Reportatge
Augmentar el flux de projectes llestos per ser invertits a la BioRegió és l'objectiu principal de The Investment Readiness Series, la nova iniciativa de Biocat que periòdicament posa en contacte projectes de recerca catalans amb inversors locals i internacionals. Alguns dels científics participants en la primera edició ens expliquen els projectes amb els quals esperen enamorar aquests inversors.
Biocat ha estrenat aquest any The Investment Readiness Series, un programa de trobades entre científics i inversors que vol afegir valor als projectes de recerca a través de mentoria individual, facilitar la recerca de projectes per part de venture capital, inversors corporatius i venture builders concentrant la recerca de primer nivell i establir una relació a llarg termini amb les oficines de transferència tecnològica (TTOs), maximitzant l'impacte del seu treball a nivell d'ecosistema.
Aquest mes de novembre s’ha celebrar la primera trobada, organitzada per Biocat amb la col·laboració de Barcelona Tech City, Payment Innovation Hub, Xarxa de Referència en Biotecnologia (XRB), ACCIÓ i Johnson & Johnson, i amb el suport d'Obra Social la Caixa. Al desembre tindrà lloc una nova edició a Londres, on empreses catalanes es presentaran davant d’inversors de l’ecosistema de Londres, Cambridge i Oxford, i properament es llençarà una nova convocatòria adreçada a projectes healthtech. Si no et vols perdre cap d’aquestes convocatòries, recorda subscriure’t als butlletins de Biocat.
Alguns dels projectes participants a la primera trobada de The Investment Readiness Series, adreçada a projectes biotecnològics, ens expliquen la seva proposta i reptes més imminents.
“La fibrosi hepàtica és la gran epidèmia silenciosa que se’ns ve a sobre –adverteix l’investigador Rafael de la Torre-: s’estima que afectarà a una de cada quatre persones i es convertirà en la primera causa de mortalitat hepàtica en els propers anys, però encara no existeix cap medicament”. A l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), el Grup de recerca en farmacologia integrada i neurociència de sistemes que lidera Rafael de la Torre estudia l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH), un tipus d’esteatosi en què hi ha acumulació de greixos al fetge acompanyada de canvis inflamatoris amb fibrosi i que pot derivar en cirrosi hepàtica o hepatocarcinoma. L’equip ha desenvolupat dos nous conjugats d’àcids grassos que han demostrat eficàcia potencial per a reduir el dipòsit de greixos en el fetge (més conegut com a “fetge gras”) i podrien prevenir també la fibrosi hepàtica.
El projecte compta amb finançament de l’Institut Carlos III fins l’estiu de 2019. “Amb aquests recursos volem acabar la fase preclínica i deixar tot enllestit per iniciar la Fase I, sols o en col·laboració amb alguna empresa: ja hem rebut alguna expressió d’interès”, explica.
En el marc de The Investment Readiness Series Héctor G. Palmer, cap del Grup de Cèl·lules Mare i Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), va presentar per primer cop oficialment davant d'inversors una nova diana terapèutica basada en la modulació de la latència de les cèl·lules tumorals. El seu equip està desenvolupant fàrmacs per al tractament de càncer dirigits a TET2: en fases preclíniques, la inhibició d’aquesta proteïna ha resultat ser eficaç a l’hora d’eliminar cèl·lules tumorals dorments, que estarien relacionades amb la resistència a tractaments. Ara es centraran en estudiar càncers hematològics concrets que són altament dependents de la funció de TET2.
“Estem en fase de desenvolupament químic de les molècules, amb la intenció de patentar-les i constituir una spinoff al 2019 –explica Palmer-. Busquem finançament especialment de cara a la fase regulatòria".
Els Grups de Biologia Estructural de Receptors Nuclears de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i de Bases Moleculars de les Malalties a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona treballen en el desenvolupament de fàrmacs de primera línia que inhibeixin la formació de dímers de receptors d’andrògens en pacients amb càncer de pròstata. El fet de dirigir-se a la formació de l’estructura tridimensional d’aquests receptors pot evitar que es desenvolupi resistència com en el cas dels tractaments actuals.
El projecte va rebre un dels ajuts de la quarta convocatòria del programa CaixaImpulse. Eva Estébanez va presentar el projecte als inversors de The Investment Readiness Series i ha iniciat també contactes amb inversors internacionals. “A curt termini busquem mig milió de finançament per optimitzar les molècules amb la intenció de fer una patent, a mig termini 2,5 milions d’euros per afrontar els estudis in vitro i in vivo. Al 2019 preveiem desenvolupar el nostre model de negoci i constituir spinoff amb l´objectiu de tancar una ronda de sèrie A”.
El grup de Biologia Sintètica Translacional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha desenvolupat Uni-large, una nova generació de medicaments que combina la precisió de CRISPR/Cas9 i l’eficàcia dels vectors virals establerts en la clínica. Estan desenvolupant una primera teràpia per tractar la distròfia congènita tipus 1A (MDC1A), una malaltia que afecta 1 de cada 30.000 persones. “És una tecnologia molt disruptiva que permet fer drug delivery de precisió, inserint gens naturals o sintètics al genoma de forma precisa –destaca Marc Güell, responsable del projecte-. Això obre noves portes per exemple en atròfia muscular però també en aplicacions d’oncologia que necessiten canvis genètics grans, on el CRISPR ha mostrat dificultats importants per arribar a la clínica”.
