Esteu aquí

Com millorar l’adopció de la innovació en salut a Catalunya? Les digital health terapèutiques responen

Coneixem de primera mà l’experiència de les digital therapeutics (DTx) catalanes amb el sistema de salut, i aprofitem per preguntar què caldria millorar, sota el seu parer, per progressar en l’adopció de projectes innovadors com els seus.

AddToAny buttons: 
25.05.2022

En el darrer post sobre adopció de la innovació al sistema de salut de Catalunya parlàvem dels principals reptes que tenen les DTx a Europa, sobretot en qüestions com l’avaluació i el reemborsament. També avançàvem l’aposta de Catalunya per no quedar-se enrere i treballar en la mateixa línia d’aquests països per adoptar aquestes i altres innovacions al sistema de salut català.

En aquesta línia, hem parlat amb un grup de DTx catalanes per conèixer la seva interacció amb el sistema i el seu parer sobre què caldria fer per millorar el procés d’adopció d’innovació en salut i d’accés a noves tecnologies mèdiques a Catalunya. 

No et perdis la seva experiència i propostes que hem recollit en aquest post!

 

Mesos de negociació amb cadascun dels centres

En la majoria dels casos, el primer que fa una DTx quan vol accedir al sistema català és parlar amb els centres de salut. Un per un. Després de diverses presentacions, negociacions i llargues esperes, algunes aconsegueixen establir col·laboracions amb alguns centres. Com és el cas de Nixi for Children que, segons explica el seu CEO, Tomàs Lóbez, “acabem de tancar la col·laboració amb l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, que vam iniciar el 2019”.

Qui també ha tingut la mateixa sort ha estat la plataforma de rehabilitació ReHub® de DyCare, que s’ha integrat en l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Consorci Sanitari Integral. “L’experiència ha estat positiva”, comenta Silvia Raga, CEO i cofundadora, “però la gestió del temps d’adquisició de l’eina podria haver estat millor: hem tardat entre sis i nou mesos!”, confessa l’emprenedora.

En aquesta situació es troba la Mireia Cigarran, fundadora de VRPharma, qui anhela des de fa mesos una resposta per poder signar nous contractes de col·laboració amb nous centres. “Ens trobem en una situació on es vol adoptar la tecnologia, el valor aportat és molt clar i valorat per l’equip sanitari, però no poden implementar-ho a causa de no estar assignat a una partida on poder reemborsar-ho”, afegeix l’emprenedora. “Les startups digitals necessitem rapidesa i aprofitar el momentum”.

 

Malabarismes per adoptar la innovació

Els hospitals no disposen d’un pressupost assignat per comprar innovació i es veuen obligats a fer malabarismes per implementar aquestes tecnologies. Com és el cas de l’Hospital Clínic on incorporen solucions digitals a canvi d’oferir-los validació clínica o royalties sobre les vendes, explica Laura Sampietro, cap d'Avaluació d'Innovacions i Noves Tecnologies. Aquest centre compta amb un Observatori mHealth, on han analitzat més de 35 aplicacions mòbils desenvolupades per professionals de l’hospital que afavoreix l’accés de noves solucions digitals. Actualment, l’Hospital Clínic fa ús d’una DTx de Baxter per a pacients que requereixen d’hemodiàlisis.

En el cas de l’Hospital Universitari Parc Taulí, el tipus de col·laboració econòmica dependrà de si és el propi Parc Taulí qui necessita implementar una solució digital i, per tant, requerirà d’una empresa per codesenvolupar un nou producte o, si és l’empresa qui demana a l’hospital poder realitzar una validació clínica de la seva solució. 

En el primer cas, i per tal que ambdues parts puguin beneficiar-se de la col·laboració, el Parc Taulí i l’empresa seleccionada buscaran participar conjuntament en convocatòries de finançament competitiu. També es pot participar en models de compra pública innovadora per poder obtenir una royalties després del codesenvolupament realitzat de la tecnologia. En el cas que de realitzar una validació clínica, una de les opcions seria que l’empresa pagués uns honoraris al centre per cobrir despeses de recursos, instal·lacions i personal o, cercar models mixtes en que l’hospital adquireixi una participació de l’empresa i royalties.

“Les col·laboracions poden durar entre 1 a 3 anys, segons si es tracta d’una validació clínica o d’un desenvolupament tecnològic”, expliquen Eduard Soler, cap d’Innovació de l’Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí i Ismael Ávila, project manager del mateix centre. El Parc Taulí ha desenvolupat tres DTx en salut mental, una de les quals és Brainhealth Solutions, creada juntament amb l’Institut Gutman, que ha obtingut el marcatge CE i s’està comercialitzant. 

 

El mercat nord-americà, l’alternativa més ràpida i econòmica

Als Estats Units, la indústria de les DTx està creixent ràpidament, sobretot per l’impuls que la FDA està donant de manera proactiva a través del seu Centre d'Excel·lència de Salut Digital. I no només això, sinó que el mercat americà funciona com a mercat únic, disposa d’un reconeixement mutu de certificació i d’una evidència clínica homogènia. Ofereix tot el que l’europeu no té.

