Reportatge
Projectes de l'ICFO, l'IRB Barcelona i l'ISGlobal han estat seleccionats en la darrera convocatòria d’ajuts Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès). Catalunya hi ha obtingut el 3,6% dels ajuts en ciències de la vida, superant països com Bèlgica o Holanda.
Tres projectes catalans de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut han estat seleccionats en la darrera convocatòria d’ajuts Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC per les seves sigles en anglès), resolta aquest mes d’abril. Aquests ajuts, dotats amb fins a 2,5 milions d’euros per a 5 anys, s’adrecen a líders de projecte amb una trajectòria consolidada.
El resultat català suposa el 3,6% dels 83 projectes europeus seleccionats en l’àmbit de les ciències de la vida, d’un total de 636 projectes presentats en aquesta disciplina. Aquest resultat supera el de països com Bèlgica o Holanda, amb dos projectes de life sciences seleccionats en cada cas.
En el conjunt d’Espanya han estat seleccionats 18 projectes de totes les disciplines, 8 dels quals catalans. Els tres projectes catalans de ciències de la vida són els únics projectes espanyols distingits en aquesta disciplina. En el conjunt de la convocatòria, comptant totes les disciplines científiques, s’han presentat 2.167 projectes de tota Europa dels quals han estat seleccionats 269 (8 dels quals catalans, el 2,97%). L’únic criteri de selecció d’aquests ajuts és la qualitat del projecte, motiu pel qual es consideren un indicador del nivell d’excel·lència científica de la institució i del país on treballa l’investigador.
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) - Grup: Single Molecule Biophotonics
María García-Parajo va arribar a Catalunya via ICREA gairebé per casualitat, després que uns investigadors catalans li expliquessin, durant un congrés a Itàlia el 2004, les accions que el govern català estava iniciant per atreure investigadors d'alt prestigi internacional. "Encara que el meu marit i jo teníem posicions molt establertes a la Universitat de Twente, Holanda, ens va entusiasmar la idea de contribuir en el moment en què el pendent de creixement, inversió i noves idees a Catalunya estava al seu punt àlgid -subratlla-. Percebíem vitalitat, entusiasme, visió de futur i compromís del sistema català a donar suport i incrementar la recerca al més alt nivell competitiu i això ens va atreure enormement ".
El grup de recerca liderat per García-Parajo a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) rep ara un ajut ERC Advanced Grant de 2,5 milions per a estudiar la relació entre l'organització espacial i temporal de molècules en l'entorn cel·lular i les seves implicacions en la funció i resposta cel·lular. "És un concepte molt simple però de gran importància en biologia: les molècules en la cèl·lula no funcionen de manera independent sinó interaccionant entre elles, de la mateixa manera que els individus d'una societat exerceixen la seva funció mitjançant la interacció amb altres persones -explica- . El nostre grup intenta visualitzar aquest tipus de interaccions a escala molecular ". Aquests processos ocorren en nanòmetres i en menys d'una mil·lèsima de segon, de manera que l'equip desenvolupa tècniques molt avançades de microscòpia òptica.
"Des del punt de vista tecnològic, el desenvolupament de noves tècniques porta a la generació de patents, i col·laboracions o acords amb el sector tecnològic en els camps de la microscòpia òptica -explica la investigadora-. No obstant això, el meu interès en el futur s'enfoca a l'enteniment de processos fonamentals que puguin tenir un impacte clar en la salut ". I és que entendre com funciona una determinada proteïna pot contribuir a la generació de noves teràpies o fàrmacs més eficients: "Parlem de malalties on la disfunció d'una proteïna pot desencadenar migració cel·lular en el context de càncer i metàstasi, resposta immune davant la invasió de virus o bacteri, desordres autoimmune, desordres neurològics, etc.", exemplifica.
Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) - Grup: Stem cells and cancer
Salvador Aznar Benitah, investigador ICREA i cap del laboratori de Cèl·lules mare i càncer de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), rebrà 2,5 milions d’euros per desenvolupar durnt cinc anys el seu projecte “Influències dietètiques en la metàstasi: com, quan i per què”. El seu repte: entendre com es comporten les cèl·lules metastàtiques i, sobretot, per què el procés de metàstasi –principal causa de mort entre els pacients de cáncer- està tan influenciat pels greixos de la dieta, en particular per l'àcid palmític.
L’equip d’Aznar ja va rebre el 2012 un ERC Starting Grant i al 2016 va publicar a Nature sobre la relació entre l'inici de la metàstasi i el consum de greixos. Ara el seu equip combinarà models funcionals in vivo de metàstasi amb metabolòmica quantitativa, proteòmica i epigenètica, entre d'altres, per identificar els mecanismes sistèmics, cel·lulars i moleculars subjacents. La beca implicarà la contractació d'estudiants de doctorat i investigadors postdoctorals.
"És un projecte ambiciós que ens pot proporcionar dades molt interessants sobre la metàstasi, que podrem aplicar en diversos estudis. No obstant això, crec que aquest tipus de treballs també haurien de ser recolzats per fundacions privades, organismes públics i accions filantròpiques a Espanya", afirma l’investigador.
ISGlobal - Childhood and Environment Programme
El cap del programa d'Infància i Medi Ambient d'ISGlobal i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Sunyer, rebrà 2,5 milions d’euros per al projecte "Exposició prenatal a la contaminació de l'aire urbana i desenvolupament del cervell pre i postnatal, AIR-NB”, que farà seguiment a 900 dones embarassades i els seus fills recen nascuts. Aquesta recerca segueix la línia de BREATHE, projecte que ha analitzat l'impacte de la contaminació sobre el desenvolupament cognitiu de 4.000 nens de 40 escoles de Barcelona, i pel qual Jordi Sunyer ja va rebre un altre ajut ERC l’any 2010.
L’etapa prenatal “és un moment en què les estructures cerebrals s'estan formant i l'efecte de l'exposició intrauterina als factors ambientals pot causar un dany cerebral permanent, especialment en la mielinització del cervell, i dèficit cognitiu en edats més avançades", destaca Sunyer. Per això, l’investigador espera que els resultats de l’estudi serveixin per “generar un impuls per implementar mesures polítiques que realment protegeixin la salut dels nens i nenes urbanes".
