Esteu aquí

Notícia

Claus per a la maduresa del sector biotecnològic

AddToAny buttons: 
11.12.2008

La necessitat d’impulsar projectes punters de recerca i comptar amb perfils professionals adequats, el paper dels parcs científics, la comunicació per crear valor i el finançament actual de les biotecnològiques han estat els temes centrals del Fòrum de la BioRegió, organitzat per Biocat, el dia 4 de desembre a Barcelona.

Les empreses de base tecnològica són la resposta a les necessitats de creixement econòmic, però s’enfronten a dificultats de finançament que requereixen nous models de suport públic i privat. Segons José M. Echarri, soci director d’Inveready, “els bons projectes han de tenir visió de futur i no quedar-se en una idea inicial”. Per què la inversió de capital risc sigui realment efectiva és fonamental, en opinió de Carles Trenchs, director d’Inversions de Caixa Capital Risc, “fer una bona distribució dels recursos a la primera fase d’inversió i aconseguir que les companyies de capital risc mantinguin el seu compromís, permetent la seva consolidació, creant valor al voltant de l’activitat i aconseguint que altres inversors hi confiïn”.

Aconseguir el desenvolupament de la innovació per Jöel Jean-Mairet, soci fundador de Ysios Capital Partners, és “convertir les idees inicials en companyies de valor tangible que puguin presentar-se a futurs inversors. Això només s’aconsegueix invertint en projectes de R+D concrets”. Avui dia, un 50% de les empreses finançades inicialment amb capital risc aconsegueixen consolidar-se. Una solució per aconseguir que aquest percentatge augmenti, segons Carles Trenchs, “és ampliar el capital amb noves rondes de finançament o atraure recursos d’altres empreses en expansió”.

Especialització en biotecnologia

Una altra de les conclusions de la taula dedicada a analitzar el finançament de les empreses biotecnològiques és que per dinamitzar la inversió, el fons de capital ha de ser especialitzat. “Això vol dir –segons José M. Echarri-, que no s’ha de destinar a una àrea àmplia del coneixement sinó a projectes específics, com per exemple, nanotecnologia, biotecnologia”. Els ponents d’aquesta taula han destacat que s’ha d’aconseguir finançament que provingui de socis o empreses internacionals.

L’entorn científic i tecnològic tendeix a desenvolupar una cultura orientada a obtenir resultats i coneixement. Els assistents a la taula rodona Formació de professionals per al sector, han arribat a la conclusió de que calen nous perfils per a aquesta nova tendència. “Especialistes en gestió de finances i, sobretot, gestors de projectes”, segons Jordi Ramentol, conseller delegat del Grup Ferrer. El director de la Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica, Joan Bigorra, ha concretat que el professional del futur, encarregat del lideratge dels nous projectes biotecnològics, “ha de tenir experiència internacional, estar preparat per als canvis fruit dels avenços científics, ser crític i tenir capacitat per entendre les diferents àrees d’una organització”.

Parcs científics multidisciplinaris

Pel que fa al paper dels parcs científics com a dinamitzadors del bioclúster, els ponents que han intervingut en aquesta taula rodona han coincidit en assenyalar que aquestes entitats són necessàries com a aglutinadors dels actors vinculats al sector. Fernando Albericio, director general del Parc Científic Barcelona, ha destacat que “hem de tenir present que les universitats, juntament amb els parcs científics, han de ser els dinamitzadors dels clústers de cada territori i els transmissors del coneixement”.

Pere Condom, director del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ha comentat que “els parcs s’ajusten al territori on estan localitzats i això determina el model de bioclúster. Uns són promoguts pels centres de recerca i altres per les necessitats de les empreses, però el més idoni seria combinar aquests dos models o estratègies”.

Per la seva banda, en Reimund Fickert, director de Projectes del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), ha destacat que “els parcs científics són bàsics perquè funcionen com a aglutinadors de talent i de recursos, però s’haurien de complementar amb altres elements, com el capital empresarial, els partners internacionals i la inversió d’una indústria nacional potent”.

Per què la ciència traspassi les parets dels centres o parcs de recerca, la comunicació és bàsica. En la taula rodona La comunicació com a estratègia de valor, el director general d’Advancell, Lluís Ruiz ha comentat que “cal una estratègia de comunicació per crear expectatives al voltant dels nous projectes i generar confiança per atraure noves inversions”. Milagros Pérez Oliva, d’El País, ha subratllat el valor d’aparèixer als mitjans de comunicació, incidint en el perill dels conflictes d’interessos.

Una reunió sense precedents

La primera edició del Fòrum de la BioRegió, una reunió sense precedents en el sector, ha reunit a més de 500 representants del sector empresarial i financer, investigadors, gestors de centres i instituts de recerca, i representants d’universitats i hospitals. Per al president de Biocat, Manel Balcells, “la trobada s’ha celebrat en un moment realment decisiu i ha de ser un punt de confluència d’interessos compartits que ens aporti una visió conjunta i estratègica per construir una BioRegió consolidada”.

Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, considera que “aquesta trobada ha estat molt útil per saber on som i per traçar el camí que ha de seguir la biotecnologia en el futur”. A més, segons Vendrell: “Amb el Fòrum tots hem fet BioRegió i treballant en comunitat hem aconseguit crear un sentiment d’il•lusió i de pertinença que ens ha de servir per trobar solucions conjuntes”.

Programa

Contingut relacionat: 
Categories: