Una dècada de compromís sostenible: el sector salut accelera cap al 2030

Han passat 10 anys des que les Nacions Unides van aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i la sostenibilitat ja no és només una aspiració: és un repte urgent. L’Agenda 2030 ens recorda que només queden cinc anys per assolir els compromisos establerts, així que és el moment de mirar enrere, valorar els avenços i centrar-se en el que encara queda per fer.

El sector salut té un impacte notable: representa el 4,4% de les emissions globals de CO₂ i, a Catalunya, genera més de 96 tones de residus hospitalaris cada dia, la meitat dels quals són sanitaris. Aquest elevat consum energètic i de materials d’un sol ús evidencia la necessitat d’adoptar pràctiques més responsables, no només per complir objectius, sinó per garantir un futur saludable.

En aquest context, a Catalunya el 2023, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar una nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic per a l'horitzó 2030, amb l'objectiu de millorar l’adaptació al canvi climàtic a Catalunya i reduir-ne la vulnerabilitat a través de la incorporació de més de 300 mesures d’adaptació.

Per això el Departament de Salut de la Generalitat ha augmentat l’ambició del Pla de Salut 2021-2025 i ha actualitzat el Pla de Salut 2026 incorporant els efectes del canvi climàtic en la salut com un dels reptes principals, situant l’atenció primària com a eix vertebrador i incorporant l’impacte del canvi climàtic i els ODS en la planificació del sistema sanitari català.
 

Marc legislatiu i regulatori: un impuls que accelera el canvi

Enguany, a Europa, han entrat en vigor les Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat (NEIS/ESRS), que obliguen les grans empreses a informar amb transparència dels seus impactes ambientals². A més, la recent Directiva 2025/794 ha ajustat els calendaris d’aplicació per donar més marge d’adaptació a les empreses.

En l’àmbit de la salut, destaca la Directiva sobre Tractament d’Aigües Residuals Urbanes, que obliga els productors de medicaments i cosmètics a assumir fins al 80% dels costos de tractament per eliminar microcontaminants, principalment residus farmacèutics. A Espanya, s’ha aprovat el Reial decret 214/2025, que crea el registre nacional de petjada de carboni, i el Reial decret 718/2024, que obliga a elaborar plans per prevenir els riscos ambientals sobre la salut humana. A més, el Ministeri de Sanitat, juntament amb l’Observatorio de Contratación Pública i altres entitats, ha presentat la iniciativa de Compra Pública Sanitària Responsable que ofereix una guia pràctica per incorporar criteris ambientals, socials i ètics en els processos de compra del sistema de salut.

Recull de les principals accions de les entitats de la BioRegió en sostenibilitat en 2025

Per cinquè any consecutiu, des de Biocat, entitat compromesa amb l’impuls de l’estratègia ESG al sector, recollim les accions més destacades de la BioRegió en matèria de sostenibilitat ambiental. És l’ocasió per mesurar progressos i revisar els reptes pendents, tant a Catalunya com a nivell global.
 

Administració / Sistema

1. La Generalitat de Catalunya ha destinat 32 milions d’euros (aproximadament entre el 40% i el 50% dels fons del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics) a la realització de reformes en 12 CAP i a dos hospitals comarcals perquè el 2026 siguin més eficients energèticament.
2. L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la creació del Barcelona Investment Fund (2025), amb 30 milions d’euros per impulsar startups en sectors estratègics com l’economia sostenible, la salut i la biotecnologia.
3. El Departament de Salut ha posat en marxa una nova eina de càlcul de la petjada de carboni a l’Atenció Primària, la primera a tot l’Estat, clau per assolir la plena descarbonització del sistema sanitari al 2050.
4. L’Energètica, l’empresa pública de renovables que proveeix gran part dels Departaments de la Generalitat, ha ampliat enguany el subministrament d’energia neta al sector públic, incorporant Salut Sant Joan de Reus, amb un consum anual de 19,2 GWh.
5. Per últim, tot i que no inclou dades d’enguany, destaquem la pàgina “Guia de sostenibilitat per al sector salut i social” publicada pel Consorci de Salut i Social de Catalunya el 2023, que ofereix recomanacions útils sobre estratègies de sostenibilitat ambiental per a totes les entitats de la BioRegió.  

