La ciència i la salut, motors clau en el progrés democràtic de Catalunya

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) ha estat l’escenari de l’acte “50 anys després: ciència, innovació en salut i democràcia a Catalunya”, una jornada commemorativa organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de Biocat, per sumar-se a la celebració dels 50 anys de la recuperació de les llibertats al país. 

L’esdeveniment, celebrat l’11 de desembre, ha posat en valor com el progrés científic —i en particular, la recerca i la innovació en salut— ha estat un dels pilars fonamentals en la construcció d’una societat catalana democràtica, avançada i connectada al món. Ha estat també una oportunitat per reconèixer el lideratge assolit per la BioRegió de Catalunya i fomentar el debat entorn al futur de la recerca en un entorn global canviant. 

La benvinguda institucional ha anat a càrrec d’Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut, que ha destacat que el desenvolupament científic a Catalunya no pot deslligar-se del context polític i social. “50 anys després, Catalunya és un hub biomèdic líder a Europa amb una recerca d’excel·lència , una innovació en expansió, una transferència en augment al sistema sanitari i a l’empresa, una inversió creixent, unes infraestructures en consolidació, una forta internacionalització i un impacte econòmic molt significatiu”, ha remarcat. 

La primera taula, “De la repressió al progrés: testimonis d’una transformació”, moderada per Robert Fabregat, director general de Biocat, ha reunit quatre veus amb trajectòries complementàries: Antoni Andreu, exdirector general de Recerca i Innovació en Salut i antic Director Executiu d’EATRIS; Andreu Mas-Colell, economista amb experiència internacional en política científica, exconseller d’Universitats i Recerca i fundador de la Barcelona Graduate School of Economics; Anna Meseguer, cap de grup del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i catedràtic d’electrònica de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB). 

La sessió ha permès recordar que partíem d’un context marcat pel retard estructural, amb greus dèficits en talent, institucions i cultura científica, però també ha evidenciat com, a través de decisions estratègiques i d’una visió compartida entre governs, institucions i comunitat investigadora, s’ha estat capaç de construir un model propi fonamentat en centres de recerca d’excel·lència, hospitals universitaris de primer nivell, parcs científics i una aposta decidida per la captació i el retorn de talent.

Les intervencions dels ponents han il·lustrat molt bé aquest trajecte: Andreu Mas-Colell ha situat els encerts de la transformació en “la voluntat política i un model de recerca molt obert”, malgrat que “no sempre ha estat prou ben finançat”. Ha subratllat que hi havia la convicció que l’economia de Catalunya depenia de crear un sistema de recerca sòlid, i ha recordat que, quan era als Estats Units, va rebre la proposta que acabaria portant-lo a impulsar grans transformacions estructurals, com la creació del model ICREA. 

Anna Meseguer ha compartit la seva experiència personal, explicant que “vaig haver de marxar als Estats Units perquè aquí no trobava el que buscava per fer recerca”. A finals dels anys noranta va tornar per muntar una unitat de recerca a l’Hospital Vall d’Hebron, però es va trobar “una recerca molt clínica, poc organitzada i sense cultura ni comprensió del valor del que fèiem”. Tot i així, aquell esforç inicial es convertiria en l’embrió de l’actual Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR). Josep Samitier ha destacat que el gran punt d’inflexió va ser la possibilitat de participar en projectes europeus d’ampli abast arran de l’entrada a la Unió Europea, un procés que va qualificar de “molt enriquidor, perquè permetia treballar amb persones de tota Europa” i obrir la porta a una recerca més competitiva i internacionalitzada. 

Antoni Andreu ha recordat que “L’any 2000 ens trobem amb un sistema amb manca d’estratègia clara i planificada, que crea un entorn molt ric i intens però amb molt soroll”. En aquest sentit, ha assenyalat que els darrers anys s’ha intentat homogeneïtzar i ordenar el sistema, tot i que “és complicat perquè ja és molt dinàmic”. 

Els testimonis han coincidit en un punt essencial: no ens podem aturar. Cal consolidar el finançament, garantir una carrera científica estable i digna, i intensificar la transferència de coneixement i tecnologia. L’objectiu és consolidar un sistema científic plenament integrat en el sistema de salut, connectat internacionalment i centrat en el benestar de la ciutadania. “Les teràpies avançades, la intel·ligència artificial i les dades ens donen una oportunitat per continuar sent referent. Tenim un ecosistema molt ric i per això necessitem planificació i estratègia”, Josep Samitier. 

Tot seguit, la segona sessió, “Recerca en llibertat: futur del progrés científic en un context geopolític canviant”, ha estat moderada per Montse Daban, directora de Política Científica i Internacionalització de Biocat. En aquest espai, Emilià Pola, director executiu d’ICREA; Arcadi Navarro, director de la Fundació Pasqual Maragall i catedràtic de genètica de la UPF; i Mercè Crosas, directora de Ciències Socials i Humanitats Computacionals del Barcelona Supercomputing Center i ex-secretària de Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, han abordat qüestions clau com la llibertat acadèmica, la sobirania de les dades, la resiliència dels sistemes de recerca i les oportunitats per posicionar Catalunya com a pol de talent i innovació responsable.

En aquest sentit, Mercè Crosas ha remarcat que “es parla molt però s’estudia molt poc en recerca com les xarxes socials afecten la desinformació”, i ha recordat que “a Espanya hi ha una confiança en la ciència més elevada que en altres països”. Per això, ha defensat que “hem d’apropar la ciència a la societat i els investigadors també tenen aquest deure”. En el seu torn, Arcadi Navarro ha subratllat que “la ciència necessita llibertat acadèmica i social” per avançar, i ha afegit que “hem de ser capaços de millorar les col·laboracions publicoprivades” per reforçar l’ecosistema de recerca i innovació i garantir-ne la sostenibilitat i l’impacte. 

Finalment, Emilià Pola ha posat en valor el model ICREA destacant que “els investigadors ICREA no venen aquí pel sou, sinó perquè tindran llibertat acadèmica absoluta per investigar; és un dels grans atractius”. Ha insistit que “l’èxit d’ICREA no és aïllat, sinó que és gràcies a tot el sistema”, posant en relleu la importància de l’ecosistema català de recerca. 

En un context de desinformació creixent, censura i discursos populistes, els ponents han estat d’acord que garantir l’autonomia de les institucions i una governança responsable és més urgent que mai. També s’ha posat de manifest com els conflictes internacionals i la politització del coneixement poden afectar greument la col·laboració científica global i redirigir recursos de la recerca civil cap a finalitats militars. 

La cloenda ha anat a càrrec del Secretari general del Departament de Salut, Narcís Pérez de Puig, que ha reafirmat el compromís institucional amb una recerca orientada a millorar la vida de les persones. “Seguim construint salut, ciències i democràcia”, ha afirmat. 

L’acte ha finalitzat amb una sessió de còctel i networking que ha permès el retrobament entre generacions, disciplines i institucions, i ha deixat una idea clara: el progrés científic i el progrés democràtic han anat de la mà en els darrers 50 anys, i ho han de continuar fent per encarar els reptes del futur.