Esteu aquí

Notícia

Quines són les claus neurobiològiques de la criminalitat humana?

B·Debate porta 17 experts internacionals a Barcelona per debatre sobre el coneixement científic actual d’aspectes com la sociabilitat, la responsabilitat i la criminalitat, els dies 12 i 13 de novembre.

AddToAny buttons: 
02.11.2012

Redacció

Un tribunal noruec va considerar mentalment sa Anders Behring Breivik, tal i com havia reclamat el terrorista que va matar 77 persones a l’illa d’Utøya. El nord-americà James Holmes, estudiant de doctorat en Neurociència, va matar 12 persones que assistien a l’estrena de l’última pel·lícula Batman. Hi ha alguna semblança en els seus cervells que expliqui aquest comportament criminal? La ciència pot arribar a predir la perillositat d’aquests individus aparentment normals?

B·Debate —una iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa"— reuneix els dies 12 i 13 de novembre de 2012 a Barcelona 17 experts nacionals i internacionals que debatran sobre el coneixement científic actual d’aspectes com la sociabilitat, la responsabilitat i la criminalitat. Les jornades de debat, sota el títol Neuroethics: from Lab to Law. A Scientific Scrutiny of Sociability, Responsibility and Criminality*, estan dirigides pels doctors Òscar Vilarroya, director de la Càtedra "El cervell social" de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Adolf Tobeña, director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB.

Entre els ponents, cal destacar Scott Atran, antropòleg de la Universitat de Michigan que ha investigat la conducta dels terroristes suïcides; Joshua Buckholtz, expert en la genètica i la neurobiologia del comportament antisocial i les psicopaties, i Molly Crockett, investigadora de la neuroquímica dels judicis morals.
 
La neuroètica és una àrea científica que s'ocupa de la moral des del punt de vista neurobiològic. Comprèn tant la neurociència de l’ètica (investigacions sobre la consciència, els valors que desenvolupa el cervell, etc.) com de l’ètica de la neurociència (els beneficis i els riscos de la recerca sobre el cervell). Els avenços en aquests àmbits tenen implicacions directes sobre la població i les lleis que regulen l’ordre social. El nou coneixement ajuda a determinar el grau d’implicació i de responsabilitat dels acusats i, també, les probabilitats d’èxit de la seva rehabilitació. A més, els avenços científics prometen mesures preventives i nous tractaments dels trastorns psicopàtics.

Simposi Neuroètica, desxifrant les arrels del bé i del mal

13 de novembre de 2012, a les 19 h
CosmoCaixa Barcelona
C/ Isaac Newton, 26

Posteriorment a les sessions científiques se celebrarà el simposi Neuroètica, desxifrant les arrels del bé i del mal**, obert al públic general. Inscripció gratuïta. Cal enviar un correu electrònic amb el vostre nom, càrrec, entitat i dades de contacte a bdebate@bdebate.org indicant a l’assumpte “Neuroètica".

(*) Accés només per invitació
(**) Simposi obert al públic en general

Organitzen:

 

La psicòloga nord-americana Susan Fiske, de la Universitat de Princeton, al CosmoCaixa - Foto: © Biocat, Sergi Cámara.