Esteu aquí

Notícia

Brain Health for Life dóna a conèixer la recerca més puntera en malalties del cervell

Una de cada quatre persones al món pateix una malaltia neurològica o psiquiàtrica. El curs Brain Health for Life. Preventing Brain-Related Disability, impulsat per EIT Health i organitzat per Biocat,  Fundació “la Caixa” i l’Institut Guttmann, va donar a conèixer els últims estudis sobre salut del cervell amb investigadors de primera línia mundial.

AddToAny buttons: 
18.12.2020

Una de cada quatre persones al món pateix una malaltia neurològica o psiquiàtrica. D’aquí a deu anys, prop del 30% de la població d’entre 40 i 65 anys serà diagnosticada amb una malaltia del cervell. El curs Brain Health for Life. Preventing Brain-Related Disability, impulsat per EIT Health i organitzat per Biocat,  Fundació “la Caixa” i l’Institut Guttmann, va donar a conèixer els últims estudis sobre salut del cervell amb investigadors de primera línia mundial, entre els quals el doctor Álvaro Pascual-Leone, líder de l’esdeveniment i  director científic del Guttmann Brain Health Institute. “Malgrat la gran inversió en neurociències i psiquiatria, els avenços han estat molt limitats. Les persones moren més per malalties cardiovasculars i oncològiques, però pateixen més per la discapacitat que provoquen les patologies neurològiques i psiquiàtriques”, va assegurar Pascual Leone. 

El programa - distribuit en sessions virtuals durant dos dies (15 i 16 de desembre) - va comptar amb la participació de prop de 300 persones, i va posar de manifest que les malalties cerebrals són un repte de salut global, així com la primera causa de discapacitat a tot el món. També es va incidir en com l’estil de vida i els factors ambientals condicionen aquestes patologies.

Aquests són alguns dels missatges destacats dels investigadors:

  • Actuar sobre els estils de vida pot reduir (potencialment) fins al 80% el risc de discapacitat per una malaltia cerebral (Álvaro Pascual-Leone, Guttman Brain Health Institute)
     

  • La contaminació afecta el desenvolupament del cervell, principalment en les primeres etapes de la vida. Cal actuar per disminuir aquest impacte (Jordi Sunyer, ISGlobal & Universitat Pompeu Fabra) 
     

  • La nutrició influeix de manera important en el risc de deteriorament cognitiu i demència. La dieta mediterrània ofereix protecció (Emili Ros, IDIBAPS / Hospital Clínic)
     

  • L’exercici físic canvia el cervell de les persones grans i fa que la seva estructura s’assembli més a un cervell jove (Arthur Kramer – Center for Cognitive & Brain Health at Northeastern University, Boston)
     

  • El menor nombre d’hores de son de la societat actual, en comparació amb dècades enrere, influeix negativament sobre la salut cerebral (Alex Iranzo, Institut Clínic de Neurociències & AdSalutem)
     

  • Alguns perfils de personalitat són risc de deteriorament cognitiu, principalment les persones que tenen pensaments negatius repetitius (Nathalie Marchant, University College London)
     

  • La meditació actua sobre diferents àrees cerebrals i pot millorar la cognició i la salut mental (Gaël Chételat, INSERM, França)
     

  • El concepte de reserva cognitiva explica per què dues persones amb el cervell igual de deteriorat tinguin nivells de cognició diferent. A més educació, més reserva cognitiva (Yaakov Stern - Taub Institute for the Research on Alzheimer’s Disease and the Aging Brain, Columbia University)
     

En el Innovation Track, on hi van participar dotze startups que desenvolupen eines per promoure la salut cerebral, el guanyador fou ABLE Human Motion, liderada per Alfons Carnicero, una startup que desenvolupa un exoequelet lleuger i assequible per a persones amb lesions medul·lars.

L’impacte de la Covid-19: més pertinença social i menys solitud

En el curs també es van donar a conèixer els resultats preliminars de l’estudi Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), liderat per l’Institut Guttmann, sobre l’impacte que ha tingut la pandèmia en la salut mental de la població. Els científics han fet un seguiment a unes 2.500 persones durant vuit mesos per analitzar els efectes de les restriccions socials sobre la salut cerebral i mental.

Segons l’estudi, el confinament va augmentar el sentiment de pertinença social i va reduir el de solitud. Els científics sospiten que això es deu a les manifestacions de solidaritat social d’aquells mesos, com els aplaudiments als sanitaris. Tot i això, els símptomes d’ansietat i depressió van créixer durant la pandèmia: els grups d’edat més joves presenten nivells d’ansietat més alts, mentre que les persones amb un nivell socioeconòmic per sota del llindar de la pobresa tenen més probabilitat de tenir símptomes compatibles amb la depressió, especialment els grups d’edat més avançada.

El curs fou organitzat en el marc del cicle de debats científics B·Debate i vam comptar també amb la col·laboració de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona, el Deanna and Sidney Wolk Center for Memory Health i el Hinda and Arthur Marcus Institute for Aging Research a Hebrew SeniorLife, Meditecnologia i Medicen Paris.

BDebate Brain Health for Life
Contingut relacionat: 
Categories: