Vés al contingut

La nova fornada d’emprenedors en innovació sanitària ja és al carrer. La setena edició del programa de postgrau d·HEALTH Barcelona va finalitzar ahir amb una graduació virtual, on els 9 fellows van presentar els projectes que han desenvolupat al llarg de 9 mesos, i que pretenen resoldre necessitats clíniques directament relacionades o accentuades per la Covid-19. El jurat va estar format per Marcel Prunera, de Crea Inversión, Laura Rodríguez, d’Invivo Capital, i Oriol Estrada, Director d’Innovació de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut. 

L’acte va incloure una taula rodona per plantejar temes relacionats amb la gestió de l’impacte de la Covid-19 des del sistema de salut. El diàleg, moderat per Daniel Moreno, responsable del Programa d’Innovació de l’Hospital Germans Trias i Pujol, va comptar amb la participació del Dr. Antonio Roman, Director Assistencial de l’Hospital de la Vall d’Hebron; el Dr. Antoni Rosell, director clínic de l'àrea del Tòrax de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i el Dr. Rafael Máñez, cap del servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge.  

Design Health Barcelona (d·HEALTH Barcelona) és un programa de postgrau destinat a formar emprenedors i futurs líders en innovació sanitària. S’inspira en la metodologia del biodisseny de la Universitat d’Stanford, que guia els estudiants a través d’un cicle complet d’innovació, des de la identificació d’una idea de negoci mitjançant una immersió clínica en un hospital punter de Barcelona, fins al disseny i prototipat d’una solució viable i el desenvolupament d’un model de negoci per implementar en el mercat. El programa forma equips que combinen graduats en ciències de la vida i la salut, disseny, enginyeria i negocis. Les inscripcions per a la nova edició, que començarà a l’abril del 2021, ja estan obertes. 

Immersió clínica presencial i virtual

L’experiència d’aquest any ha estat sens dubte marcada per la Covid-19. La primera fase del postgrau consistia en una immersió clínica de 8 setmanes en 3 hospitals de l’àrea de Barcelona –Hospital de Bellvitge, Hospital Germans Trias i Pujol i Hospital de la Vall d’Hebron–, que es va veure interrompuda per la pandèmia. “D’un dia per l’altre, ja no se’ns va permetre entrar més a l’hospital –explica Yvonne Gillis, enginyera de disseny industrial procedent d’Holanda–. Va ser frustrant, però vam decidir continuar-lo online i va ser el millor que podíem fer. Al final, es tracta de reaccionar, de saber adaptar-se de manera ràpida”, afegeix.
A partir de llavors, els tres equips van realitzar una cinquantena d’entrevistes virtuals amb professionals dels hospitals i altres del sector salut, com ara enginyers, experts TIC o consultors. “Vam fer l’exercici d’intentar situar-nos en la rutina de la persona, imaginar com s’havia vist afectada la seva tasca per la Covid-19 i fer les preguntes necessàries per visualitzar i sentir el que ells visualitzaven i sentien a l’hospital”, relata Sofia Ferreria, enginyera industrial de Barcelona.

Fruit d’aquesta immersió virtual, els equips van detectar més de 1.000 necessitats clíniques no resoltes, d’entre les quals cadascun va seleccionar-ne una sobre la qual han dissenyat un prototip de solució i han desenvolupat un model de negoci. “Moltes de les necessitats no estaven directament relacionades amb la Covid-19, però la pandèmia sí que ha contribuït a treure-les a la superfície”, explica Guilherme Meneses, enginyer biomèdic de Portugal. El seu equip ha treballat en una solució per prevenir els problemes de salut mental en les dones durant el puerperi. “Ja era un problema existent, però ara les mares estan més soles, se’n van a casa abans un cop passat el part, tenen menys visites al pediatre... Tot això pot accentuar el risc”, raona.

L’equip de la Yvonne, per la seva banda, desenvolupa una solució per millorar la detecció precoç de l’ictus, que afecta 15 milions de persones a l’any, de les quals 5 milions moren i altres 5 milions queden amb seqüeles de per vida. I l’equip de la Sofia ha escollit una solució per reduir la disfunció del diafragma ocasionada en els pacients que requereixen de ventilació mecànica a les UCI. 

‘Skills’ per triomfar

Els tres coincideixen en què un dels avantatges que els ha atorgat el programa és la xarxa de contactes que han obert, tant amb la resta de fellows com amb els mentors del programa. “Que vegin com treballes, quines capacitats tens… Et dona molta visibilitat en el mercat”, afirma Sofia, que també subratlla les skills adquirides en comunicació per saber presentar idees i projectes amb seguretat. La Yvonne afegeix la formació en lideratge creatiu, i en Guilherme el training en lideratge d’equips.

Quin missatge destacarien, de tots els apresos durant el programa? “Sigues obert i parla amb quanta més gent millor”, destaca na Yvonne. “Testeja el teu projecte el més aviat possible. No cal esperar a que sigui perfecte; treu-lo al mercat i fes l’experiment de prova-error, prova-error, fins que trobis la solució definitiva”, afegeix Guilherme.  

Les opcions de futur per a ells ara s’amplien. Es plantegen continuar amb el projecte desenvolupat durant el postgrau, buscar fons econòmics o repensar el futur amb el convenciment que la innovació en salut és el camp al qual es volen dedicar. De moment les xifres estan del seu costat: el 95% dels alumnes de totes les edicions de d·HEALTH han trobat feina en el sector salut i un 30% dels graduats lideren el seu propi negoci.

Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.