Esteu aquí

Nota de premsa

La reutilització de fàrmacs ja existents, esperança de les malalties minoritàries

  • Un 7% de la població catalana pateix alguna malaltia minoritària, un tipus de patologies que afecta a una de cada 2.000 persones
     
  • Al món hi ha unes 7.000 malalties minoritàries diferents i només un 5% tenen tractament actualment
     
  • Al mercat o en fases clíniques hi ha 8.000 fàrmacs que podrien tractar també els símptomes de les malalties minoritàries
     
  • La majoria d’aquestes malalties són genètiques, sovint són mortals i apareixen durant l’època de la infantesa
     
  • CosmoCaixa Barcelona reuneix els propers 17 i 18 de novembre experts nacionals i internacionals per trobar noves aplicacions dels fàrmacs convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa
14.11.2016

Barcelona, 14 de novembre 2016 – Un 7% de la població catalana pateix alguna malaltia minoritària, un tipus de patologies poc freqüents que afecta a una de cada 2.000 persones. En total, hi ha uns 7.000 trastorns registrats a la base de dades internacional Orphanet. Les malalties minoritàries acostumen a ser patologies genètiques molt greus, sovint són mortals i apareixen durant l’època de la infantesa. A més, la majoria presenten símptomes molt discapacitants per a la persona que les pateix.

Avui en dia només un 5% de les malalties minoritàries tenen tractament. La poca prevalença d’aquest tipus de patologies suposa un handicap a l’hora de desenvolupar noves teràpies per tractar-les. A més, el poc nombre de pacients dificulta els assaigs clínics. Per a la indústria farmacèutica resulta més interessant el disseny de fàrmacs per malalties que afecten més pacients, com el càncer i la diabetis, ja que el procés de descobriment i desenvolupament de fàrmacs nous és llarg i costós.

B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, convoca els propers 17 i 18 de novembre al CosmoCaixa experts internacionals per trobar noves aplicacions de fàrmacs ja comercialitzats, o que ja han superat les fases d’assajos clínics, per pal·liar i tractar les malalties minoritàries. Aquesta estratègia, coneguda com a reposicionament (reprofiling), redueix considerablement els costos d’inversió i temps d’arribada de nous medicaments al mercat.  

Jordi Quintana, cap de Desenvolupament de Negoci del Parc Científic de Barcelona (PCB) i
i Francesc Palau, director del Institut de Recerca Sant Joan de Déu, co-lideren aquesta reunió internacional entre científics de disciplines tan diverses com la química, la biologia, la genòmica i les ciències computacionals. Aquesta aliança pot contribuir al descobriment de noves propietats dels fàrmacs i predir la seva resposta en les més de 7.000 malalties existents.

Actualment hi ha uns 8.000 fàrmacs al mercat o en fases clíniques que gràcies al reposicionament podrien esdevenir útils com a medicació pal·liativa dels efectes de la malaltia sobre l’organisme i millora de la qualitat de vida, a més de poder servir per allargar la vida del pacient.

Els següents científics estaran disponibles per atendre mitjans o entrevistes:

  • Noel Southall. Un dels responsables del Consorci Internacional de Recerca de Malalties Minoritàries (IRDiRC), que s’ha fixat millorar el diagnòstic i trobar 200 noves teràpies, algunes per reposicionament de fàrmacs, de cara al 2020.
     
  • Pierre Meulien. Director executiu de la Iniciativa de Medicaments Innovadors (IMI), una associació europea que impulsa el desenvolupament de nous medicaments facilitant la col·laboració entre universitats, pacients, farmacèutiques i altres actors.
     
  • Bruce Bloom. President de Cures Within Reach, una ONG que des de fa més d’una dècada impulsa el reposicionament de medicaments aprovats per trobar tractament per malalties que no tenen una teràpia eficaç.

El programa detallat de la conferència “Drug repurposing for rare diseases. The cure of the 21st century” (El reposicionament de fàrmacs per malalties minoritàries. La cura del segle XXI) està disponible en aquest enllaç.

PDF iconDescarrega la nota de premsa