Catalunya assoleix un nou rècord d’inversió en startups i scaleups de salut i consolida la BioRegió com a hub europeu capdavanter en recerca i indústria

El sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya —la BioRegió de Catalunya— reforça el seu posicionament com el principal motor d’innovació i competitivitat a l’Estat i com un dels ecosistemes més dinàmics d’Europa. La nova edició de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025, elaborat per Biocat, recull un creixement sostingut dels principals indicadors d’innovació en salut, amb un rècord històric de 517 milions d’euros d’inversió en startups i scaleups, i una activitat clínica i científica que situa Catalunya en posicions de lideratge internacional. 

L’ecosistema d’innovació en salut a Catalunya suma 1.650 empreses (un +8,3% respecte l’any anterior), i 94 institucions de recerca, i consolida el seu pes macroeconòmic: representa el 7,6% del PIB català i se situa com la 3a activitat econòmica de Catalunya en termes de VAB i ocupació.  

En paral·lel, els indicadors d’activitat empresarial i d’impacte es mantenen a l’alça: el sector assoleix un nou màxim de 48.691 milions d’euros en facturació, i supera els 306.000 llocs de treball (el 7,3% de la població ocupada), on la gran majoria de les empreses, un 90%, son pimes, i es concentren majoritàriament a Barcelona (93,4%), tot i que es constata una progressiva desconcentració territorial. 

“L’ecosistema d’innovació en salut de Catalunya continua avançant en la seva fase de maduresa: capta més inversió privada i competitiva, accelera el pipeline clínic i reforça el seu lideratge científic i en recerca clínica. El repte, ara, és continuar escalant perquè aquests avenços es tradueixin en més innovació adoptada al sistema de salut i en més impacte per a pacients i societat”, destaca el director general de Biocat, Robert Fabregat. 

Rècord d’inversió en startups i scaleups: el capital risc continua impulsant el creixement i les subvencions marquen un màxim històric

El 2025 representa una fita sense precedents: la inversió en startups i scaleups de salut arriba als 517 milions d’euros (+43% respecte el 2024 i +7% per sobre del màxim de 2022). El capital risc (VC)  continua sent el principal motor amb 327,6 milions d’euros. Tot i registrar el nombre d’operacions més baix dels darrers anys, la inversió s’ha concentrat en rondes de gran volum: les cinc primeres han acumulat el 47% del total. Entre les operacions més destacades hi ha SpliceBio (118 milions d’euros), DeepUll (50 milions d’euros) i Qida (37 milions d’euros). Aquest impuls inversor s’acompanya d’un teixit emprenedor en expansió, amb 464 startups actives i 168 spinoffs creades des del 2016.

A més, el finançament públic competitiu ha tingut un paper clau per superar els 500 milions d’euros i assolir un màxim històric: 124,3 milions d’euros en subvencions, impulsades principalment per fons europeus. A continuació se situen el venture debt (finançament participatiu de capital), amb 31 milions d’euros, i el mercat borsari (30 milions d’euros). El crowdequity recula fins als 3,8 milions d’euros, la xifra més baixa des de 2018.

El 2025 confirma el paper decisiu de la inversió internacional: el 82% del capital risc captat incorpora participació d’inversors internacionals, presents en totes les grans operacions. Aquest creixement s’explica per la coinversió entre gestores de capital risc nacionals i internacionals, en què les primeres tenen un paper clau a l’hora d’atraure capital de fora.

Pel que fa a la inversió per subsectors, el biotec recupera el lideratge el 2025 amb 347 milions d’euros, impulsat per la megaronda d’ SpliceBio, i representa el 68% del total anual. En el període 2021–2025, el biotec acumula 998 milions d’euros i concentra el 54% de la inversió dels tres segments. Mentrestant, el tecmed baixa fins als 92 milions d’euros i el digital health repunta fins als 71 milions d’euros, tot i mantenir-se com el subsector més petit.

Exportacions, inversió estrangera i talent enforteixen el teixit industrial 

Catalunya recupera la 1a posició a Espanya en exportacions de productes sanitaris, amb 9.165 milions d’euros (el 45,7% del total estatal), principalment a Suïssa, Alemanya, França i els Estats Units, i manté un alt dinamisme en el comerç exterior del sector. 

Tot i la davallada del 2025, la inversió estrangera directa ha sumat 2.382 milions d’euros i ha generat 5.567 nous llocs de treball entre 2021 i 2025, en una dinàmica en què ha estat especialment determinant l’aposta estratègica d’AstraZeneca els anys 2023 i 2024. D’aquesta manera, Catalunya manté el lideratge a l’Estat, amb un pes molt rellevant d’inversions orientades a R+D.

