Esteu aquí

Notícia

Què ens fa pròpiament humans?

Científics de tot el món es reuneixen els 17 i 18 de juliol al Palau Macaya per discutir què ens fa humans convocats per B·Debate, iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”

17.07.2017

Què és el que ens fa pròpiament humans? Aquest és el punt de partida del debat 'Natural Selection in Humans: Understanding our adaptations', organitzat conjuntament per B·Debate –una iniciativa de Biocat i Obra Social "la Caixa"– amb l'Institut de Biologia Evolutiva, un institut de recerca mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els 17 i 18 de juliol investigadors internacionals d’alt nivell es reuniran al Palau Macaya per intentar entendre les bases genètiques de la nostra singularitat com a éssers humans i la diferència entre grans grups de poblacions.

Hi ha característiques pròpies de l’espècie humana. Algunes en són el llenguatge, les capacitats cognitives i el fet de caminar drets. Però quines són les claus biològiques que s’amaguen darrere d’aquests trets propis dels éssers humans? Tots aquests elements distintius de la nostra espècie  es deuen a uns gens que han estat potenciats per selecció natural durant milers d’anys.

Per exemple, els humans i els ximpanzés compartim un 99% de la part del genoma directament comparable o que es pot alinear. Encara que un 1% pugui semblar poc, aquest percentatge es tradueix en un mínim de 30 milions de diferències genètiques entre una espècie i una altra, i això implica un camp molt ampli d’estudi científic. Fins i tot entre un humà i un altre hi ha 3 milions de diferències de base genètica.

Les alteracions genètiques que ens fan humans

Els humans moderns van aparèixer fa uns 200.000 anys a l’Àfrica, des d’on es va disseminar fa anys en diferents zones de tot el planeta, des de regions tropicals fins a indrets amb molta altitud als que s’han adaptat durant milers d’anys. Els científics han descrit diverses adaptacions evolutives que ens defineixen com a espècie. Però dins d'això els éssers humans tenim diferents variants genètiques que ens permeten adaptar-nos al nostre entorn. Un exemple són els individus que viuen a grans altituts i que són capaços de sobreviure amb menys oxígen. Un altre exemple són les poblacions actuals amb gens de resistència per determinades malalties com la malaria (fins ara els investigadors han identificat unes 8 mutacions en gens diferents que ens ajuden a vèncer la malària) o les poblacions inuit del Canadà, Alaska i Groenlàndia adaptades a una alimentació alta en greixos perquè el peix està molt present en la seva dieta.

Però aquestes no són les úniques alteracions adaptatives. Els éssers humans som els únics mamífers que seguim alimentant-nos amb llet animal durant la vida adulta perquè som capaços de trencar les molècules de la lactosa i aprofitar-ne els nutrients, sobretot els greixos. Aquest tret va sorgir fa 5.000 anys i es va preservar perquè va suposar un avantatge selectiu molt gran, com per exemple en situacions d’escassetat d’aliments.

 

AddToAny buttons: 
Assistents B·Debate Natural Selection

Científics de tot el món es reuneixen els 17 i 18 de juliol al Palau Macaya per discutir què ens fa humans convocats per B·Debate, iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”