Vés al contingut

Taula rodona Innovació col·laborativa o compartir per ser més competitius, dins del Dia de l'Emprenedor.

L’Informe Biocat sobre l’estat de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunya recull que el 58% de les empreses i institucions del sector catalanes col·laboren amb d’altres. D’aquestes, quasi la meitat (49%) treballen amb socis catalans, mentre que el 25% col·labora en l’àmbit espanyol i el 19% amb socis europeus.

La taula ha comptat amb l’experiència de representants d’empreses privades (Arquebio i Almirall), centres de recerca (Leitat) i sector públic (Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron), que han constatat aquesta col·laboració.

La col·laboració entre l’empresa privada i centres públics en el sector de la biomedicina és una realitat i una necessitat avui en dia, però encara queda molt per fer. “Hem de compartir el risc, per compartir el valor i així arribar a ser competitius”, ha afirmat Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, durant la taula rodona Innovació col·laborativa o compartir per ser més competitius, que ha organitzat Biocat dins les activitats que es desenvolupen en el Dia de l'Emprenedor

La taula rodona ha comptat amb la participació de Jaume Mir, director general d’Arquebio, companyia que desenvolupa solucions biològiques; Francesc Mitjans, responsable de la divisió Biomed del centre tecnològic Leitat; Jorge Beleta, director del departament de Biologia de l’empresa farmacèutica Almirall; i Joan Comella, director de l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron. Aquests experts han fet un repàs de les iniciatives de col·laboració entre entitats públiques i privades que estan desenvolupant en els últims anys des de les seves empreses o institucions.

El 58% de les empreses catalanes col·laboren entre elles

Segons recull l’Informe Biocat sobre l’estat de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunya, les col·laboracions entre institucions és una realitat. Així, el 58% de les empreses del sector catalanes desenvolupen o han desenvolupat algun projecte d’aliança empresarial. A més, el 36% de les empreses participa en un consorci públic-privat; un 27%, amb centres de recerca i hospitals; un altre 27% amb universitats; un 19% amb centres tecnològics i un 5% amb altres entitats.

Tal i com han manifestat els experts participants a la taula, ells representen clars exemples de col·laboració. Així, l’empresa Arquebio col·labora amb centres de recerca especialitzats en processos biotecnològics. Per altra banda, el centre Leitat estableix tant col·laboracions de recerca a mida o serveis per a tercers que ho sol·licitin, com treballen de forma conjunta amb altres empreses de cara a iniciatives europees, nacionals o internacionals.

Per la seva part, l’empresa farmacèutica Almirall col·labora tant en la recerca, amb “la identificació d’una substància mèdica que podria tenir un funció terapèutica” com en el fet de posar el producte al mercat i comercialitzar-lo, ha destacat Jorge Beleta.

El sector públic també estableix estratègies de col·laboració, segons ha explicat Joan Comella de l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron i sobretot en l’àmbit de la recerca. “Nosaltres establim estratègies molt diverses, des de la provisió de serveis en tecnologies mèdiques o productes, fins a associacions per al desenvolupament de projectes comuns”, ha constatat Comella, qui ha assegurat que una gran col·laboració es dóna amb la indústria farmacèutica, ja que “en els hospitals és on es proven els medicaments. A més, hem intentat potenciar que tota aquesta recerca es traspassi al sector productiu amb la creació de patents o empreses”.

Col·laboració nacional i internacional

La directora general de Biocat, Montserrat Vendrell, ha destacat que, tal i com recull l’Informe Biocat sobre l’estat de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunya, “la majoria de les empreses catalanes que col·laboren amb d’altres treballen amb socis catalans (un 49%), mentre que només un 25% col·labora dins l’àmbit estatal i un 19% ho fa amb socis europeus”.

“La identificació de partners internacionals és molt difícil”, ha assegurat Francesc Mitjans, del centre tecnològic Leitat. Per això, només el 30% dels projectes que desenvolupen són internacionals mentre que el 70% restant són nacionals.

Les ajudes europees representen una gran oportunitat per col·laborar a nivell internacional, com el Programa CENIT que impulsa la col·laboració en l’àmbit estatal. Per a l’empresa farmacèutica Almirall, aquest programa ha permès portar a terme “el primer projecte de col·laboració de companyies farmacèutiques a nivell espanyol, denominat Genius, de caire totalment tecnològic. L’èxit d’aquesta iniciativa ha provocat que en l’actualitat haguem començat la col·laboració d’un segon projecte (Neogenius) que consisteix en un programa de recerca”, ha assenyalat Jorge Beleta.

Pel que fa al sector públic, l’Institut de Recerca Hospital Vall d’Hebron pretén seguir donant suport a les iniciatives individuals i tenir una actitud institucional més proactiva.

La propietat intel·lectual en les col·laboracions

La protecció de la propietat intel·lectual en els projectes de col·laboració és motiu d’inquietud entre les empreses i centres de recerca catalans. Per resoldre-ho es signen acords de confidencialitat, però els ponents han subratllat les dificultats que suposen les diferències de ritme i plantejament entre les empreses i els centres públics.

I és que “el sector públic és molt garantista”, ha afirmat Joan Comella. “A Espanya i Catalunya no tenim la cultura de recerca d’altres països com Anglaterra o Estats Units i el nostre model de recerca en el sector públic només te vint anys”. Per això, en aquest sector s’han d’incorporar professionals que gestionin els elements claus de la recerca. “A les institucions s’han d’exigir meritocràcia, així com menys control previ i més rendiment de comptes de resultats”. D’aquesta manera, s’avançarà en una col·laboració entre el sector públic i privat més eficaç i ràpida.

Taula rodona sobre Healthcare&Venture Capital del HIT

D'altra banda, aquesta mateixa tarda Biocat participarà a la taula rodona sobre Healthcare & Venture Capital que es desenvolupa dins del Hit de Barcelona i que tindrà lloc a les 15.30h a Fira de Barcelona. Montserrat Vendrell serà la moderadora del debat en el que participen Laura Morse, de Entrepreneurship Ventures Inc; Campbell Murray, de Novartis Venture Funds; Elisabet de los Pinos, d'Aura Bioscience; Joel Jean-Mairet, d'Ysios Capital Partners; David Berry, de Flagship Venture; i Sander Slootweg, de Forbion Capital Partners.

Biocat és l’organització que coordina, dinamitza i promou la biotecnologia i la biomedicina a Catalunya. Impulsada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, integra també diverses empreses i entitats de referència del sector.

Per a més informació contactar amb:
Gabinet de comunicació de Biocat: F&A • Tel. +34 93 419 19 86 • slazaro@filloy.com
Adela Farré (Biocat) • Tel. +34 93 310 33 69 • M. 626 992 057 • afarre@biocat.cat
Silvia Labé (Biocat) • Tel. +34 93 310 33 69 • M. 662 315 400 • slabe@biocat.cat

Necessites més informació?

Posa't en contacte amb nosaltres

Escriu-nos
Laura Diéguez
Laura DiéguezCap de Premsa i Continguts(+34) 606 81 63 80ldieguez@biocat.cat
silvia labe 2
Silvia LabéDirectora de Màrqueting, Comunicació i Intel·ligència Competitivaslabe@biocat.cat
Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.