B·Debate reuneix experts en biologia sintètica per plantejar teràpies per a malalties actualment incurables

La biologia sintètica és una de les grans promeses de la medicina del futur: retocar la informació genètica dels éssers vius permetrà trobar possibles solucions per a malalties actualment incurables. Amb aquest objectiu, els dies 13 i 14 de juny CosmoCaixa Barcelona acull la trobada “Synthetic biology. Engineering life for the medicine of the future” amb els màxims experts internacionals en biologia sintètica, convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i “la Caixa”. En aquesta ocasió, la sessió està coorganitzada pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La cita reunirà especialistes de disciplines tan diverses com la biologia, la enginyeria, la física i les matemàtiques, que conflueixen en la biologia sintètica. Alguns dels ponents d’aquesta edició de B·Debate estan treballant en assajos clínics que ja proven noves teràpies per tractar malalties fins ara incurables. Una d’elles és Maria Lluch Senar, colíder d’aquest B·Debate i investigadora del CRG, on treballa en l’edició genètica de bacteris que permetin trobar noves teràpies humanes per tractar una malaltia pulmonar, un tipus de pneumònia atípica que està causada per un bacteri, la pneumònia per micoplasma.

També Manel Juan Otero, cap de la secció d’immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, lidera un assaig clínic en pacients per tractar el càncer. El seu objectiu és modificar el sistema immunitari de la persona, perquè les pròpies defenses del pacient ataquin el tumor. En aquest sentit, la immunoteràpia és una de les grans esperances per tractar malalties oncològiques.

Més enllà de l’edició genètica

Aquest B·Debate se centrarà en la millor comprensió de la biologia humana i les aplicacions mèdiques d’aquestes tecnologies d’edició genètica, però la biologia sintètica obre noves vies i avenços en altres camps com l’energia sostenible, la producció d’aliments i els biomaterials. Per exemple, aquesta disciplina investiga qüestions ecològiques com millorar la fertilitat de les terres de cultiu.

Per altra banda, la tecnologia també pot servir per crear vida artificial des de zero. Fins ara, els científics ja han aconseguit crear virus i bacteris artificials. Aquesta disciplina limita amb la ciència ficció i planteja qüestions ètiques i morals que la filosofia, més enllà de la ciència, haurà de respondre. Per exemple: podem modificar el genoma per prevenir malalties? Estem legitimats per crear vida artificial des de zero? Són algunes de les preguntes a les quals els experts participants en aquest B·Debate tractaran de donar resposta.

Entre els científics que participaran en aquesta edició figuren, entre d’altres, Marc Güell, investigador de la UPF on investiga l’edició genètica de mamífers; Maria Lluch Senar, investigadora del CRG en edició genètica per trobar noves teràpies humanes; Matthew Porteus, professor de l’Institut d’Investigació de Salut Infantil de Stanford (EUA); i Julia Oh, investigadora al laboratori Jackson (EUA).