“Després de donar voltes durant quatre anys pels hospitals catalans i no haver rebut cap tipus de resposta clara, hem decidit provar sort en altres mercats”, explica el CEO de Braingaze, Laszlo Bax. 

Qui ha aterrat recentment en sòl nord-americà és Amelia Virtual Care* , i no els hi va del tot malament, segons explica Xavier Palomer, CEO i fundador. “El 40% de la nostra facturació ja prové dels Estats Units”. L’emprenedor ha apostat per aquest mercat i pel sector privat per la fragmentació i la poca agilitat de l’adopció a Europa “El sistema de salut públic europeu és un “mata-startups”, assegurava  a un dels darrers debats on va participar.

 

Gràfic barreres integració Digital Therapeutics

Font: Why are digital therapeutic companies not connecting to the traditional healthcare system by integrating with an EMR. Research 2 Guidance. 

10 propostes per accelerar l’adopció d’innovació al sistema català

Per a evitar que aquestes startups es dilueixin abans de que la tecnologia pugui arribar als pacients, les DTx catalanes fan un seguit de propostes que hem recollit a continuació:

1. Gestionar l’accés al sistema mitjançant una única entitat
Silvia Raga de Dycare i Adrià Maceira, cofundador i CEO de Renalyse recomanen centralitzar l’adopció de les DTx en una sola entitat, elaborar plans d’actuació conjunts amb les empreses i especificar de forma clara les etapes necessàries per entrar dins del sistema. “No saps a qui trucar ni a qui dirigir-te per poder presentar el teu projecte”, afegeix Eva García, cofundadora i CEO de WIVI Vision.
 

2. Homogeneïtzar l’avaluació clínica  
Algunes de les startups avisen: “la manca d’una normativa europea específica per aquestes teràpies ocasiona que es continuïn avaluant com a qualsevol altre dispositiu mèdic i, a Espanya, la situació és encara més complexa perquè l’avaluació depèn de cada comunitat autònoma”.
 

3. Ajustar les retribucions econòmiques  
“Cada departament decideix la quantitat que vol (o pot) pagar per la solució, independentment de si el preu arriba ni tan sols al cost de producció”, explica Erika Barrera de Virtual Bodyworks, solució que treballa amb l’administració catalana,  prestant serveis de rehabilitació als centres penitenciaris que depèn del Departament de Justícia.
 

4. Establir una regulació específica i flexible
Silvia Raga de Dycare, demana “una regulació adaptada als softwares, flexible i àgil, com el producte, que està en constant evolució”.
 

5. Destinar un pressupost específic per a compra pública innovadora
“Es podria reforçar molt més la compra pública innovadora”, sosté David Hurtado, responsable de màrqueting de Brainhealth Solutions. Al seu parer hi ha una complexitat i excés de burocràcia que porta a molts centres a encabir les DTx com poden.
 

6. Assignar un pressupost per fer proves pilot comercials de validació d’ús públic 
María Jesús Salido, cofundadora i CEO de Social Diabetes creu que caldria un mercat inicial per realitzar proves pilot comercials de validació d'ús públic per demostrar els beneficis dels productes i solucions.
 

7. Afavorir l’entrada d’empreses més incipients  
“Cal rebaixar les barreres d’entrada que penalitzen les startups vers les grans empreses, que acostumen a ser els proveïdors habituals”, demana Elisabet del Valle, CEO i cofundadora d’Onalabs.
 

8. Millorar la capacitació dels professionals sanitaris en solucions digitals
“El personal  assistencial ha de conèixer els beneficis que aporten les solucions digitals i creure en la digitalització de l’atenció sanitària”, explica María Jesús Salido de Social Diabetes, qui assegura que amb formació específica sobre aquest àmbit es podria millorar.
 

9. Dissenyar protocols de prescripció per a solucions no-integrades dins el sistema
Maria Barruezo, cofundadora de LactApp, proposa crear protocols de prescripció de solucions digitals per a totes aquells projectes que no s’acaben integrant al sistema. “D’aquesta manera els professionals sanitaris les podrien recomanar amb confiança”.
 

10. Digitalitzar el sistema de salut
Laszlo Bax  de Braingaze proposa digitalitzar el sistema per guanyar en agilitat. I per a fer-ho, planteja fer ús dels fons Next Generation EU.
 

Gràfic 10 propostes per accelerar l'adopció d'innovació al sistema català

Font: Elaboració pròpia a partir del feedback d’un grup de DTx catalanes. Biocat

No obstant això, moltes de les DTx de la BioRegió estan satisfetes de trobar-se en un ecosistema amb gran capacitat innovadora i de desenvolupament de talent d'emprenedors i emprenedores. “Agents públics com ACCIÓ, Biocat, CIMTI, Barcelona Activa, Tic Salut o entitats com Barcelona Health Hub i Tech Barcelona, entre altres, aporten un valor clau per a la creació, mentoria i acceleració de nous projectes en salut amb gran impacte social i econòmic”, assenyala Mireia Cigarran de VRPharma.