Esteu aquí

Nota de premsa

Catalunya participa en 3.400 assajos clínics per provar noves teràpies en pacients

  • Un de cada tres estudis amb participació catalana són en oncologia
  • Seguretat, ràpid reclutament de voluntaris i un cost més competitiu que a altres zones d’Europa i Estats Units converteixen Catalunya en referent mundial
17.05.2019

Barcelona, 17 de maig de 2019.- Els principals centres de recerca catalans participen cada any en una mitjana de 3.400 assajos clínics, és a dir, els estudis experimentals que permeten obtenir informació sobre l'eficàcia i seguretat en humans d'un medicament, tractament o dispositiu mèdic. Un de cada tres assajos clínics que es fan a Catalunya (el 37,6%) són en oncologia, seguits en nombre pels estudis per a teràpies per al sistema circulatori (8,8%), malalties de la sang i immunitàries (8%) i malalties infeccioses (6,3%), segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

“La qualitat, seguretat, reclutament ràpid de pacients i un cost més competitiu que a d’altres països d’Europa i Estats Units fan de Catalunya una destinació de referència mundial per als assajos clínics”, destaca Jordi Naval, Director General de Biocat.

Un exemple és el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un dels més actius a Europa en assajos clínics. El 2018 aquest hospital va iniciar 306 nous assajos i va tenir més de 1.100 assajos en marxa amb més de 5.400 pacients. Només el 2018, Vall d’Hebron va reclutar més de 1.600 pacients nous per als seus estudis clínics, dels quals més de 1.500 pacients oncològics. Altres centres de recerca catalans amb una intensa activitat d’assajos clínics són els vinculats a l’Hospital Clínic, Hospital de Bellvitge, Sant Pau, Hospital del Mar o Parc Taulí

 

El 60%, assajos en fases properes al pacient

El 20 de maig es celebra el Dia Internacional de l’Assaig Clínic en commemoració del primer estudi d’aquest tipus, iniciat l’any 1747 per un metge de l’Armada britànica que intentava esbrinar la causa de l’escorbut que afectava els mariners de l‘època. Actualment s’autoritzen a Europa uns 4.000 nous assajos clínics cada any. En funció de quant proper estigui el fàrmac al moment de la seva comercialització, es parla d’assaig clínic en fase I, II, III i IV.

Els assajos clínics de fase I serveixen per demostrar que un nou tractament és segur per als humans, i s’acostumen a fer amb voluntaris sans. La fase II serveix per obtenir més informació sobre la seguretat del nou tractament i demostrar la seva eficàcia per tractar una malaltia determinada. La fase III serveix per comparar el nou fàrmac amb l'estàndard de tractament disponible, i la fase IV serveix per ampliar dades de seguretat i de qualitat de vida un cop ja està comercialitzat. El 60% dels assajos clínics en què participen els centres catalans són en fase III (41%) ó fase IV (19%), és a dir, en les fases més properes a la comercialització del fàrmac.

 

Com funciona un assaig clínic?

Durant el desenvolupament del fàrmac, és a dir, abans que es pugui comercialitzar i utilitzar en la pràctica clínica habitual, s’han de fer necessàriament un nombre d’estudis. A més, també es continuen fent estudis un cop aquests ja estan al mercat, per investigar-ne la seva eficiència o conèixer com afecten a la qualitat de vida dels pacients.

La participació d’un pacient en un assaig clínic és sempre voluntària i només pot fer-se després d’haver passat el procediment del consentiment informat, que recull informació clau sobre l’assaig, com per exemple l’objectiu, la durada, les proves i procediments que implica, i les persones de contacte més rellevants, així com els beneficis i potencials riscos de la participació.

Entre els beneficis potencials que té per a un pacient incorporar-se a un assaig clínic destaquen poder ser una de les primeres persones en beneficiar-se del mateix, contribuir a fer avançar el coneixement científic i mèdic que en el futur pugui ajudar a altres pacients, i beneficiar-se de la gratuïtat dels exàmens físics i proves de diagnòstic relacionats amb l'assaig clínic.

D'altra banda, entre els riscos potencials destaquen la possibilitat d’efectes secundaris diferents als observats o esperats amb el tractament habitual, la possibilitat que el nou tractament no sigui millor que l’habitual, i el risc que la nova teràpia no funcioni per al pacient participant encara que sí funcioni en altres pacients.

 

Sobre Biocat

Biocat és l'organització que impulsa l'ecosistema de la salut i les ciències de la vida a Catalunya i treballa per transformar la ciència i la tecnologia en creixement econòmic i impacte social. Segons l’Informe Biocat, el sector de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya genera 31.087 M€ cada any i representa el 7,2 % del producte interior brut (PIB) català, comptant les empreses del sector i el serveis sanitaris. En conjunt, més de 223.000 persones hi treballen, al voltant d’un 7% de les persones ocupades a Catalunya.

Biocat va néixer el 2006 com a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i aplega en els seus òrgans de govern representants de tots els estaments que configuren la BioRegió de Catalunya.

 

 Descarrega la nota de premsa 

Data de la convocatòria: 
17.05.2019