El sector biotecnològic busca nous perfils professionals per cobrir una demanda creixent
<p class="field-item field-item-0">Biocat, en col·laboració amb Adecco, ha elaborat l’informe sectorial "Biotecnologia i Biomedicina", juntament amb unes fitxes dels perfils professionals més demandats.</p><p class="field-item field-item-1">Es presenta avui en una jornada sectorial organitzada pel Centre de Desenvolupament Professional Porta22 de Barcelona Activa, des d’on s’ha impulsat la iniciativa. </p><p class="field-item field-item-2">El sector requereix professionals en l’àmbit de la recerca biomèdica relacionada amb la genètica, en l’àrea de direcció estratègica d’empreses i en la de vendes de productes biotecnològics, entre d’altres. </p>
Catalunya ha esdevingut el punt de referència del sud d’Europa en recerca de biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques i aquest sector experimenta un gran creixement any rere any amb una gran demanda de professionals especialitzats.
Segons recull l’informe sectorial Biotecnologia i biomedicina, que ha elaborat Biocat, en col·laboració amb Adecco i per iniciativa de Barcelona Activa, que es presenta avui dins les jornades que organitza el Centre de Desenvolupament Professional Porta22, els perfils més demandats es troben en l’àrea de màrqueting –sobretot amb un perfil internacional per competir en el mercat global–, en la direcció de projectes i en la direcció estratègica.
Biocat ha estructurat aquestes demandes en una seixantena de fitxes descriptives dels diferents perfils professionalsi que suposen “noves oportunitats professionals tant per a les persones que acaben de finalitzar la seva formació com per a les persones que volen reorientar la seva carrera”, ha assenyalat la directora d’Innovació de Biocat, Marta Príncep, que ha dirigit l’estudi. “El sector biotecnològic en general, i la biomedicina en particular, té un comportament acíclic, perquè es vincula directament al benestar de les persones i la demanda és creixent. Això el converteix en un sector refugi en l’actual entorn de crisi, també pel que fa a la demanda de professionals”, afirma Príncep.
L’informe sectorial Biotecnologia i biomedicina, així com les fitxes de perfils professionals, es poden consultar a la intranet del Centre de desenvolupament professional Porta22, la qual presenta un conjunt d’Informes de Tendències del mercat laboral en més de 20 sectors econòmics i més de 800 ocupacions amb ofertes de feina relacionades.
Ocupació
El nombre total d’empreses biotecnològiques i relacionades és de 669 a tot l’Estat espanyol, segons l’Informe Genoma España de l’any 2009. A Catalunya, es troben més del 25% de les companyies i, en concret, el Directori Biocat identifica 65 biotecnològiques, 70 farmacèutiques i 150 companyies relacionades.
L’informe sectorial presentat avui assenyala que gran part de la població ocupada en aquest sector es dedica a alguna activitat relacionada amb la recerca. A l’Estat espanyol hi ha un total de 130.966 investigadors, que representa el 6,5% de la població ocupada, mentre que a Catalunya hi ha 25.063 persones que es dediquen a aquesta activitat, un 7,6% de la població ocupada.
Pel que fa en concret a l’R+D biotecnològica, el 2008 a Espanya s‘hi dedicaven 5.228 persones, de les quals 2.946 eren investigadors i 2.282 eren tècnics i auxiliars. Catalunya ocupava el 2008 al voltant de 1.200 persones en recerca biotecnològica, mentre que a l’R+D del sector farmacèutic hi havia uns 2.300 treballadors, el 51% del conjunt de l’Estat.
Les titulacions més habituals en els departaments d’R+D del sector biotecnològic a Catalunya són les de química i biologia, amb un 44% i un 22%, respectivament.
Amb més demanda
En l’actualitat, segons recull l’informe, les ocupacions amb més demanda són les vinculades a l’àrea de màrqueting farmacèutic, la de medical advisor per a l’àrea de desenvolupament clínic i, en el vessant de recerca científica més bàsica, les relacionades amb l’anàlisi genètica, tant biològica com informàtica. A més, últimament s’està demandant més la incorporació de gestors que coneguin el model de negoci i el mercat global, així com persones responsables de la gestió de projectes, que ajudin al grup de científics a internacionalitzar-se i a convertir els seus projectes de patents i llicències en noves empreses.
Els professionals del sector que desenvolupen posicions properes a la recerca i a la direcció de negoci compten amb formació de postgrau, com màsters, doctorats i post-doctorats. Els professionals amb menor qualificació, que ocupen posicions més tècniques, compten amb llicenciatures i cicles formatius de grau superior.