El projecte va rebre un dels ajuts de la quarta convocatòria del programa CaixaImpulse. “Amb aquest ajut preveiem finalitzar el gruix de la fase preclínica, però necessitarem finançament per afrontar la fase regulatòria i arribar a la fase clínica -explica Güell. En un any podrem tenir tancada la protecció intel·lectual, dades preclíniques i in vitro més consolidades, i un model de negoci més desenvolupat, i l’objectiu serà tancar una ronda de sèrie A”.
A l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Grup de Neuroplasticitat i Regeneració investiga la contribució d’una nova família de lípids amb un mecanisme d’acció disruptiu on es dóna enfàsi a la resolució de la inflamació i no pas en un mecanisme anti-inflamatori amb elevats efectes adversos i limitats beneficis. El doctor Rubèn López i el seu equip han desenvolupat aquest nou tractament per l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), l’esclerosi múltiple i lesió medul·lar per trobar teràpies més eficaces contra aquestes malalties degeneratives neuromusculars. Els resultats obtinguts fins ara demostren que aquests compostos permeten retardar l’aparició de la malaltia i protegir la funció del sistema nerviós. L’objectiu, a més de detenir la progressió de l’ELA, és trobar nous biomarcadors que permetin predir l’evolució de la malaltia. En l’actualitat, el riluzole és l’únic fàrmac aprovat a Europa pel tractament de l’ELA i segons KOL és un fàrmac amb limitats beneficis terapèutics i allargament de vida en pacients de ELA.
"Tenim finançament per finalitzar en 3 anys la fase pre-clínica no regulatòria en la indicació de ELA, i busquem inversors que ens ajudin a entrar després en fase regulatòria", detalla Rubèn López, investigador principal del projecte. L’equip, que va presentar la teràpia als inversors de The Investment Readiness Series, ja ha iniciat també contactes amb inversors internacionals.
Mitopath, amb spinoffs ja constituïdes a Espanya i Irlanda, es basa en investigacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sobre l’encefalopatia neurogastrointestinal mitocondrial (MNGIE), una malaltia molt rara que afecta sobretot els sistemes digestiu i nerviós, amb només un pacient per cada 9 milions de persones. S’estima que cada any es diagnostiquen entre 20 i 40 nous casos a Europa.
Els afectats per MNGIE tenen fallida de l’enzim timidina fosforilasa (TYMP) que s’encarrega de degradar unes substàncies (nucleòsids timidina i desoxiuridina) que, en excés, són tòxiques per a la cèl·lula. Els investigadors han demostrat que la teràpia gènica utilitzant virus adenoassociats aconsegueix mantenir uns nivells adequats d’aquests nucleòsids sense efectes no desitjats. “A curt termini busquem 1,5 milions d’euros per afrontar la producció del vector i les proves de toxicologia: assolir el compromís d’algun inversor local ens ajudaria a captar l’atenció dels inversors internacionals”, destaca Alan Belicha, CEO de Mitopath.
El Grup de Virologia Molecular de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) desenvolupa eines terapèutiques basades en l’ARN que serveixen com a antivírics d’ampli espectre pel tractament de virus emergents, com el virus Dengue, Zika, Chikungunya, entre d’altres. A més, aquesta estratègia evita l’aparició de resistències a fàrmacs. “Es tracta d’una estratègia molt novedosa –destaca Juana Díez, responsable del grup, que va presentar el projecte a inversors en el marc de The Investment Readiness Series-. Busquem finançament per finalitzar els estudis in vitro, in vivo i de delivery, i preveiem constituir spinoff al 2019”.
El projecte AON de Jordi Hernández, emprenedor resident al Centre de Regulació Genòmica (CRG), es basa en la correcció d’una alteració genètica en càncer de pulmó clau per la proliferació cel·lular. El nou fàrmac que estan desenvolupant corregeix els defectes en l’splicing alternatiu, un procés necessari en la correcta formació de les proteïnes. El tractament ha estat provat en ratolins, en els quals s’ha vist que redueix la taxa de creixement tumoral.
“Ja hem acabat les proves de concepte in vivo i busquem mig milió de finançament per optimitzar el compost i veure com el podem millorar abans d’entrar en fase preclínica. El problema –admet Hernández- és trobar finançament en fases tan early”.
Els tumors es defensen amb mecanismes de reparació de l’ADN, i això explica que alguns no responguin a la quimioteràpia. A més, la supervivència de les cèl·lules tumorals sovint és molt dependent d’aquestes rutes de reparació, fent que siguin un excel·lent blanc terapèutic contra el càncer. “Nosaltres busquem inhibidors d’aquesta reparació per tal que els tumors recuperin la seva sensibilitat a la quimioteràpia, i després de molts anys de recerca, hem identificat unes molècules que pensem poden ser útils en el tractament del càncer”, explica el catedràtic de la UAB Jordi Surrallés. Aquest expert lidera un grup a la UAB, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) que estudia síndromes de predisposició tumoral com el càncer de mama hereditari i malalties rares, en els quals les cèl·lules tenen defectes en la reparació de l’ADN que les fa molt sensibles a la quimioteràpia. L’estudi d’aquestes vies de reparació els ha permès identificar inhibidors que funcionen com un nou fàrmac contra el càncer.
Ara treballen en la química mèdica per fer la molècula efectiva a dosis més baixes. “Fins ara hem treballat amb finançament públic i ajuts competitius però entrem en una fase de desenvolupament de medicament on es fa necessària la implicació del sector empresarial”, destaca. En un any preveuen iniciar la fase preclínica en ratolins, sols o en col·laboració amb alguna de les companyies farmacèutiques que ja han començat a mostrar interès pel projecte.
Amb el suport de*:
*Amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement i el cofinançament del Fons Social Europeu.