Aquesta fortalesa es veu reforçada pel capital humà: Catalunya registra 26.000 titulats anuals en branques científiques i més de 18.000 professionals de la recerca, afavorint l’aterratge de més de 30 hubs tecnològics vinculats a la salut en els darrers anys, amb l’impacte corresponent en nova ocupació. 

Lideratge en recerca d’excel·lència

Catalunya referma el seu lideratge en captació de finançament competitiu europeu: ha participat en 297 projectes Horizon en ciències de la vida i la salut (2020–2024) i se situa 1a a Europa en projectes per milió d’habitants i 2a en finançament per milió d’habitants. Pel que fa als ajuts ERC, els més prestigiosos del continent, acumula 64 projectes i es manté entre les primeres posicions europees per càpita.

En producció científica, Catalunya ha generat 54.521 publicacions en ciències de la vida i la salut (2020–2024), xifra que representa prop del 35% del total estatal, i destaca especialment en qualitat: acumula 1.791 Highly Cited Papers (HCP), i és 1a a Europa en percentatge d’articles d’alt impacte (HCP sobre el total de publicacions). 

El 2025, els centres catalans han participat en 5.768 assaigs clínics actius, el que correspon al 92% de l’activitat de l’Estat, i se situa 4a a Europa (per darrera de França, Itàlia i Espanya) i 7a al món, pujant una posició respecte del 2024, amb un creixement anual superior a la mitjana estatal. Per àrees terapèutiques, l’oncologia es manté com el principal motor de la recerca clínica catalana, per davant del sistema immunitari i el sistema respiratori.

Respecte a la cartera de molècules, l’ecosistema català reuneix 71 actius en desenvolupament clínic (51 molècules i 20 teràpies avançades), una xifra que pràcticament duplica els registres del 2020 i amb una maduresa clínica notable (pes rellevant de fases II i III). L’activitat es concentra en àrees terapèutiques clau com l’oncologia, el sistema nerviós central (SNC) i la dermatologia.

L’edició 2025 també posa el focus en altres indicadors que reforcen la competitivitat de l’ecosistema, com ara l’impuls de la sostenibilitat (ESG), l’aplicació de la intel·ligència artificial en salut, el lideratge femení en l’emprenedoria, els avenços científics i assistencials amb impacte global, les noves infraestructures anunciades o posades en marxa durant l’any, així com un conjunt de propostes i reptes de les patronals del sector en un entorn geopolític canviant, entre d’altres. 

Segons Silvia Labé, directora de l'Informe de la BioRegió, “L’Informe 2025 mostra una evolució a l’alça dels principals indicadors del sector i confirma la posició capdavantera de Catalunya en innovació en salut. De les dades se’n desprenen tres conclusions clau. En primer lloc, que Catalunya es consolida com un dels hubs de salut més rellevants d’Europa, amb una excel·lència científica i clínica reconeguda internacionalment. En segon lloc, que el gran salt ja no depèn només de créixer en activitat, sinó de connectar millor recerca, indústria, mercat i sistema de salut per accelerar la translació i l’adopció de la innovació. I, en tercer lloc, que el moment europeu i global —marcat per la competició tecnològica i els reptes geopolítics— obre una finestra d’oportunitat que exigeix visió compartida i més capacitat d’execució: més coordinació, més velocitat, més polítiques i més inversió”.
 

La presentació de l’Informe de la BioRegió 2025 reuneix a Barcelona els líders de la innovació en salut

La presentació de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025 ha reunit el 19 de febrer a l’Auditori l’Illa de Barcelona, els principals agents de l’ecosistema en una jornada que ha combinat l’anàlisi dels principals indicadors, taules rodones sobre tendències estratègiques i espais de networking per impulsar col·laboracions i noves oportunitats de creixement. L’acte ha comptat amb la màxima representació institucional del Govern de Catalunya, encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i amb la participació de les conselleres de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i de Salut, Olga Pané.

Des del 2006, Biocat —que enguany celebra 20 anys— recull i visibilitza l’evolució del sector a través de l’Informe de la BioRegió de Catalunya, la publicació de referència. Aquesta desena edició de l’Informe compta amb el suport d’Alira Health, Almirall, Amgen, AstraZeneca, Bayer, Cuatrecasas, Esteve, Grifols, Hipra, Johnson&Johnson, Grupo Menarini, Pfizer, Roche i Sanofi, i amb la col·laboració d’ACCIÓ, Catalonia.Health, Farmaindustria, Fenin i la Generalitat de Catalunya.

Descarrega aquí l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025.