Dos de cada deu nens estan en risc de patir un problema neurològic
<p>Entre els dies 26 i 27 de novembre s’han reunit a CosmoCaixa experts internacionals convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, per debatre sobre les malalties neuropediàtriques</p>
El 20% dels nens i nenes presenten risc de desenvolupar un problema neurològic durant la infància com una epilèpsia, retard mental, trastorns d’aprenentatge i neuropsiquiàtrics (com l’autisme o el TDAH), i trastorns del moviment (distonies, parkinsonisme) segons afirmen diversos estudis publicats en revistes científiques de referència. I aquest és el tema en què s’ha centrat l’últim B·Debate de l’any, titulat “Connecting the Growing Brain. Understanding Neuropaediatric Diseases”.
“Els trastorns de l’intel·lecte, la conducta i la funció motora afecten al cervell dels més petits de forma global”, explica la doctora Àngels Garcia-Cazorla, líder d'aquest B·Debate i coordinadora de la Unitat de Neurometabolisme de l’Hospital Sant Joan de Déu, sobre el cervell infantil encara en desenvolupament i poc diferenciat en àrees com el de l’adult.
Els experts internacionals reunits a CosmoCaixa han discutit sobre les malalties neuropediàtriques a partir de la connexió sinàptica, és a dir, les connexions entre neurones que transfereixen informació al cervell. Qualsevol interferència durant aquest procés pot determinar circuits anòmals que acabin desembocant en una patologia neurològica, que a més es pot manifestar en una simptomatologia diferent. Per exemple, malalties tan diferents com el Parkinson i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) comparteixen mecanismes similars al cervell, on a les sinapsis existeix un mal funcionament de la dopamina. O una mateixa mutació genètica pot causar entre els membres d’una mateixa família epilèpsia en una persona i autisme en una altra.
“El fet d’apropar-nos a les malalties neurològiques en base al seu símptoma principal fa que no considerem que símptomes diferents poden tenir mecanismes moleculars comuns, el qual també limita les possibilitats de tractament”, apunta la doctora Garcia-Cazorla. Actualment hi ha tractaments estandarditzats per a cada malaltia sense que els professionals entenguin amb detall la seva fisiopatologia.
Garcia-Cazorla destaca la gran inversió en malalties neurològiques de l’adult, com l’Alzheimer i altres malalties degeneratives, en comparació amb les malalties dels nens. Els científics que han participat en el debat han posat èmfasi en seguir treballant per tal d’aconseguir marcadors sinàptics, a través de la neuroimatge o altres tècniques d’anàlisi, que permetin dissenyar nous tractaments i fins i tot es pugui arribar a obtenir un programa de cribratge neonatal –similar al que s’utilitza per a les malalties metabòliques congènites- per tal de diagnosticar de forma precoç els menors que presentin risc de desenvolupar alguna patologia neurològica per tractar-les abans, i fins i tot aturar-ne el desenvolupament.
Les jornades van ser presentades dijous per la mateixa doctora Garcia-Cazorla; el director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació ‘la Caixa’; Jordi Portabella; la directora de Recerca i Debat Científic de Biocat, Laia Arnal; la professora de biomedicina a la Universitat de Bergen, Aurora Martínez, i el professor de neurociència i fisiologia a la Universitat de Nova York i expert en TDAH, Xavier Castellanos, que va destacar que és un "moment d'oportunitat" per ampliar els coneixements, però que els avenços sorgiran principalment de compartir dades.