Esteu aquí

Nota de premsa

8 milions de persones moren cada any al món pels alts nivells de contaminació ambiental

L’increment de temperatures extremes provocarà entre 500 i 600 morts més anuals a Barcelona entre els anys 2030 i 2040

La temperatura augmentarà uns 4 graus centígrads entre els anys 2070 i 2100 com a conseqüència del canvi climàtic

Experts internacionals analitzen l’impacte del canvi climàtic en la salut al CosmoCaixa Barcelona convocats per la New York Academy of Sciences, juntament amb l'Obra Social "la Caixa" i Biocat, a través de B•Debate

19.05.2015

Barcelona, 14 de maig 2015 – Experts internacionals analitzen avui i demà l’impacte del canvi climàtic en la salut humana a la conferència internacional Human Health in the Face of Climate change: Science, Medicine and Adaptation al CosmoCaixa Barcelona, convocats per la New York Academy of Sciences, juntament amb l’Obra Social “la Caixa” i Biocat, a través de B·Debate.

Actualment uns 8 milions de persones moren cada any a tot el món a causa dels alts nivells de contaminació ambiental, segons ha explicat Chris Dye, director d’estratègia a l’OMS. Les variacions dels patrons climàtics provoquen alteracions sobre les persones amb malalties cròniques cardiovasculars i respiratòries. Els grups de població més vulnerables són els menors de 15 anys i sobretot les persones grans de més de 75 anys.

Els experts calculen que la temperatura augmentarà uns 4 graus centígrads entre els anys 2070 i 2100 com a conseqüència del canvi climàtic i que l’increment de les temperatures extremes provocaran entre 30.000 i 40.000 morts més cada any a Europa a partir del període 2030-2040, dels quals entre 500 i 600 es registraran a la ciutat de Barcelona. “A la fase freda hi ha més morts que a la fase calenta, però aquest patró està canviant”, ha apuntat Xavier Rodó, professor d’investigació ICREA a l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

“El canvi climàtic no causa malalties, sinó que magnifica els efectes de moltes malalties”, ha puntualitzat Chris Dye, que ha liderat l’equip de resposta de l’ebola durant la crisi internacional del passat estiu. L’expert ha afegit que 2015 és un any “crucial” pel canvi climàtic, ja que a finals d’any se celebra la cimera COP21 a París (França). “Les decisions que es prenguin aquest any tindran efectes durant els propers cinc anys”, ha advertit Dye.

Altres exemples de com el canvi climàtic afecta a la salut humana són malalties com la diarrea a causa de la falta de mesures higièniques, les sequeres i la fam, o les onades de calor i la pol·lució que afecten sobretot a persones amb malalties cròniques.

Pel que fa a d’altres conseqüències del canvi climàtic, la variació dels patrons provoquen alteracions en la producció agrícola que comporten crisis alimentàries que generen onades migratòries de la població, algunes de les quals adreçades cap a Europa. Aquest desplaçament està relacionat amb la disrupció ambiental de la temperatura, sequeres i inundacions, entre d’altres.

Els principals obstacles per mitigar els efectes del canvi climàtic són la baixa percepció dels efectes actuals i futurs del canvi climàtic sobre la salut humana, i la baixa capacitat de predicció de quan i on podrien veure’s aquestes conseqüències, ha apuntat Dye.

Les malalties emergents

L’aparició de malalties emergents d’origen tropical a països desenvolupats és una de les preocupacions dels científics, perquè suposa un dels nous reptes per al qual els països s’han de preparar. Un exemple és el brot del chikungunya a finals de l’any passat al Carib, que ja s’ha propopagat per nombrosos països de l’Amèrica del Sud, on ja s’han diagnosticat uns 850.000 casos.

“Sense ser alarmista s’ha de ser previsor”, ha advertit Rodó sobre la presència a casa nostra d’un dels vectors del virus del chikungunya. El trànsit de viatgers pot potenciar un intercanvi migratori amb els països on la febre del chikungunya ja és una realitat. Si el virus arribés, el proper període estival, concretament entre maig i setembre, quan el cicle vital del mosquit tigre –vector del virus del chikungunya– és més actiu i crític per la població humana. El canvi climàtic influeix en el cicle vital dels paràsits, els mosquits i les poblacions humanes, que presenten un lligam molt clar amb les condicions ambientals.

Chris Dye ha recordat que l’Estat espanyol juga un paper important en la prevenció d’aquestes malalties a nivell mundial, que afectaran sobretot a països en vies de desenvolupament. Per exemple, la diarrea i la pneumònia són dues causes de mortalitat infantil molt importants en les regions més pobres del planeta. Per això l’expert ha fet una crida per a la inversió en programes i sistemes de salut per donar una bona resposta.

 

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Núria Jar                                                             Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                        Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                          T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                      iroch@fundaciolacaixa.es