El cervell dels nens està en constant creixement i desenvolupament però, per desgràcia, aquesta complexa màquina també està pot patir fallades. Fins ara, la neurologia pediàtrica s'acostava a aquests problemes segons els símptomes que provocaven: epilèpsia, retards mentals, autisme o trastorns en el moviment, per exemple. Però aquest enfocament no és suficient perquè les categories se solapen i els símptomes són només el reflex a l'exterior del veritable error que els provoca. Estudiar només el reflex sol fer insuficient el tractament.

En paraules d'Àngels García Cazorla, neuròloga pediàtrica a l'Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona, ​​cal fer "una petita revolució en la manera com abordem, investiguem i tractem aquests trastorns. Els símptomes són importants, però els tractaments han d'anar dirigits als mecanismes, no a les conseqüències. I per això necessitem saber què està passant realment al cervell".

Per abordar i comentar tots aquests reptes i problemes, per discutir els últims avenços plantejats, alguns dels millors experts internacionals es van reunir a B·Debate, una iniciativa de Biocat i de la Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic.

• Les malalties neuropediàtriques afecten fins a un 20% dels nens, però històricament s'han investigat menys que les dels adults.
• Hi ha hagut un error en la manera com s’ha abordat la investigació, ja que s'ha focalitzat en els símptomes, que moltes vegades se solapen entre diferents malalties, i no en els mecanismes. Això ha dificultat trobar tractaments veritablement eficaços.
• Cal estudiar el funcionament del cervell tant des d'un punt de vista microscòpic com macroscòpic. Des de les sinapsis que connecten les neurones fins el cablejat que uneix les regions cerebrals, l'anomenat connectoma.
• Entre els tractaments que s'investiguen hi ha fàrmacs per alleujar discapacitats –com pot ser la síndrome de Down–, la teràpia gènica o fins i tot drogues que s'activen mitjançant llum.

1. Les limitacions de la neurologia en nens

Per a la doctora García Cazorla, líder científica d'aquest B·Debate, "les malalties del cervell en desenvolupament són un problema molt important de salut que pot afectar fins a un 20% dels nens, però històricament s'han estudiat menys que les de l'adult". Potser, com va afirmar Xavier Castellanos, psiquiatre infantil i professor a la New York University School of Medicine, perquè "els nens no voten i no controlen els poders, potser per això s'inverteix menys en aquest tipus d'investigació".

"Les malalties del cervell en desenvolupament són un problema molt important de salut que pot afectar fins a un 20% dels nens, però històricament s'han estudiat menys que les de l'adult" Dra. García Cazorla, neuròloga pediàtrica a l'Hospital Sant Joan de Déu

Els errors que es produeixen en el cervell durant l'etapa de la infantesa donen lloc a tot un ventall de possibles símptomes: epilèpsies, trastorns de l'espectre autista, trastorns del moviment, discapacitats mentals... Per a García Cazorla, "ens hem especialitzat en aquests però la neurociència bàsica està creixent, i ens indica que estem una mica desorientats, perquè els símptomes no reflecteixen la decisió exacte de funcionament: una determinada mutació pot manifestar-se com epilèpsia en uns casos, però com alteracions del moviment en altres". O com afirma Castellanos, "hi ha mutacions que en uns nens provoquen holoprosencefalia (greus malformacions al crani i la cara), però en altres només fan que els falti una dent. Hi interaccionen molts factors. "

Aquesta manca de coneixement sobre el mecanisme real que causa els símptomes dificulta enormement disposar de tractaments veritablement curatius perquè les teràpies s'adrecen a les conseqüències i no a les causes. Per això, García Cazorla advoca per fer "una petita revolució en la manera en com abordem, investiguem i tractem aquests trastorns". Una revolució no exempta de dificultats, ja que necessàriament ha de ser transversal, implicar persones de disciplines molt diferents. "Hi ha la possibilitat que ens desconnectem en comptes de connectar, però val la pena córrer el risc", assegura.

Per comprendre realment el que esdevé és necessari estudiar com es comunica el cervell. D'una banda en el pla microscòpic, a nivell de les sinapsis que connecten les neurones, i de l'altra, en el pla macroscòpic, per desentranyar l'estructura i funció del seu cablejat. I, al mateix temps, posar les mires en les possibles solucions.

> Segueix llegint la sinopsi: 2. Micro i macro, de les sinapsis als circuits

Hi ha sinapsis de molts tipus en les quals participen diversos neurotransmissors i que podrien considerar-se com les claus dels diferents panys cerebrals.