“A més de la formació reglada —puntualitza Marta Príncep— el mercat demanda capacitats molt específiques, que puguin donar resposta a les particularitats del sector. Es valora la capacitat de pensar en global, la visió estratègica, l’habilitat per revisar un procés en lloc de només seguir-lo, el que els experts anomenen Thinking out of the box”.
Espanya i Catalunya compten amb una excel·lent xarxa d’infraestructures científiques. El conjunt de parcs científics i tecnològics i la inversió en instituts i centres de recerca fan que la recerca tingui uns estàndards d’excel·lència molt elevats i un important ritme de creació d’empreses de l’àmbit biotecnològic i biomèdic. Tot això fa que Catalunya es converteixi en un focus de creació de riquesa i ocupació experta dins de l’entorn espanyol i europeu.
El sector està vivint un creixent ritme de creació d’empreses. Al 2008, el 30% de les empreses eren de nova creació. Aquesta realitat, segons l’informe, és fruit d’una mentalitat molt emprenedora i de noves oportunitats de negoci i nínxols de recerca, que han fet que moltes entitats públiques, persones emprenedores i empreses privades hagin creat noves companyies. “Comencen a rendir les inversions i l’aposta que es va fer fa deu anys en aquest sector en impulsar una recerca d’alt nivell. També s’han posat instruments d’accés a finançament, especialment per les primeres etapes de desenvolupament de les empreses (capital llavor). Les noves empreses i centres de recerca han exercit efecte crida per l’atracció de talent i els parcs científics han jugat un paper clau en la incubació de noves companyies”, ha assenyalat Príncep.
Xifres
L’impacte econòmic directe, indirecte i induït de biotecnologia a Espanya s’estima en 8.189 milions d’euros, que va representar el 0,8% del PIB al 2007. La despesa espanyola en R+D el 2008 va ser de 14.701 milions d’euros, un 1,35% del PIB espanyol, que va suposar un creixement del 10,2% respecte al 2007. En concret, Catalunya el 2008 va invertir en recerca un total de 3.286 milions d’euros, un 1,61% del PIB català.
La facturació de les empreses biotecnològiques al conjunt d’Espanya s’estima que va ser de 706 milions d’euros al 2008, xifra que a Catalunya va ser de 160,3 milions d’euros, el 22,7%. El creixement anual de la facturació del sector biotecnològic durant la darrera dècada ha estat superior al 30%.
La indústria biofarmacèutica produeix el 49,5% del volum de negoci de la indústria farmacèutica a Espanya. El 2009 a Catalunya, el sector farmacèutic ocupava 2.306 persones en R+D.
Reptes de futur
El sector biotecnològic està format per moltes petites empreses que es troben en els estadis inicials de maduració i que tenen poca massa crítica. Aquesta situació origina una forta dependència de les fonts de finançament externes i del capital risc, segons apunta l’informe sectorial Biotecnologia i biomedicina.
Una altra de les debilitats del sector, segons recull l’informe, és que en el sistema de recerca públic manca trobar vies per impulsar la transferència de tecnologia i convertir la recerca en innovació que arribi a la població.
La despesa espanyola en R+D és encara lluny dels llocs de lideratge. El 2007, la inversió del PIB en R+D va ser de l’1,3%, enfront de l’1,8% de mitjana europea. A Catalunya, tanmateix, aquesta despesa es va accelerar i va passar dels 2.107 milions d’euros el 2004 a 3.286 milions d’euros el 2008.
Per últim, el sector hauria de focalitzar-se en un àmbit més internacional des de les primeres fases de vida de les companyies, apunta l’informe. En l’actualitat, només un 43% de les empreses tenen relacions amb companyies europees, mentre que aquest percentatge baixa a l’11%, quan es refereix a empeses dels EUA, tot i ser el major mercat biomèdic del mon.
Biocat és l’organització que coordina, dinamitza i promou la biotecnologia i la biomedicina a Catalunya. Impulsada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, integra també diverses empreses i entitats de referència del sector.
- Notícia relacionada (17/9/2010)
Per a més informació:
Gabinet de premsa de Biocat: F&A • Tel. +34 93 419 19 86 • slazaro@filloy.com
Contactes:
Adela Farré (Biocat) • Tel. +34 93 310 33 69 • M. 626 992 057 • afarre@biocat.cat
Silvia Labé (Biocat) • Tel. +34 93 310 33 69 • M. 662 315 400 • slabe@biocat.cat