aprovats a Europa i als EUA ja és prou difícil.