Esteu aquí

Notícia

Albert Barberà: “L’Informe Biocat evidencia la consolidació progressiva de l’ecosistema de la BioRegió”

El sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya mostra una evolució positiva dels indicadors clau, amb 734 empreses, 89 entitats de recerca i una elevada captació d’inversió i grans operacions empresarials

AddToAny buttons: 
19.05.2016

informe biocat 2015

Biocat ha presentat aquest dijous l’Informe Biocat 2015, que repassa la situació del sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya entre 2013 i setembre de 2015.

L’acte, presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reunit més de 200 polítics, empresaris i personalitats de l’àmbit acadèmic i científic. "Hem d’estar orgullosos, l’aposta que vam fer tenia tot el sentit del món i el continua tenint. Tenim molt camí per recórrer i hem d’apostar per la recerca i la innovació, però també per la transferència. Farem tot el possible per situar tot això com una de les prioritats del govern", ha dit el president durant el seu discurs. Albert Barberà, director general de Biocat, ha presentat les principals dades i xifres del l’Informe i també s'ha comptat amb la participació d’Ella Korets-Smith, directora executiva de TO Health!, el clúster de ciències de la vida de la regió de Toronto.

L’Informe Biocat 2015 mostra l’evolució positiva dels indicadors clau de la BioRegió de Catalunya, com la creació de 75 noves empreses al 2013-2015. “Pel que fa al creixement empresarial i l’emprenedoria, el balanç d’aquests dos anys, i de fet, dels darrers 10 anys, és certament positiu –destaca Barberà. L’increment del nombre de companyies, l’augment de la seva dimensió i l’elevada captació d’inversió i grans operacions empresarials evidencien la consolidació progressiva del nostre ecosistema”. Per contra, la inversió en R+D pública i privada al sector ha baixat quasi un 11% entre 2009 i 2014.

Pel que fa a l’excel·lència científica, l’informe fa palès que “Catalunya continua situant-se entre les primeres regions europees en qualitat i quantitat”, subratlla Barberà.

Durant l’acte, Ella Korets-Smith ha explicat quins són els factors d’èxit del model canadenc i ha compartit best practices que poden ser d’utilitat per aplicar a l’ecosistema de la BioRegió de Catalunya. Segons Korets-Smith, un clúster d'èxit necessita un context apropiat, activitats interessants i bons recursos i habilitats.Les activitats alineades amb les necessitats, els recursos i les bones condicions de negoci són clau per impulsar l'èxit de les iniciatives dels clústers”, apunta Korets-Smith. La canadenca ha subratllat també la importància que totes les institucions involucrades estiguin alineades per tal d’assolir els objectius amb més rapidesa. Per finalitzar, Korets-Smith recorda que encara hi ha molt d'espai per clústers forts com Biocat.

Com a novetat, l’Informe es podrà consultar a través de la pàgina web interactiva informe.biocat.cat. Aquesta plataforma web inclou també una infografia que dóna una visió general de l’ecosistema de les ciències de la vida i de la salut de la BioRegió de Catalunya i resumeix les tendències del sector. 

 

La indústria de la BioRegió de Catalunya, en xifres

El sector de les ciències de la vida i la salut de Catalunya compta amb 734 empreses, 222 més respecte de l’Informe Biocat 2013. Amb aquesta dada, tot i ser un dels països més petits d’Europa per població, Catalunya se situa entre els 4 països europeus amb més empreses del sector salut per habitant.

Les empreses del sector facturen 14.360 milions d’euros, un 7% del PIB de Catalunya, i donen feina a 42.133 treballadors (xifres de 2014). Aquestes dades suposen un increment del 24% i 25%, respectivament, respecte de l’Informe 2013, degut a l’augment d’empreses.

Atenent a la dimensió, el 88% de les empreses de la BioRegió són pimes. En els darrers dos anys, el nombre d’empreses mitjanes (entre 50 i 250 treballadors i amb ingressos anuals entre 10 i 50 milions d’euros) s’ha duplicat i ha passat a ser el 22% del total de companyies de la BioRegió, signe de la progressiva consolidació del sector.

Pel que fa a les inversions, entre 2013 i 2015 les empreses de la BioRegió van captar més de 100 milions d’euros en inversions, més de la meitat al darrer any, amb grans operacions com els acords Oryzon-Roche i Palobiofarma-Novartis o les rondes de finançament de Minoryx Therapeutics i Sanifit, liderades pels principals fons de capital risc catalans, Ysios i Caixa Capital Risc.