Hospitals i centres de salut: 

1. Més de 40 entitats s’han adherit al Manifest Salut i Clima de La Unió Catalana d’Hospitals, que promou un compromís col·lectiu per accelerar la transformació sostenible del sistema sanitari.
2. L’Hospital Clínic s’ha adherit a l’Aliança Catalunya 2030, apostant per integrar la sostenibilitat a la gestió hospitalària. També ha organitzat les primeres jornades de sostenibilitat 2025 juntament amb l’IDIBAPS i ISGlobal.
3. L’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), ha anunciat un projecte pilot per a ser el primer gran hospital català que funcionarà sense gas el 2027.
4. L’Hospital de Viladecans ha aconseguit reduir fins a un 90% les emissions de gasos anestèsics gràcies a la retirada del desflurà en totes els intervencions quirúrgiques.
5. També s’estan incorporant nous sistemes de monitoratge IoT, intel·ligència artificial i optimització energètica a les sales blanques, reduint el consum d’energia i materials sense comprometre la seguretat ni la qualitat dels processos mèdics, com ja s’ha implementat a l’Hospital Clínic de Barcelona, al Germans Trias i Pujol i en les sales blanques GMP de Sant Joan de Déu, Clínic i Sant Pau.
6. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha convocat per primer cop els Premis d’Acció Climàtica i Salut Planetària per reconèixer projectes sostenibles en entorns assistencials. 
    

Indústria farmacèutica: 

1. Segons un dels darrers de Farmaindustria, el 70% de l’energia elèctrica que consumeix el sector farmacèutic és renovable i 8 de cada 10 empreses tenen objectius de neutralitat climàtica.
2. Esteve ha definit un full de ruta per assolir la neutralitat climàtica el 2050, amb el 100% del consum energètic procedent de fonts renovables, fet que permet reduir a zero les emissions de l’abast 2. L’empresa també ha implementat anàlisis de riscos climàtics i manté certificacions ISO 14001:2015 i ISO 45001:2018 en els seus centres.
3. Grifols, ha rebut per sisè any consecutiu la validació “Zero Waste to Landfill”, fruit del seu esforç per minimitzar els residus, així com el Dow Jones Sustainability World Index i el Dow Jones Sustainability Europe Index per quart i cinquè any consecutiu, respectivament. A més, el 2024, el 44,6% del consum elèctric global de l’empresa ha provingut de fonts renovables.
4. Almirall ha implementat solucions clau per a la reutilització i l’optimització del consum d’aigua, aconseguint reduir un 16% el consum a Espanya i acostant-se als objectius globals del 2030 dins l’estratègia Act4Impact 2030.
5. Ferrer ha presentat la seva memòria de sostenibilitat, en la qual destaca un increment del 55% en la inversió destinada a projectes socials i mediambientals durant el 2024. A més, ha assolit una puntuació de 136,4 punts en la certificació B-Corp, consolidant-se com l’empresa farmacèutica amb millor valoració en aquest àmbit a escala mundial.
6. Roche Diagnostics (Sant Cugat) ha realitzat una rehabilitació energètica a la seu, millorant l’eficiència energètica, l’envolupant tèrmica i la il·luminació, i treballa amb l’objectiu de ser un campus amb emissions operatives molt reduïdes. A nivell global, Roche té objectius net-zero validats per SBTi que marquen el full de ruta del seu compromís climàtic.
7. Siegfried ha estat distingida amb la EcoVadis Gold Medal pels seus centres de Barberà i El Masnou i ha reduït un 45% les emissions de carboni.
8. Medichem i Klinea també han obtingut la certificació B-Corp per aplicar pràctiques sostenibles en els seus processos productius. 
    

