Esteu aquí

Aprenent del cervell immadur

"Tot i tenir un cervell petit i immadur els nens són uns aprenents prodigiosos", assegura Ghislaine Dehaene-Lambertz, directora del laboratori d'imatge del desenvolupament cerebral (França). Per entendre el cervell humà és necessari conèixer tant els engranatges del seu funcionament com el seu desenvolupament. Gràcies a l'aparició de tècniques de registre no invasives els neurocientífics poden arribar a estudiar el cervell dels nens, els nadons i fins i tot dels fetus abans de néixer.

S'ha demostrat que el desenvolupament prenatal és igual o fins i tot més important que el postnatal, i que el cervell és molt sensible a alteracions del seu entorn mentre està dins de l'úter matern. SegonsElisenda Eixarch, del Centre d'investigació en medicina fetal R+D (Barcelona), "dos de cada 3 casos de discapacitat intel·lectual tenen un origen prenatal", declara.

Aquesta científica analitza les conseqüències cerebrals que té el retard del creixement intrauterí que es dóna quan un fetus no rep prou oxigen i nutrició de la placenta durant l'embaràs. Està descrit que aquest fenomen està associat a nivells més baixos de coeficient intel·lectual, dificultats en l'aprenentatge i pitjors situacions laborals. Eixarch i el seu equip treballen en intervencions postnatals per revertir algunes d'aquestes conseqüències.

Un altre dels camps d'interès en la neurociència del desenvolupament és arribar a conèixer com els éssers humans adquireixen el llenguatge. Janet Werker, professora de la Universitat de la Columbia Britànica (Canadà), defensa que hi ha períodes crítics en el desenvolupament dels nadons en què el cervell és més sensible. "A mesura que el nadó creix disminueix la seva sensibilitat per als sons desconeguts i incrementa per als coneguts", afirma. Werker creu que el focus d'atenció ha de recaure en com modular aquests períodes, com mantenir-los oberts, tancar-los i fins i tot reobrir-los.

Com més sa estigui el cervell millor afrontarà lesions, malalties i el pas dels anys. Avui sabem que la genètica juga un paper fonamental en la salut cerebral. El genetista John Harvey, de l'Institut de Neurologia de Londres, ha identificat nombrosos gens relacionats amb síndromes neurològiques com la demència o la malaltia de Parkinson.

> Segueix llegint

Per Pascual-Leone, un cervell sa és "aquell que té la xarxa de connexions necessàries per gaudir d'una vida plena". I aquesta xarxa, igual que les necessitats a què respon, canvia al llarg del temps. "No es tracta de tenir un cervell jove de 17 anys en un cos de 90, sinó de tenir el millor cervell amb la millor salut possible per a cada edat", afirma el neurocientífic.

> Segueix llegint

Brain Health

 

El cervell és l'òrgan que ens defineix com a espècie i com a individu, és el més complex de tots els que conformen el cos humà, el més nou des del punt...