director general d’Specific Pig
Enginyer Tècnic en Telecomunicacions per La Salle, va entrar a la biotecnologia de la mà d’Archivel Technologies. Entre 2005 i 2009 va ser director general d’Archivel Farma, període que es van fer els assajos de fase I de la vacuna Ruti per a la tuberculosi latent, i va participar en la creació de Laboratorios Argos. Va crear Bioemprèn, des d’on segueix promovent idees i impulsant projectes empresarials en l’àmbit de la biotecnologia. Des de 2011 és director general d’Specific Pig i Rob Surgical Systems i membre del consell d'administració d’VCN Biosciences i Manremyc.
L’start-up Specific Pig és la primera empresa europea que ofereix un servei integral de cria, comercialització i recerca biomèdica amb porcs nans (o miniporcs) com a model animal. Els investigadors utilitzen el porc com a model experimental per la seva similitud fisiològica, física i de comportament amb l’espècie humana, però el handicap és la mida i els costos associats. A partir d’aquesta necessitat del mercat que va detectar Jaume Amat en la seva època a Archivel Farma —ho explica tot seguit—, Specific Pig està treballant en un projecte per crear porcs nans de 35 quilos amb una genètica molt específica que facilitaran el maneig i l’estabulació i reduiran els costos d’alimentació i medicaments. Per finalitzar aquest projecte d’R+D+I l’empresa catalana ha obert una segona ronda de finançament de 100.000 euros que esperen tancar a finals de 2013.
Com sorgir la idea de crear Specific Pig, una empresa de cria i recerca biomèdica amb miniporcs, en la que hi ha com a socis Bioemprèn, Semen Cardona i l’IRTA?
El 2006 quan estava a Archivel Farma vam començar a utilitzar el porc nan com a model experimental per a la tuberculosi i vam veure que hi havia poques alternatives. Sempre em va quedar aquesta idea en ment i a finals de 2009 quan vam posar en marxa Bioemprèn, un dels projectes que vaig posar sobre la taula va ser validar aquesta idea: quin pes té el porc en la recerca biomèdica i quines necessitats i oportunitats hi ha al sector. Després d’un any treballant en un estudi de mercat i quan tenia clar que volia crear un centre per donar servei a les empreses de biotecnologia i biomedicina, necessitava més coneixement del sector porcí. Vaig parlar amb diverses empreses catalanes. La Maria Àngels Rial de Semen Cardona, que és una dona emprenedora, va entendre la importància de crear porcs nans amb unes característiques específiques des del punt de vista sanitari i també de traçabilitat i va apostar pel projecte.
Per què s’ha escollit com a ubicació el Prat de Llobregat?
Vam visitar moltes granges arreu de Catalunya, però volíem estar el més a prop possible dels centres de recerca i empreses biomèdiques. En alguns municipis la legislació no ens ho permetia perquè tenim una part que és un centre de cria i s’entén com a granja. Finalment, va aparèixer l’opció de les instal·lacions al Prat de Llobregat, un lloc privilegiat, que eren de l’IRTA. Vam esperar un any per tancar l’acord, ja que pel mig hi havia el projecte d’Eurovegas i no sabíem si afectaria la finca. Finalment l’acord va ser d’arrendament a llarg termini i l’IRTA va entrar com a sòcia de l’empresa.
Sou granja i laboratori per a tercers?
Sí, i això és el que fa que siguem pioners a Europa, un centre que integra la cria i la recerca biomèdica especialitzat en el model porcí. Només hi ha una empresa a Dinamarca que ofereix miniporcs per a la recerca, sense tenir aquest servei transversal, i diferents CRO (Contract Research Organization) que fan investigació i ofereixen el model porcí però no estan especialitzades.
Per tant, teniu tot un mercat per endavant.
Estem en la fase inicial del projecte, però ens engresca rebre contínuament inputs de que no ens hem tornat bojos! Ja tenim cinc projectes en llista d’espera, tant per començar a utilitzar el quiròfan experimental com per servir-los només models animals, d’empreses que volen validar dispositius mèdics i tècniques quirúrgiques, hospitals i centres de recerca catalans. També estem en negociacions amb una empresa d’Israel que vol treballar amb nosaltres en una recerca sobre trasplantament de fetge i que ens van conèixer mitjançant la informació difosa en el web de Biocat de la inauguració de l’empresa el juny passat.
És cert que ha augmentat l’acceptació del porc com un bon model experimental?
Crec que sí, i el que espero és que nosaltres contribuïm a fer aquest cicle. Més que acceptar també és una qüestió de massa crítica perquè moltes vegades quan fas un estudi vols referenciar-ne altres i si aquests s’han fet en base a altres models animals no són comparables. Algunes barreres que hi ha hagut a l’hora d’incorporar el model porcí és que no es troben bons animals o són molt cars i la majoria de centres no tenen capacitat per estabular animals d’aquesta mida. Volem universalitzar el porc nan, i si tenim un bon model, bones instal·lacions, know how i podem ajudar als investigadors a fer el pas d’altres models animals al porc, pot anar bé.
La fita que teniu ara, doncs, és aconseguir i produir el miniporc que demana el mercat el més aviat possible?
Sí, estem treballant en fer la nostra pròpia raça de porc nan que preveiem tenir a tres anys vista. Com que són animals fruit d’un creuament específic i protegits per un know how no estan a l’abast de tothom. Mentre evolucionem el nostre model, que es dirà Specipig, oferim el porc convencional (Landrace i Large-White) per fer recerca. Estic segur que si aconseguim un miniporc de qualitat a un preu raonable, el porc convencional desapareixerà com a model experimental.
Altres projectes de futur?
Tenim tota la potencialitat del projecte per anar desplegant. Ara oferim porcs convencionals amb un estatus sanitari alt i entenem les necessitats del sector, això quan a cria d’animals. Pel que fa a serveis oferim espais d’estabulació i un quiròfan experimental, però encara no estem en condicions de liderar els protocols, per tant, esperem poder anar escalant en aquesta cartera de serveis i aportar cada vegada més valor i experiència. Si tot va bé, el centre del Prat ens permet dibuixar un creixement de forma modular sense córrer grans riscos.
Després de més de 10 anys al sector, de participar directament en la creació de diverses start-up i de gestionar diferents models de col·laboració entre el sector públic i el privat, quin model recomanaries als emprenedors?
Hi ha dos aspectes a tenir en compte, el que és ideal fer amb una tecnologia i el que hom vol. Sempre reivindico, potser perquè ho he viscut de prop, que a vegades no hi ha ningú millor que el propi investigador per liderar el desenvolupament d'una tecnologia. Tenim casos d’èxit, el d’Antonio Parente, per exemple, que va fundar Lipotec i venia del costat de la ciència.