Startup generation
Co-fundador de HealthApp
Jordi Cusidó és enginyer industrial i doctor en electrònica per la UPC (premi extraordinari de doctorat en ICT per la tesi). Ha treballat 8 anys a l'àrea de gestió de projectes en un centre tecnològic i ha fet un postgrau en desenvolupament d'start-up a Stanford. El 2013 va començar a emprendre i no ha parat fins a dia d'avui. En 3 anys, ha fundat 4 empreses que han aixecat més de 2,5 milions d'euros i han estat reconegudes amb premis internacionals (MIT Technology Review o Premi de la UE a la pime més innovadora). Ara vol obrir negoci a 4 països començant per Estats Units.
A HealthApp desenvolupen aplicacions mòbils per la salut. Aplicacions que connecten pacients i terapeutes, que recullen dades imprescindibles per al seguiment del pacient i que ajuden a tenir una millor connexió entre visites. Jordi Cusidó és co-fundador (juntament amb Jordina Arcal) d'aquesta start-up catalana de digital health sorgida el 2013 arran d'una col·laboració entre emprenedors i CIMNE Tecnología, la incubadora del centre de recerca CIMNE dedicada al desenvolupament d’aplicacions mòbils per salut.
Cusidó explica que l'empresa ha desenvolupat aplicacions focalitzades en els desordres alimentaris que inclouen tecnologies de gamificació per assegurar l’adherència del pacient a la teràpia i tecnologies de big data, data mining i intel·ligència artificial per preveure crisis i introduir alarmes. "Totes les apps desenvolupades tenen una validació mèdica darrere i vetllem per ajustar-les als protocols clínics establerts", assegura.
L’objectiu de ser emprenedor va aparèixer a Stanford. Allà em vaig adonar que un bon model de transferència de coneixement i recerca al mercat es fa a través de la generació d’start-up. Després de vuit anys en un centre tecnològic fent projectes i intentant transferir tecnologia a través de projectes i patents m’atreia molt el repte de treballar un producte, constituir una empresa i arribar al mercat. Puc dir que en aquests 3 anys hem assolit tots els objectius i hem estat capaços de fer producte, testar-lo, posar-lo al mercat, millorar-lo i vendre’l.
La decisió més important va ser el canvi de vida. Sortir d’una zona de confort que suposava treballar per compte aliè amb un contracte laboral indefinit i una certa garantia d’estabilitat per llençar-me a impulsar projectes més personals, com a autònom i assumint tot el risc d’emprendre. Tenint en compte que ho vaig fer essent pare de dues criatures va ser una decisió que en entorns familiars propers va costar d’entendre.
Es difícil triar un únic consell. Tot i això, un que faig servir molt és el de no fer negocis ni acords amb gent que no te’n refies. Aquest me’l va donar el nostre advocat quan estàvem preparant un projecte amb 20 socis. Els acords es complicaven molt i ens va fer entendre que no serveix de res complicar un acord si el problema està en la confiança amb els socis.
Un altre consell divertit que em va donar el mateix advocat és el de “no facis dels problemes dels altres els teus problemes”. Aquest m’ha estat molt útil per entendre fins a quin punt és important ser empàtic o distant. A vegades per voler conciliar i ajudar massa intentes resoldre problemes que no van amb tu.
Ara mateix el meu objectiu és consolidar l'empresa i obrir nous mercats internacionals. Per altra banda, amb alguns companys de la universitat estic documentant tot el procés viscut, les experiències positives (i no tan positives) dels últims tres anys –on hem après molt en emprenedoria– perquè volem llençar un conjunt de publicacions que serveixin per un doctorat en Business Administration.
També m'agradaria fer mentoria a altres emprenedors, especialment universitaris, als quals podem ajudar a impulsar les seves iniciatives de negoci tecnològic.