Centres de recerca i institucions científiques 

1. La Fundació ”la Caixa” ha aprovat el Pla Estratègic 2025-2030, amb més de 4.000 milions d’euros destinats a impulsar la transformació social.
2. Els CCiTUB (Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona) han instal·lat un nou sistema de recuperació i liquat de l’heli provinent dels cinc aparells de Ressonància Magnètica Nuclear del seu laboratori al Parc Científic de Barcelona (PCB).
3. El grup GAM de l’Institut Químic de Sarrià lidera una línia pionera en el desenvolupament de materials sostenibles per a infraestructures. Entre els seus projectes sobresurt Biostone, una iniciativa orientada a la regeneració marina que ha culminat en la creació de la spin-off NextReef Ecosystems, reconeguda amb diversos premis d’innovació ambiental i emprenedoria.
4. El nou edifici del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), inaugurat el desembre de 2024, s’ha dissenyat amb arquitectura sostenible: coberta verda, aprofitament de la llum natural i solucions passives per reduir el consum energètic.
5. La Universitat de Girona ha destacat entre les setanta universitats més sostenibles d’Europa, consolidant l’educació superior com a motor de canvi.
6. La Càtedra UB MútuaTerrassa de Salut i Canvi Climàtic, creada el 2023 per impulsar la recerca i la divulgació sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut, organitzarà aquest octubre el seu primer simposi Crisi climàtica i sanitària: polítiques innovadores per a la mitigació i adaptació en el sector salut, que reunirà experts internacionals i institucions clau.
7. L’IBEC ha rebut la certificació My Green Lab i ja tenen ~60–70% dels laboratoriss certificats, incloses les core facilities, tenint un impacte directe en energia d’equipament, gestió de reactius i residus de laboratori durant 2025.
8. L’Informe de Resultats 2024 del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona destaca la instal·lació de més de 12.000 lluminàries LED i 170 mòduls solars, amb un estalvi energètic estimat de 900.000 kWh anuals.
9. El Govern d’Espanya i la Generalitat han aprovat un pressupost de 926,2 M€ per al projecte ALBA II, que inclou la nova línia de llum 3Sbar, orientada a recerca en medi ambient i sostenibilitat.
10. Per part del Barcelona Supercomputing Center (BSC), s’ha posat en marxa CALIOPE-Urban, un model obert capaç de predir la contaminació atmosfèrica (NO₂) a escala de carrer amb resolució de 20 metres i anticipació de 24–48 hores, una eina per a polítiques públiques de salut i medi ambient.
11. ISGlobal ha reforçat la seva agenda de Salut Planetària i ciutat saludable; entre d’altres, amb l’estudi publicat el febrer de 2025 que mostra l’impacte positiu dels eixos verds en la reducció de mortalitat.
12. EMBL Barcelona va coorganitzar el simposi “Sustainable Research: Fit for the Future”, dins de l’estratègia de sostenibilitat de l’EMBL, per promoure pràctiques sostenibles als laboratoris de recerca.
13. El Parc Científic de Barcelona (PCB), que compta amb un Pla de Sostenibilitat vigent des del 2022, està treballant enguany un Pla de Mobilitat per fomentar desplaçaments més sostenibles i reduir les emissions associades al transport diari,  que inclou un grup d’entitats entre les quals s’hi troba Biocat.
     

Entitats inversores i startups 

1. Tot i que no han publicat novetats en aquesta línia recentment, no volem deixar de destacar com els principals fons de capital risc del país estan incorporant de manera creixent la sostenibilitat i l’impacte positiu en el nucli de les seves estratègies d’inversió: Ysios Capital va presentar el seu primer ESG Report el 2024, mentre que Aliath Bioventures consolida el seu rol com a fons Article 9 amb objectius d’impacte mesurables. Assabys Partners ha certificat el seu sistema de responsabilitat social alineat amb els ODS, i Ship2B Ventures ha quantificat resultats en emissions, estalvi d’aigua i benefici social.
2. Pel que fa a startups, Vytrus Biotech ha renovat el reconeixement EcoVadis Platinum 2025, situant-se un cop més entre l’1% d’empreses més compromeses amb la sostenibilitat a escala internacional.
3. Integra Therapeutics, que ja vam destacar a l’article anterior per haver estat la primera startup a obtenir la certificació My Green Lab en categoria platí —un reconeixement que avalua pràctiques com l’eficiència energètica, la gestió de residus, la selecció de materials i l’ús de químics menys nocius—, el 2025 sobresurt pel trasllat de la seva seu al nou Advanced Therapies Platform de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Aquesta infraestructura contribueix a millorar l’eficiència i la sostenibilitat del procés de producció i de R+D, en acostar el desenvolupament terapèutic a l’hospital i al conjunt de l’ecosistema sanitari. 
    

Com veiem, les accions detectades en l’àmbit de startups i inversors encara són limitades. Des de Biocat volem encoratjar a tot l’ecosistema a fer un pas endavant, impulsar projectes sostenibles i compartir-los per donar-los visibilitat i inspirar-ne de nous. Si vols compartir quines iniciatives fa la teva startup en matèria de sostenibilitat omple aquesta enquesta.

En aquest compromís col·lectiu, Biocat també està treballant en la seva estratègia ESG, on s’hi troba l’elaboració del seu primer Pla de Sostenibilitat, que definirà les línies d’actuació per reduir la petjada ambiental de l’organització i incorporar de manera sistemàtica criteris socials, ambientals i de governança en totes les nostres activitats.     

El proper horitzó: només queden cinc anys 

El 2030 és a tocar i el sector salut afronta un repte urgent: consolidar els avenços en sostenibilitat i fer-ne un eix estructural. Els pròxims cinc anys han de servir per escalar bones pràctiques, avançar en circularitat i gestió de residus, i integrar la sostenibilitat en la cultura de professionals, empreses i institucions. 

Aquesta dècada és decisiva: només amb un compromís intens i coordinat podrem assegurar que els objectius de desenvolupament sostenible esdevinguin realitat.