Esteu aquí

Notícia

El dèficit d’alguns bacteris pot causar problemes de salut als nadons fins i tot abans de néixer

CosmoCaixa acull una trobada internacional sobre microbioma per debatre l’efecte que té sobre la dieta, les al·lèrgies, el càncer o la sida

AddToAny buttons: 
01.07.2016

La microbiota, formada per bilions de microorganismes com bacteris, virus i fongs, pot tenir implicacions importants per a la salut i pot influir en la resposta que el nostre cos té davant de tractaments contra la sida o el càncer. Per això els primers anys de vida d’una persona són una oportunitat per introduir-hi canvis i prevenir aquests problemes.

En el cas dels nadons, el dèficit d’alguns bacteris pot augmentar el risc de desenvolupar asma. Així ho demostra un estudi recent liderat per Stuart Turvey, professor de pediatria de la Universitat de la Columbia Britànica (Canadà).

Després de fer el seguiment a 5.000 nens, l’estudi prova que els nadons amb alteracions en quatre tipus de bacteris intestinals durant els primers 100 dies de vida tenen més risc de patir asma, una malaltia que afecta 300 milions de persones a tot el món. “En el laboratori, administrar aquests quatre bacteris que falten sembla reduir el risc de patir asma, però no ho sabem segur”, comenta Turvey.

Aquesta és una de les novetats sobre microbioma que s’han donat a conèixer en una trobada internacional convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social "la Caixa" conjuntament amb l'Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa, que ha tingut lloc al CosmoCaixa els dies 30 de juny i 1 de juliol.

La constitució del microbioma infantil és de gran rellevància per la salut de la persona fins a l’edat adulta. Les investigacions encara tenen un llarg camí per recórrer, però durant el debat s’han donat a conèixer alguns avenços. Kjersti Aagaard, professora associada de la Baylor College of Medicine, és la primera investigadora que ha identificat una comunitat de bacteris a la placenta. “Contràriament al que es pensava, la placenta no és estèril i sembla influir més en el microbioma del nen que la manera com neix”, explica Aagaard.

Fins ara es creia que el nadó començava a adquirir la microbiota de la mare en el moment del part, però Aagaard ha posat de relleu que la dieta de la mare durant l’embaràs pot alterar el microbioma del nen i la seva tendència a l’ansietat.

Aquestes noves investigacions poden contribuir a dissenyar noves proves de detecció precoç (per exemple, en el cas de l'asma) o nous tractaments probiòtics. Mentre s'avança en la recerca, els experts tenen clar que “cal controlar l'administració d'antibiòtics, perquè són un factor de risc”, destaca Turvey en relació amb l’asma.

Durant el debat s’han posat sobre la taula altres temes relacionats amb la microbiota, com la infecció per VIH o el càncer. Roger Paredes, un dels líders científics del debat i investigador de l’IrsiCaixa, ha explicat que els pacients amb VIH tenen una microbiota menys rica. “Restaurar-lo podria millorar l’evolució de la malaltia”, afirma. En el cas del càncer, Laurence Zitvogel, de l'Institut Gustave Roussy, ha parlat dels anomenats oncomicrobiòtics: microbis que poden influir en l’efecte de la quimioteràpia contra el càncer.

 

Notícia relacionada:

B·Debate Microbioma 2016

D'esquerra a dreta, Kjersti Aagaard, Albert Barberà (director de Biocat), Stuart Turvey, Jordi Portabella, Bonaventura Clotet i Francisco Guarner.

Contingut relacionat: 
Categories: