La BioRegió de Catalunya celebra 20 anys amb 1.650 empreses i 2.723 M€ d’inversió acumulada

Barcelona, 2 de novembre de 2026. La BioRegió de Catalunya ha guanyat dimensió empresarial i capacitat per atraure inversió, i actualment té una activitat científica i clínica molt més elevada que fa dues dècades. El nombre d’empreses ha passat de 856 el 2006 a 1.650 el 2026, i el d’institucions de recerca, de 67 a 94. Entre el 2006 i el 2025 s’hi van crear 1.234 empreses, més de 60 l’any. Aquest creixement també es reflecteix en el pes econòmic del sector a Catalunya. Les ciències de la vida i la salut representen actualment el 7,6% del PIB català —0,8 punts percentuals més que el 2006— i el 7,3% de la població ocupada. Les dades empresarials disponibles fins al 2024 mostren que la facturació ha passat d’11.912 M€ a 29.229 M€ i l’ocupació, de 36.686 a 84.781 persones.

Inversió i noves empreses sorgides de la recerca

Entre el 2006 i l’1 de gener de 2026, les startups i scaleups de salut han captat 2.723 M€. La inversió s’ha accelerat especialment en els darrers anys: entre el 2021 i el 2025 s’hi van sumar 1.845 M€, i només el 2025 les empreses van captar 517 M€, una xifra rècord anual.

Les rondes de finançament també han guanyat dimensió, amb operacions que ja superen els 100 M€. Alhora, el capital acumulat aportat pels inversors internacionals ja supera el dels nacionals. Europa és el principal origen de la inversió internacional, i les firmes inversores dels Estats Units n’aporten gairebé una quarta part.

La connexió entre recerca i empresa també s’ha reforçat. El nombre de spinoffs ha passat de 30 a 302, mentre que el nombre d’entitats d’origen ha augmentat de 20 a 102. En conjunt, aquestes empreses han captat 1.327 M€, prop de la meitat de la inversió acumulada en el conjunt startups i scaleups.

Més recerca i activitat clínica

La producció científica anual en ciències de la vida i la salut gairebé s’ha triplicat: ha passat de 3.547 publicacions el 2005 a 10.359 el 2024. En aquest període s’han publicat més de 152.000 articles científics. A més, entre el 2015 i el 2024, més de 3.000 publicacions catalanes es van situar entre l’1% de les publicacions més citades del món.

Catalunya també ha captat més de 532 M€ en projectes europeus i ha obtingut 156 ajuts del Consell Europeu de Recerca, 41 dels quals són de la modalitat Proof of Concept. En recerca clínica, els assaigs actius han passat de 781 el 2006 a 4.438 el 2025. Les dades del període recullen 13.216 assaigs actius i 9.478 de completats.

Entre algunes de les fites científiques, mèdiques i assistencials que destaquen en aquesta evolució s’hi troben: el 2010, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va dur a terme el primer trasplantament total de cara del món. L’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS va desenvolupar l’ARI-0001, la primera teràpia CAR-T creada íntegrament a Europa que va rebre l’autorització d’una agència reguladora. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) en va autoritzar l’ús el 2021 per tractar la leucèmia limfoblàstica aguda. El 2024, un estudi de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau publicat a Nature Medicine va plantejar que les persones amb dues còpies de la variant APOE4 podrien constituir una forma genètica diferenciada de l’Alzheimer, una troballa pionera amb implicacions per a la detecció precoç de la malaltia.

Vint anys de Biocat: de construir el clúster a liderar projectes de país

Fa vint anys, Catalunya ja comptava amb universitats i centres de recerca d’excel·lència, hospitals amb una gran capacitat clínica, una indústria farmacèutica arrelada i una nova generació de projectes biotecnològics. El repte era connectar aquests actius i articular una estratègia compartida per aprofitar-ne el potencial. El 2006, Biocat va néixer a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, per articular l’ecosistema d’innovació en salut, l’anomenada BioRegió de Catalunya, per afavorir el creixement del sector, la col·laboració entre els seus agents i projectar-la internacionalment.

Al llarg d’aquestes dues dècades, Biocat ha adaptat la seva funció a les necessitats i reptes d’una BioRegió en plena evolució. Entre el 2006 i el 2010, va contribuir a construir el clúster i a crear espais, eines i infraestructures per connectar-ne els agents. Entre el 2011 i el 2015, va intensificar la connexió entre recerca, hospitals, talent emprenedor i empresa, amb programes com d·HEALTH Barcelona. Entre el 2016 i el 2021, va ampliar els instruments per accelerar projectes, acostar la recerca al mercat i guanyar projecció internacional, entre els quals CRAASH Barcelona. Des del 2022, impulsa projectes de país en teràpies avançades, medicina personalitzada i adopció de la innovació, com ATMP Catalonia, PRECISEU i INNOPASS.

Una celebració per mirar endavant

L’acte de celebració dels 20 anys de Biocat i de la BioRegió de Catalunya ha reunit més de 1.000 professionals de la recerca, la salut, l’empresa, la inversió i les institucions. També hi han participat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. La jornada ha servit per posar en perspectiva l’evolució de les dues darreres dècades i abordar els reptes de futur de l’ecosistema.

“La BioRegió ha guanyat escala, capacitat per atraure inversió i una activitat científica i clínica consolidada. En aquests vint anys, des de Biocat hem contribuït a connectar els agents, accelerar projectes i empreses i projectar el sector internacionalment. Avui també impulsem projectes altament estratègics i posicionem Catalunya en els principals espais europeus de decisió, on contribuïm a orientar les polítiques d’innovació en salut front els grans reptes que té Europa. El futur és continuar avançant: accelerar la transferència i l’adopció de la innovació, ajudar les empreses a créixer i fer que les noves teràpies i tecnologies arribin a les persones i millorin la seva salut i benestar, garantint la sostenibilitat del propi sistema”, ha afirmat Robert Fabregat, director general de Biocat.

L’acte ha comptat amb el suport d’Amgen, AseBio, AstraZeneca, Boehringer Ingelheim, Catalonia.health, Esteve, la Fundació ”la Caixa”, GP Pharm, HIPRA, Johnson & Johnson, Menarini, Novartis, Oryzon, Palex, Pfizer, Reig Jofre, Roche i Ysios Capital.