Experts mundials en càncer femení presenten a B·Debate els últims avenços en prevenció, diagnòstic precoç i teràpies
<p><span>Cada any moren unes 1.000 dones per càncer de mama i 275 més per càncer d’ovari a Catalunya</span></p>
A Catalunya cada any moren unes 1.000 dones per càncer de mama i 275 més per càncer d’ovari, segons el Registre de Càncer de Catalunya. Tot i els avenços científics a l’hora de definir millor els tumors i disposar de tractaments cada cop més personalitzats en funció de la pacient, les malalties oncològiques continuen sent una de les principals causes de mortalitat de les societats avançades. A més, en el cas de les dones, el càncer les pot afectar durant els seus anys de fertilitat. Això afegeix encara més conseqüències a la malaltia.
Els dies 16 i 17 de novembre experts mundials en càncer femení es reuneixen a CosmoCaixa convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. En aquesta ocasió, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), en col·laboració amb l’Hospital Clínic i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), lideren una trobada internacional on investigadores de referència mundial discutiran sobre els avenços en la millora de la prevenció i el diagnòstic primerenc; la identificació de noves dianes terapèutiques i la curació del càncer, en especial dels més agressius; i de quina manera poden sumar esforços investigadors, pacients i associacions. Consulta el programa del B·Debate “Women’s cancer” al web de B·Debate.
Nou paradigma: detecció precoç
El càncer de mama és la malaltia oncològica més freqüent entre les dones. Tot i això, gràcies als programes de prevenció que recomanen fer-se una mamografia cada dos anys a partir dels 50 anys la prevalença s’ha reduït molt. A més, els avenços dels tractaments ja fan possible que un 85% dels casos es curin. En el cas del càncer d’ovari la supervivència se situa al voltant del 50%: aquests tumors s’acostumen a diagnosticar tard i les teràpies han avançat cap a tractaments dirigits en base a alteracions genètiques, majoritàriament en els gens BRCA1 i BRCA2.
La prevenció i la detecció precoç són eines clau per combatre el càncer. Fins ara els programes de cribratge han reduït molt la mortalitat i en el futur es podria veure un canvi de paradigma associat a la detecció precoç en persones sanes amb risc genètic conegut.
D’una banda, l’evolució de les tècniques de seqüenciació permet analitzar varis gens simultàniament. Això ha permès estudiar un major grup de gens en persones que tenen una sospita clínica de predisposició genètica. El grup de càncer hereditari de la Xarxa Oncològica de Catalunya ha estudiat unes 1.200 persones amb història personal i/o familiar de càncer amb diferents gens vinculats al càncer i ha identificat un gran nombre d’alteracions, algunes de les quals haurien passat desapercebudes amb les tècniques tradicionals.
Per altra banda, s’ha desenvolupat una prova genètica (polygenic risk score) que analitza una col·lecció de gens associats al risc de desenvolupar càncer. Ja s’han identificat més de 200 variants genètiques relacionades amb la susceptibilitat al càncer de mama i d’ovari. Aquesta prova, combinada amb altres factors de risc coneguts, podria ajudar a seleccionar aquelles dones de la població general a qui se’ls ha de fer un seguiment amb mamografies i altres proves, i no a totes com es fa ara. El Regne Unit ja ha engegat un pla pilot per avaluar el benefici d’aquesta prova en la població.
L’exemple del papil·loma i el càncer de cèrvix
Un exemple de prevenció és la vacuna del virus del papil·loma humà (VPH), que ha disminuït dràsticament els nous casos de càncer de coll d’úter, també anomenat de cèrvix. Austràlia va ser l’any 2016 el primer país en implementar la vacunació tetravalent amb quatre tipus de virus: dos per combatre el càncer de coll uterí i dos per a les berrugues genitals, manifestació benigna habitual en les primeres relacions sexuals. Amb això, la prevalença d’aquestes berrugues ha passat del 20% al 2%.
La prevenció també ha reduït molt les lesiones per preneoplàsia, alteracions al coll de l’úter prèvies al càncer que ara es detecten amb la prova de Papanicolaou i es poden extirpar. A Dinamarca s’han reduït fins a un 80% les lesions preneoplàsiques severes i el càncer de coll d’úter. Més d’11 països han notificat disminució de berrugues genitals i lesions preneoplàsiques cervicals, inclòs Espanya. Si en dones no vacunades es registren 133,5 nous casos anuals per cada 100.000 dones, la incidència entre les dones vacunades baixa fins al 7,7 nous casos. A Catalunya i a València s’han detectat reduccions significatives de les berrugues genitals en les cohorts de noies vacunades.
La veu de les pacients
Els investigadors defensen un model de medicina i recerca més participativa que impliqui la societat i permeti que les pacients puguin prendre decisions informades: per exemple, si s’inclinen per fer-se una mastectomia per evitar un possible episodi de càncer de mama en cas de tenir un risc elevat o quina teràpia escullen en funció de l’eficàcia i la toxicitat . B·Debate proposa divendres 17 de novembre a la tarda un debat obert, on participaran periodistes, experts en bioètica, especialistes en oncologia i consell genètic, federacions de pacients, investigadores que han estat pacients i altres.
Data: 16 i 17 de novembre
Lloc: CosmoCaixa Barcelona · C/ Isaac Newton, 26 · Barcelona
Més informació al web de B·Debate.
El debat es pot seguir a Twitter a través de les etiquetes #BDWomenCancer i #BDebate i al compte @BDebate.
Et pot interessar: