Esteu aquí

Reportatge

Future Tools

Sinopsi B·Debate - Les noves eines per a la investigació del futur

La investigació biomèdica ha avançat enormement en els últims anys, però queden llargs camins per explorar. Un factor que se sol considerar limitant és la tecnologia utilitzada per a la recerca, que és la que permet no només accedir a majors quantitats d'informació, sinó també fer-la més fiable.

09.12.2015

Descarrega la sinopsi icona galeria de fotos

En la investigació biomèdica, una eina controvertida és l'ús d'animals, fet que està sotmès a discussions ètiques i que moltes vegades no reflecteix la realitat del cos humà. Per substituir o complementar la recerca en animals s'estan desenvolupant ja miniòrgans de laboratori, organoides i "òrgans en xips" que permetin una experimentació més directa i real; s'usen cèl·lules iPS, cèl·lules reprogramades per retornar-les pràcticament al seu estat original quan van començar en l'embrió; i es treballa en models matemàtics amb l'objectiu final de crear un "humà virtual" que pugui ser estudiat directament en un ordinador. Paral·lelament, s'estudien per exemple ratolins modificats gen a gen per identificar funcions encara desconegudes d'aquests animals.

Per debatre aquests avenços, alguns dels millors experts internacionals es van reunir en un B·Debate, una iniciativa de Biocat i de l'Obra Social "la Caixa" per promoure el debat científic.

Les principals conclusions del debat són:

  • Iniciatives ciutadanes estan proposant la prohibició de l'ús d'animals amb finalitats de recerca. No obstant això, la Comissió Europea afirma que ara mateix no és possible, i estableix una sèrie de recomanacions per racionalitzar el seu ús.
  • Es busquen noves eines que permetin una investigació més fiable. Entre elles hi ha l'ús de cèl·lules mare, d’organoides o fins i tot d'òrgans en un xip'.
  • Projectes com el de l'Humà Fisiològic Virtual pretenen estudiar el cos humà a través de models matemàtics generats per ordinador.
  • Mentrestant, l'ús d'animals continua sent necessari. En aquest sentit, han nascut grans projectes per millorar aquest ús: per exemple, identificar la funció de cada un dels 20.000 gens d'un ratolí, extrapolar-i comparar-los amb els dels humans

 

Cap a una investigació sense animals?

Al juny de 2015, la Comissió Europea va rebutjar una iniciativa ciutadana que havia recollit gairebé 1,2 milions de signatures contra l'experimentació amb animals. Els motius per demanar la prohibició eren tant ètics com per una fiabilitat en dubte. La Comissió, però, va considerar que "ara seria prematur prohibir completament la investigació amb animals a la Unió Europea", i remetia a una directiva de l'any 2010, que ja plantejava una regulació més estricta de la seva utilització (la regulació es refereix a mamífers , ja que no considera els peixos o les mosques organismes in vivo). Els científics espanyols han reduït l'ús d'animals de 1,4 milions el  2009 a 920.000 el 2013, en part a causa de la nova legislació.

Per Elisabet Berggren, cap de l'àrea de toxicologia a l'Institute for Health and Consumer Protection, "potser es pugui substituir el nombre d'animals per tests in vitro abans d'arribar a la fase d'assajos clínics. Però per això cal pensar i planificar millor els experiments ". Berggren va recordar a més dues recomanacions de la Comissió Europea: la necessitat de compartir més dades i de millorar el desenvolupament de mètodes alternatius. Una de les iniciatives per aconseguir això últim és el projecte SEURAT-1, nascut a partir de la prohibició d'usar qualsevol tipus d'experimentació animal per a la investigació en cosmètics, i que pretén desenvolupar mètodes que puguin ser usats també en altres àrees.

No obstant això, altres experts no són tan optimistes. Per Fàtima Bosch, directora del Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​"potser alguns d'aquests mètodes alternatius puguin servir per valorar la toxicitat dels medicaments, però no la seva eficàcia. Per això es necessiten experiments in vivo ".

De la mateixa opinió és Miquel Borràs, professor de toxicologia a la Universitat de Barcelona. "Els mètodes alternatius tenen tot el sentit del món en la primera fase de l'estudi d'un fàrmac, però no després. I no és per capritx, és que s'exigeixen estudis amb animals per poder comprovar una teràpia ".

La mateixa indústria està interessada en superar els experiments amb animals, perquè són més llargs i en general més cars. Per aquest motiu, i per limitar aquests inconvenients, s’està començant, per exemple, a fer servir ratolins modificats que desenvolupen tumors a molta més velocitat. Però, "quina és la rellevància científica d'aquests models?", es pregunta Borràs. "Quan es parla que el in vivo és imprecís és cert (dues terceres parts dels fàrmacs que s'aproven en animals acaben fracassant). Però compte, almenys de moment, el ex vivo ho és molt més ", adverteix.

Si es parla de cèl·lules mare o d'òrgans de laboratori se sol pensar en trasplantaments i medicina regenerativa, però les mateixes eines que poden servir per crear nous teixits són alhora una gran esperança per a la investigació.

> Segueix llegint

Malgrat els avenços en nous models, l'ús d'animals segueix sent necessari i continua sent una constant en la investigació. Fins i tot s'han posat en marxa enormes projectes que busquen aprofundir en la informació que ens poden aportar. Per exemple, per desxifrar la funció de tots aquells gens dels quals en desconeixem la seva acció, que encara són la majoria.

> Segueix llegint

El projecte 'Humà Fisiològic Virtual' (VPH per les sigles en anglès) pretén estudiar el cos humà a partir de models matemàtics generats per ordinador. Això faria possible no només entendre-ho millor, sinó poder dissenyar estratègies de tractament personalitzades segons les nostres característiques més particulars.

> Segueix llegint