Esteu aquí

Notícia

Bacteris artificials viuran al nostre cos per tractar certes malalties

Experts internacionals analitzen a CaixaForum Barcelona com apropar els avenços científics a la societat per millorar la qualitat de vida, convocats per B·Debate, el Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”

AddToAny buttons: 
21.09.2015

Els avenços en biologia sintètica dibuixen un futur de la medicina absolutament diferent al que coneixem fins ara. “Els doctors del futur seran bacteris que habitaran al nostre cos”, ha explicat Víctor de Lorenzo, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC. El nous coneixements de la bioenginyeria dels microbis que habiten al nostre organisme faran possible dissenyar microorganismes per dispensar fàrmacs, o la capacitat per reprogramar cèl·lules mare i regenerar òrgans i teixits danyats per malalties.

Els experts destaquen que ens trobem davant d’una nova revolució: la domesticació de microorganismes. De la mateixa manera que els éssers humans ja van domesticar els animals amb la ramaderia o van dominar la tecnologia per produir energia. Segons els investigadors la revolució de la biologia sintètica generarà nous escenaris de creixement econòmic per la seva gran capacitat transformativa.

Algunes de les aplicacions més destacades d’aquesta ciència són el redisseny de bacteris per detectar i tractar cèl·lules tumorals, l’obtenció més ràpida de medicaments com els opioides i altres contra la malària, la producció de biocombustibles a partir del bacteri E. coli que habita als nostres intestins, i la creació de microorganismes que mengin petroli per eliminar contaminants ambientals com ara un vessament de petroli al mar.

Experts nacionals i internacionals en biologia sintètica es van reunir el 17 i 18 de setembre a CaixaForum Barcelona convocats per B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de Fundació bancària “la Caixa”, ha destacat la importància d’aquestes trobades per “crear noves col·laboracions” entre diferents centres de recerca.

Jordi Garcia-Ojalvo, líder científic d’aquest B·Debate i director del Laboratori de Dinàmica de Sistemes Biològics de la Universitat Pompeu Fabra, ha definit la biologia sintètica com “l’enginyeria genètica 2.0”. Aquesta disciplina va més enllà de la modificació d’un gen. El seu objectiu és reprogramar organismes vius perquè facin coses que de manera natural no farien, i fins i tot crear vida artificial des de zero.

Per la seva banda, Ricard Solé, professor d’investigació ICREA i director del Laboratori de Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra, ha lloat el “gran potencial” de la biologia sintètica per la possibilitat que ofereix de saltar-se barreres evolutives si els investigadors aconsegueixen enviar les senyals adequades a les cèl·lules perquè la maquinària genètica es posi en marxa, per exemple per la regeneració. “La biologia sintètica està a l’adolescència, però ens està ensenyant coses a una velocitat de vertigen”, ha resumit així els 10-15 anys d’història d’aquesta ciència que ofereix la possibilitat de fer enginyeria sobre la vida.


 

B·Debate synthetic Biology

D’esquerra a dreta: Víctor de Lorenzo, Jordi Garcia-Ojalvo, Enric Banda, Ricard Solé i Laia Arnal. - Foto: ©JordiCabanas

Contingut relacionat: 
Categories: