Òrgans en miniatura, nanotecnologia o bioinformàtica permetran dissenyar fàrmacs personalitzats i reduir la recerca en animals

Barcelona, 23 de setembre 2015.- Malgrat els grans descobriments en biomedicina, cada cop és més difícil trobar nous fàrmacs i tractaments. De cada 1.000 molècules que es proven al laboratori només 1 arriba als assajos clínics, on no sempre resulten eficaces. A més, cada cop sabem més sobre les patologies, per això són més complexes: per exemple, ja s’han descrit una vintena de càncers de mama amb diferent perfil.

Encara que una mateixa malaltia pot presentar perfils molt diferents d’un pacient a un altre, sovint en medicina encara es prescriu la mateixa teràpia per a tothom. Fins ara els investigadors han fet servir tècniques i models animals de recerca genèrics, però la medicina personalitzada impulsa un canvi de paradigma per dissenyar tractaments fets a mida per a cada persona i molt més dirigits a la seva malaltia: la medicina de precisió.

La nova edició de B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, analitzarà els propers 1 i 2 d’octubre noves eines per la recerca bàsica i per als assajos preclínics de nous medicaments, com ara els últims avenços en biologia molecular, genòmica, nanotecnologia i bioinformàtica. “El nostre objectiu és modelitzar, entendre i tractar millor les malalties”, explica el doctor Josep Samitier, líder d’aquest B·Debate i director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Noves eines de recerca per als tres tipus d’investigació biomèdica:

In vitro: són els experiments en un tub d’assaig, en un ambient controlat fora de l’organisme viu. Actualment ja es dissenyen autèntics models en miniatura d’òrgans, teixits o cèl·lules humanes en xips de plàstic (organ-on-a-chip). La modelització de l’entorn d’una cèl·lula en un sistema de cultiu 3D permet observar com es comportaria una cèl·lula en el seu ambient.

In vivo: és la investigació feta dins o al teixit viu de l’organisme. La tradicional experimentació en ratolins o cèl·lules mare “no deixa de ser imprescindible”, comenta el doctor Samitier, però la identificació d’altres eines més eficients està permetent reduir el nombre d’animals utilitzats per a la recerca biomèdica.

In silico: en recerca cada vegada s’obtenen més dades i la bioinformàtica permet preveure la resposta d’una persona a un determinat fàrmac. Tota la informació que s’extreu de les dades que aporta el genoma i com s’expressen aquests gens, l’epigenoma, permet una anàlisi molt més acurada.

Cada càncer té la seva signatura genètica

En oncologia, la medicina de precisió permet aconseguir més resultats a curt termini. A dia d’avui moltes malalties oncològiques ja tenen associat un sistema de diagnosis per seleccionar quina tipologia de pacients respondrà millor a certs tractaments. Les marques moleculars de la malaltia podrien ser predictors dels beneficis d’una teràpia, i així s’evitarien els efectes secundaris i els costos sanitaris de tractaments poc eficients.

El desenvolupament de noves tecnologies permetrà democratitzar aquests tractaments per a tota la població com ja ha passat amb altres àmbits, com el de la telefonia mòbil. Segons el doctor Samitier, “la medicina personalitzada arribarà a la consulta en el primer quart de segle”. Aquests avenços no només són rellevants en malalties tan complexes com el càncer, sinó en d’altres tan recurrents com els refredats en què és important discernir la causa de la infecció (virus o bacteris) per prescriure el tractament adequat. “Abans es receptava un antibiòtic per tot i ara buscarem el tipus de fàrmac més eficaç per un determinat tipus de bacteri”, exemplifica Samitier.

Als Estats Units, el president Barack Obama ha llançat la Iniciativa de Medicina de Precisió i l’any que ve hi invertirà 215 milions de dòlars.

Els següents científics estaran disponibles per atendre als mitjans o entrevistes:

• Josep Samitier. Director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), on lidera el grup de recerca de nanobioenginyeria. Els seus treballs se centren en l’àrea dels biosensors, microfluids i la tecnologia organ-on-a-chip, amb què ha desenvolupat una melsa sintètica. 
• Elisabet Berggren. Responsable del laboratori de referència de la Unió Europea d’alternatives  a l’experimentació animal (EURL ECVAM), treballa per canviar la manera tradicional d’avaluar la seguretat dels fàrmacs i desenvolupar nous models teòrics, computacionals i experimentals. 
• Steve Brown. Director de la unitat de genètica de mamífers del Consell d’Investigació Mèdica MRC Harwell d’Ofxord (Regne Unit) estudia les bases genètiques de les malalties per desenvolupar models preclínics, com la sordesa congènita en ratolins i altres trastorns auditius. 
• Roger Kamm. Professor d’enginyeria biològica i mecànica de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Entre d’altres al seu laboratori desenvolupen noves tecnologies de microfluids per vascular teixits sintètics i models d’investigació de càncer metastàtic. 
• James Kirkpatrick. Professor emèrit de patologia a la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia (Alemanya). La seva recerca es focalitza en sistemes de cultiu amb cèl·lules humanes per desenvolupar nínxols de models regeneratius, com l’os o el sistema respiratori. 

El programa detallat de la conferència “Future tools for biomedical research. In vitro, in silico and in vivo disease modeling” (Eines de futur per la recerca biomèdica. Modelització de malalties in vitro, in silico i in vivo) està disponible al web del debat.

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Núria Jar                                                       Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                       Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                       T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                     iroch@fundaciolacaixa.es