Vés al contingut
Dr. Pere Puigdomènech

Comitè d’Ètica i Noves Tecnologies de la UE


Professor de recerca del CSIC i director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) del CSIC-IRTA-UAB. Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia i membre del Comitè Científic Director de la Unió Europea. Actualment forma part del Grup Europeu d'Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies de la Unió Europea.


La recerca es centra en la biologia molecular de plantes, concretament en els gens que participen en el desenvolupament del blat de moro, així com en treballs sobre el genoma del meló. Puigdomènech és un dels experts de referència consultats sobre aspectes de seguretat en el consum de vegetals transgènics per la població.

Vostè és consultat per la Unió Europea en temes de Noves Tecnologies. Què implica aquesta responsabilitat a nivell de posicionament?

La responsabilitat que implica és la de tractar de formular una opinió sobre temes complexos en l'entorn europeu de forma que sigui útil per aquells que tenen que prendre decisions. I pels científics això hem de tractar de fer-ho amb el màxim rigor possible i la màxima independència de criteri.

La seva recerca es dirigeix a la genètica molecular de plantes. Quins són els àmbits d'aplicació dels seus treballs?

El nostre treball està dirigit a augmentar el nostre coneixement sobre les plantes. A cops no ens adonem que la nostra alimentació depèn de les plantes, aquestes són els millors reactors solars i són un component essencial dels equilibris ecològics del planeta.

Darrerament ha arribat al parlament català una proposta popular de demanar que Catalunya sigui lliure de transgenics. I també hi ha països que han fet aquesta demanda a la Unió Europea. Què n'opina vostè? Quines implicacions tindria una decisió així?

Jo crec que és un dret dels ciutadans de Catalunya. A mi em sembla que quan el Parlament prengui les seves decisions espero que ho faci havent adquirit la màxima informació possible. Des de la comunitat científica estic segur que tots estem disposats a informar al Parlament si ens ho demanen. En altres casos que s'ha plantejat una qüestió així a Europa aquestes declaracions no han acabat tenint cap efecte pràctic.

Com és viu aquest debat a Europa i a la resta del món?

El debat a Europa continua sent molt complicat. S'hi barregen qüestions molt diverses de les nostres relacions amb els aliments i amb l'agricultura en un context de percepció de descontrol i manca de credibilitat de les institucions i sobre tot de les grans companyies. A més s'hi afegeixen interessos de les companyies que intervenen en els diferents nivells de la cadena alimentària i interessos polítics i d'organitzacions de tota mena. A la resta del món hi ha països que van seguint la seva via dins d'un marc regulatori com els Estats Units o la Xina i altres que són exportadors cap a Europa i segueixen els seus criteris. No estem en una situació estabilitzada.

Sembla que el panell científic de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària no ha provat que existeixin riscos amb els organismes modificats genèticament (OMG)? Quins són per vostè els beneficis i els perills d'aquests?

Que hi ha beneficis està clar a partir de que hi ha pagesos que compren les llavors i conreen les plantes i això passa en més d'un centenar de milions d'hectàrees arreu del món. Essencialment són pagesos i productors de llavors els beneficiaris directes però indirectament el seu cultiu ha servit per evitar pujades més grans dels preus agrícoles. Tota nova tecnologia presenta certs riscs. Les actuals regulacions haurien de servir per minimitzar-los i l'experiència demostra que per ara han estat eficaces.

Per què costa tant de comunicar els beneficis a la població?

El públic no ha tingut fins ara consciència de la necessitat de mantenir una agricultura amb un alt nivell productiu. I els beneficis no apareixen directament, d'altra banda hi ha hagut grups molt actius que han amplificat els possibles riscs.

Els científics són el referent a escoltar. Vostè creu que això és així en realitat, o se senten poc consultats pels polítics en aquests debats? Creu que s'està obrint camí en aquesta direcció?

L'existència d'un col·lectiu de científics independents que ajudin la població i els representants polítics a prendre decisions és essencial. En aquests temes les posicions científiques han estat expressades a tot nivell de forma repetida i constant. Em temo que aquestes opinions només s'escolten quan convé.

Hi ha consideracions ètiques presents en molts dels àmbits d'aplicació de la biotecnologia i la biomedicina. Com treballa la comissió per valorar-ne les implicacions de la recerca i les innovacions en aquests àmbits? I quins mecanismes correctors s'apliquen?

Efectivament, la biotecnologia planteja dilemes ètics que diferents societats tracten de resoldre en funció dels seus propis valors. A tota Europa, i ara fins i tot a Espanya, s'han creat instàncies de reflexió sobre aquestes qüestions. L'experiència demostra que aquestes comissions solen ser útils per aprofundir en les qüestions que es plantegen i per plantejar opcions que poden acabar convertint-se en lleis o directives.

Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.