El mercat principal de les empreses de ciències de la vida catalanes continua sent l’Estat espanyol. Europa concentra les exportacions o comercialitzacions internacionals juntament amb els Estats Units.

 

Excel·lència científica

La BioRegió de Catalunya compta amb 89 entitats de recerca que han aconseguit que el nombre de publicacions de ciències de la vida i la salut s’incrementi un 168% entre 2000 i 2015, el que representa un 3,15% de la producció científica europea, un 0,99% de la producció mundial i un 29% de les publicacions de l’Estat espanyol. Catalunya és el segon país de la UE en nombre d’ajuts atorgats per l’European Research Council (ERC)[1] i obté el 53% de tots els ajuts atorgats a l’Estat espanyol (180), un 35% dels quals corresponen a ciències de la vida.

Entre les universitats catalanes que imparteixen estudis en ciències de la vida i de la salut, una (la UB) se situa entre les 49 universitats del món més prolífiques en publicacions, 2 entre les 200 millors del món (la UB, UAB) i 3 entres les 50 millors de menys de 50 anys (URV, UAB, UPF).

El sistema hospitalari català aplega 195 establiments que ocupen més de 89.000 treballadors. A més, 11 dels 20 millors hospitals espanyols es troben a Catalunya, que també és la regió més activa en desenvolupament d’assaigs clínics.

El 2014 es va iniciar un procés de concentració i integració entre entitats de recerca per guanyar massa crítica i competitivitat internacional. Alguns exemples són la creació del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology, que agrupa 6 grans centres de recerca) o d’EURECAT (fusió de 6 grans centres tecnològics) i la integració d’alguns centres de recerca. Altres noves iniciatives sorgides en el període que cobreix l’Informe són la Barcelona Clinical Trials Platform (BCTP) o el Barcelona Bioinformatics (BIB).

 

Reptes pendents

Malgrat el balanç positiu de la majoria d’indicadors, l’Informe Biocat evidencia reptes pendents. En primer lloc, l’alt nivell en la recerca no es tradueix en una alta valorització socioeconòmica. “Hi continua havent una desconnexió entre mercat i recerca, i un gap massa gran entre els nostres indicadors d’excel·lència científica i els d’innovació: la BioRegió no té un problema de ciència, té un problema de transferència”, alerta Albert Barberà. Per exemple, entre 2010 i 2015 a Catalunya només s’han generat 286 sol·licituds de patent prioritària en ciències de la vida i de la salut davant l’OEPM (Oficina Española de Patentes y Marcas), el 17% del total estatal.

D’altra banda, la inversió en R+D pública i privada a Catalunya ha baixat quasi un 11% entre 2009 (any d’inflexió després d’una dècada d’increments constants) i 2014. La despesa en R+D és d’un 1,47% sobre el PIB de Catalunya (dades de 2014), per sobre de la mitjana de l’Estat (1,23%). Catalunya lidera la inversió en R+D en biotecnologia de l’Estat espanyol, amb una despesa global de 416 milions d’euros (28,7% del total) (dades de 2014).  “És imprescindible augmentar el suport a la recerca bàsica i a la recerca clínica, i comptar amb la implicació del sector empresarial –reclama el director general de Biocat-. Entre 2002 i 2013 la inversió pública respecte al PIB s’ha multiplicat per 1,7 mentre que la privada s’ha mantingut inalterada: aquesta tendència s’ha de revertir”.

Finalment, tot i els èxits d’inversions de 2015, l’accés a capital continua sent un dels obstacles al quals s’enfronten les empreses catalanes. “Hem d’aconseguir vehicles de finançament per desenvolupar proof of concept; ampliar el pool d’inversors; atraure més capital privat internacional; i disposar dels mecanismes legals per incentivar una cultura de filantropia, entre altres”, explica Albert Barberà. “Cal continuar treballant per adreçar aquests reptes, incidir en la transferència de tecnologia i el coneixement, així com en el suport a emprenedors i al creixement empresarial, perquè no només és necessari ajudar a emprendre, sinó també ajudar a les empreses a escalar.”


[1] Per milió d’habitants

 

Més informació sobre l'Informe Biocat 2015 a la nota de premsa:

 

Consulta l’informe Biocat complet:

 
informe biocat 2015

La presentació de l'Informe Biocat, presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reunit més de 200 polítics, empresaris i personalitats de l’àmbit acadèmic i científic.

Categories: