Esteu aquí

Reportatge

Medicina personalitzada: estem preparats?

Els avenços en la producció, gestió i explotació de grans volums de dades, i el coneixement de les alteracions genètiques i moleculars lligades al desenvolupament de malalties, han generat enormes expectatives al voltant de la medicina personalitzada. Reptes ètics, tecnològics, socials, legals i assistencials, però, poden obstaculitzar aquestes expectatives. Repassem alguns dels principals missatges del primer Fòrum BIB, organitzat per l'Associació Bioinformatics Barcelona (BIB) ​​amb la col·laboració de Biocat i de la Fundació Bancària "la Caixa"

25.10.2018

A qui pertanyen les dades de salut que han de permetre assolir grans fites mèdiques? Com es pot facilitar la seva utilització per assolir un impacte positiu en la salut humana? Quin és el paper de la bioinformàtica per resoldre alguns d’aquests reptes?

El 24 d’octubre es va celebrar el primer Fòrum BIB, organitzat per l'Associació Bioinformatics Barcelona (BIB) ​​amb la col·laboració de Biocat i de la Fundació Bancària "la Caixa". Hi van participar representants de totes les parts implicades, des de l'administració i el sector privat a les associacions de pacients, centres i infraestructures de recerca i experts relacionats amb la matèria. Aquests són alguns dels missatges que va deixar la jornada:

 

Què tenim i què ens falta?

Roderic Guigó, Coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG)

“La medicina personalitzada en realitat és una pràctica molt antiga. El que ha canviat és que ara disposem de tecnologies que permeten monitoritzar el nostre genoma per preveure la malaltia abans que aparegui i prendre mesures abans que es manifesti. A Espanya en general i Catalunya en particular es donen ja fa anys les condicions òptimes per desenvolupar un programa de medicina personalitzada comparable al d’altres països avançats. Tenim un centre de seqüenciació genòmica que no tenen molts països, tenim experiència en l’emmagatzematge i tractament d’aquestes dades, tenim una recerca clínica molt important als hospitals i una recerca genòmica bàsica molt competitiva, i tenim un teixit industrial en l’àmbit informàtic considerable. Tenim tots els ingredients per posar-nos a l’avantguarda: Per què no hem estat capaços d’avançar?”

 

Alfonso Valencia, Director del Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)

“Què ens falta per tenir un programa de medicina personalitzada equivalent al d’altres països del nostre entorn? El BSC es una infraestructura única, cap altre centre comparable en Europa té tantes implicacions en ciències de la vida. Però no pots tenir un cavall de carreres aturat molt de temps a l’estable. Les infraestructures bioinformàtiques estan preparades, però tenir-les preparades durant anys sense grans projectes no ajuda. En informàtica quedar-te aturat mai és solució, perquè de seguida et quedes enrere.”

 

Josep M. Martorell, Director Associat del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)

“La medicina personalitzada és un puzle complicat i amb moltes peces que algun dia el gestor públic haurà de muntar. La peça del hardware ja hi és, i és un tamboret de tres potes: la capacitat de càlcul, l’emmagatzematge de dades i la xarxa. Tenim l’estructura computacional raonablement ben resolta i un sistema molt bo d’assistència sanitària, però cal crear juntes entre aquests dos sistemes.”

 

 

Segueix llegint el reportatge: Dels superordinadors als pacients. On són els límits? > 

Només el 8% dels pacients són candidats a rebre un tractament personalitzat, i només un 5% se’n beneficia. Segons la FDA actualment només hi ha 336 tractament guiats per la genòmica del pacient. Com es trasllada la medicina personalitzada a la pràctica clínica? I on són els límits legals i ètics?

Qui i com ha de liderar els reptes que afronta la medicina personalitzada? Cal elevar aquesta qüestió a política sistèmica?