Reportatge
Els ajuts competitius de l’European Research Council distingeixen des de l’any 2007 l’excel·lència investigadora a Europa. Des de llavors, Catalunya n’ha obtingut 261, dels quals 77 en ciències de la vida i de la salut: la segona posició entre els països de la Unió Europea en nombre d'ajuts per milió d'habitants. A la darrera convocatòria, 3 projectes de la BioRegió van obtenir ERC Starting Grants: els seus líders ens els presenten.
Els ajuts competitius de l’European Research Council (ERC), agència independent europea, financen la recerca capdavantera en totes les disciplines, des de les humanitats i l’enginyeria fins la física i la biomedicina. Amb un únic criteri de selecció: l’excel·lència. Des de la seva creació, projectes de recerca amb seu a Catalunya han obtingut 261 ajuts ERC, més de la meitat dels ajuts atorgats al total de l’Estat. D’aquests, 77 han estat en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut. En nombre d’ajuts per milió d’habitants, Catalunya es situa a la segona posició entre els països de la Unió Europea i la quarta posició de l’Espai Europeu de Recerca.
L’ERC va publicar el passat mes de setembre la resolució de la convocatòria 2017 del programa ERC Starting Grants, adreçat a investigadors que hagin obtingut el títol de doctorat entre 2 i 7 anys abans per desenvolupar idees en les fronteres del coneixement actual i constituir els seus propis equips de recerca. En una convocatòria molt competitiva (l'ERC va rebre 3.085 propostes, de les quals al voltant del 13% rebran finançament) Catalunya ha obtingut 10 dels 22 ajuts atorgats a projectes de l’Estat Epanyol, el millor resultat obtingut des de l’any 2012. D’aquests 10, n’hi ha 3 de l’àrea de les ciències de la vida i de la salut: els seus líders ens expliquen a què dedicaran aquests recursos.
Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) - Grup: Nanoscopy for Nanomedicine
Després d’uns anys com a investigador postdoctoral, Lorenzo Albertazzi (Itàlia, 1983) va voler donar un pas més a la seva carrera i va optar a posicions en diverses institucions i universitats de tota Europa, entre d’elles algunes a Barcelona. “Sincerament, en aquell moment jo encara no era conscient de l’estructura i ambicions del sistema català de recerca –reconeix–. Però em va impresionar molt el vibrant ambient científic de Barcelona i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) em va fer una oferta molt competitiva que em donava suport per iniciar el meu propi grup de recerca”, recorda.
El seu grup treballa en nanomedicina. “En concret, treballem per proporcionar solucions de drug delivery per a teràpies oncològiques, desenvolupant nanoportadors de fàrmacs que poden ser injectats al cos, atacar el tumor target i alliberar el fàrmac localment. Això –destaca– permetrà tenir teràpies més eficaces i lliures d’efectes secundaris”.
Albertazzi ha rebut un ajut ERC d’1,5 milions d’euros per al seu projecte NANOSTORM, que començarà a finals de 2017 amb una durada prevista de 60 mesos. “Pretenem utilitzar una tècnica de microscòpia innovadora, de super resolució per visualitzar els portadors de fàrmacs durant el seu viatge –explica–. D’aquesta manera volem entendre què passa quan els injectem al cos i, per tant, entendre com podem dissenyar millors teràpies”.
L'objectiu és dissenyar nous nanodispositius per a teràpies contra el cáncer. “Preveiem una aplicació mèdica que arribaria al mercat a través d’una startup o la llicència d’una patent a una empresa farmacéutica”, augura Abertazzi. A curt termini, el grup proporcionarà coneixement a la comunitat científica en nanotecnología. “La investigació bàsica és l’origen de noves tecnologies útils”, reivindica.
Centre de Regulació Genòmica (CRG) - Grup: Oocyte Biology & Cellular Dormancy
Després d’una estada postdoctoral a Harvard, Elvan Boke va arribar a Barcelona al 2016 per fer una entrevista al Centre de Regulació Genòmica (CRG). ”Vaig parlar amb els científics que hi treballaven i em vaig adonar que tenia davant meu una ciutat vibrant i cosmopolita: un lloc per fer bona ciència”, recorda.
Boke lidera el grup Oocyte Biology & Cellular Dormancy del CRG. La seva recerca posa el focus en els oòcits, cèl·lules germinals femenines que es converteixen en òvuls i que poden sobreviure fins a 50 anys en humans, retenint la capacitat de donar lloc a un organisme jove, mentre que altres cèl·lules envelleixen i moren. “El nostre objectiu a llarg termini és revelar els mecanismes que fan servir els oòcits latents per seguir sent viables”, resumeix Boke.
La seva investigació pot tenir impacte en tres camps. En primer lloc, ajudarà a entendre la dissolució dels agregats amiloides implicats en malalties neurològiques com l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o l'Alzheimer. En segon lloc, aportarà avenços en biologia cel·lular, aportant pistes sobre els mecanismes d’inactivitat dels orgànuls cel·lulars. Finalment, pot ser clau en fertilitat: “A llarg termini, creiem que la nostra recerca proporcionarà pistes importants sobre la disminució relacionada amb l'edat dels oòcits i el seu efecte concomitant sobre la fertilitat”, augura Boke.
IRB Barcelona - Grup: Genome Data Science
Fran Supek (Croàcia, 1981) va arribar per primera vegada a Catalunya per fer un postdoc al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Va rebre una beca Marie Curie per estar al laboratori del professor ICREA Ben Lehner, fent anàlisis bioinformàtiques de big data procedent de genomes de cáncer humà. “Vaig tenir molta sort: hi vaig aprendre molt i vam fer importants descobriments que hem publicat a prestigioses revistes, incloent Nature, Nature Genetics i dues vegades a Cell”, recorda. Després es va incorporar com a líder de grup a l'IRB Barcelona, on fa uns mesos va començar el seu grup de recerca Genome Data Science.
El grup ha rebut un ERC d’1,5 milions d’euros per al projecte "HYPER-INSIGHT", que analitza els processos que causen mutacions a les cèl·lules humanes. “Estem interessats en les mutacions que es poden observar en els tumors com a resultat d'errors en els processos de reparació de l'ADN –explica Supek-. Volem examinar un gran nombre de seqüències del genoma del càncer i, per tant, conèixer les maneres en què la reparació de l'ADN pot fallar i quin tipus de patrons pot produir això en el genoma”. L’objectiu: esbrinar “si hi ha la possibilitat de dirigir-se específicament a aquestes cèl·lules tumorals, on la reparació de l'ADN ha fracassat i, per tant, obrir la porta a nous tipus de teràpies personalitzades de càncer”.
Muntar una startup no entra en els plans d’aquest científic però espera que la seva investigació aporti avenços a la recerca oncològica. “Comfiem que el nostre projecte contribueixi a estimular la investigació sobre com les mutacions somàtiques en les cèl·lules humanes donen lloc a tumors i com es poden utilitzar per tractar el cáncer”, conclou.
