La IA, la robòtica i la quàntica redefineixen el futur de la salut en el Tech Spirit Barcelona

La Llotja de Mar de Barcelona ha acollit els dies 10 i 11 de desembre la sisena edició del Tech Spirit Barcelona, un congrés que s’ha consolidat com un dels principals esdeveniments d’innovació tecnològica més disruptius d’Europa. Enguany, la trobada ha posat un èmfasi especial en les tensions i dualitats que marquen l’era digital, analitzant com les decisions tecnològiques d’avui modelaran la societat del demà. 

Entre les més de quinze sessions programades, el sector de les ciències de la vida i la salut ha tingut un paper protagonista amb la presència d’agents de primer nivell d’entitats sectorials, startups i scaleups  i professionals de referència de centres hospitalaris i de recerca del país. 

La sessió organitzada per Biocat ha estat “Lifecode 5.0: The Tech Awakening”, moderada per Montse Daban, directora d'Anàlisi Estratègica i Relacions Internacionals. Sota el lema “Five years, infinite disruption”, la taula ha explorat com la intel·ligència artificial, la robòtica i la computació quàntica transformaran la recerca biomèdica i els sistemes de salut en els pròxims anys. Daban ha obert la sessió reivindicant el paper de les dones en la tecnologia i la necessitat d’una innovació més inclusiva: “Estic convençuda que la tecnologia del futur serà femenina, diversa i col·laborativa. I les disrupcions que vindran només seran possibles si trenquem els silos entre sectors.” 

En aquest debat, tres expertes han aportat visions complementàries. Marta Ivón Cárdenas, professora associada de la UPC i experta en la intel·ligència artificial aplicada a dades heterogènies, ha subratllat la necessitat d’un canvi de paradigma en la manera com es desenvolupen els models d’intel·ligència artificial: “Cada cos humà és únic. Els models d’intel·ligència artificial no poden continuar treballant amb mitjanes: les dades òmiques definiran qui som i permetran tractaments d’una precisió real.” També ha apuntat el potencial de la IA per analitzar dades energètiques, amb aplicacions que van des de l’equipament mèdic portàtil fins a la gestió eficient d’infraestructures hospitalàries.

Per la seva banda, Anaís Garrell Zulueta, investigadora de l’Institut de Robòtica CSIC-UPC, ha destacat que la irrupció de la intel·ligència artifical ha redefinit la relació entre humans i robots: “El repte ja no és programar robots eficients, sinó robots que entenguin i s’adaptin als humans. La comunicació natural serà clau en la robòtica assistencial als hospitals.” Ha alertat, però, dels reptes socials i educatius associats a aquesta convivència: “Hem de començar a educar des de la infància. Necessitem que tothom entengui què pot fer un robot i què no pot fer.” 

Finalment, Arantxa Sanz, directora general de Catalonia.Health i doctora en química quàntica, ha aportat una mirada realista sobre l’estat de la computació quàntica: “La teoria és sòlida des de fa un segle, però la implementació és un repte gegantí. Els sistemes actuals tenen pocs qubits i necessiten temperatures extremadament baixes.” En resposta a una pregunta del públic sobre l’ús potencial de la fusió nuclear per mantenir aquestes temperatures, ha puntualitzat: “Hi ha recerca per operar a temperatures menys extremes. Però el repte no és només tèrmic: cal estabilitat, escalabilitat i seguretat per desplegar el potencial biomèdic de la quàntica.” Tot i aquests obstacles, Sanz ha remarcat l’impacte transformador que pot tenir en la recerca farmacèutica: “Simular interaccions biomoleculars amb precisió és impossible amb els sistemes actuals. La quàntica pot canviar les regles del joc en el disseny de fàrmacs.” 

Experts analitzen els reptes reals per desplegar la IA en salut 

Al marge de Lifecode 5.0, el Tech Spirit Barcelona 2025 ha inclòs altres sessions que han reforçat el paper de Catalunya com a pol d’innovació en salut i han incidit sobre els reptes de desplegar la intel·ligència artificial en salut. Una d’elles ha estat “AI in Healthcare Decoded: What’s Real, What’s Next?”, impartida per Jorge Juan Fernández, director d’Innovació de l’Hospital Clínic de Barcelona. 

El ponent ha presentat un marc de quatre capes —energia, centres de dades, models i integració— per entendre els condicionants reals de l’adopció de la IA en salut, i ha remarcat que l’èxit d’aquestes tecnologies depèn tant de la infraestructura física com dels algoritmes. En aquest context, ha advertit que “Europa s’enfronta a una elecció existencial: construir ara una sobirania tecnològica genuïna o acceptar una governança exercida per plataformes els arquitectes de les quals consideren la democràcia un sistema operatiu obsolet”. 

Fernández també ha abordat la relació entre humans i “màquines”, i ha afirmat que la força laboral sanitària del futur serà una aliança entre persones, agents i robots, amb un lideratge clau per redissenyar el treball i l’economia. Pel que fa al paper del capital privat, ha subratllat que, quan el model econòmic de base (unit economics) no és viable, el sistema actual no es pot sostenir en el temps: la història demostra que, en aquests casos, l’statu quo acaba trencant-se i dona pas a canvis profunds, i no a simples ajustos. 

Finalment, sobre l’estat actual i l’evolució immediata de la IA, ha assenyalat que els models continuaran canviant i quedant obsolets, mentre que els fluxos de treball i les metodologies perduraran. En aquest sentit, els actors amb un alt rendiment en IA seran aquells capaços d’utilitzar-la per transformar el seu negoci i dissenyar nous fluxos de treball.

Una altra sessió sectorial ha estat “Promise vs Practice: What healthcare really gets from AI”, una conversa també entre Jorge Juan Fernández i Pep Martorell, soci d’Invivo AI, que ha aportat una visió crítica i matisada sobre què és realitat i què és hype en la intel·ligència artificial aplicada a la salut. Malgrat els avenços espectaculars de la intel·ligència artificial, els ponents han assenyalat que ja es comencen a notar límits emergents, com la qualitat i la governança de les dades, les barreres físiques de la microelectrònica o el creixent consum energètic. I han coincidit a subratllar que, tot i la velocitat tecnològica i la bombolla d’expectatives que sovint envolta la intel·ligència artificial, “l’adopció real en salut serà lenta, perquè depèn d’elements humans i organitzatius: persones, cultura, processos i una bona governança”, ha remarcat Pep Martorell.