Estem preparats per combatre la pandèmia de la COVID-19 i altres infeccions emergents?

La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a prendre decisions en multitud d’àmbits al mateix temps que es mobilitzava una gran quantitat de recursos per a buscar vacunes i tractaments eficaços a contrarellotge. Alguns dels grans èxits han estat el ràpid desenvolupament de proves diagnòstiques i de vacunes altament eficaces. Però la comunitat científica també s’ha trobat amb grans limitacions, ja que cap tractament no ha demostrat ser efectiu contra el nou virus. I, en general, s’ha posat de manifest la falta d’un enfocament que consideri la interdependència de la salut humana, animal i ambiental (One Health) així com també ha quedat palès un escenari de profunda inequitat a l’hora d’accedir a les vacunes.

Per avaluar què hem après d’aquesta pandèmia, quines eines i tecnologies actuals hi ha disponibles i com podem actuar per estar millor preparats per a noves infeccions en un futur, alguns dels millors experts internacionals s’han reunit virtualment a la Conferència CaixaResearch “Pandèmies: superant la COVID-19 i preparant-nos pel futur” el 16 i 17 de novembre de 2021 online. Aquesta iniciativa, coorganitzada per la Fundació “la Caixa” i Biocat, ha comptat amb un comitè científic del Barcelona Institute of Global Health (ISGlobal) i l’Institut de Recerca del Sida (IrsiCaixa). 

Us en fem un resum:

La sortida de la pandèmia ha de ser col·laborativa, global i verda

La pandèmia planteja molts interrogants com, per exemple, quan podrem considerar que s’ha acabat o quant de temps durarà la tercera dosi en persones vulnerables i si s’hauran de tornar a revacunar. El que està clar és que “hem de convertir aquesta crisi en una oportunitat. S’han forjat aliances com mai abans per a poder combatre aquest virus i si no ho aprofitem no ens ho perdonarem mai”, ha afirmat  Robert Fabregat, director general de Biocat.  El Dr.Antoni Plasencia, director general del ISGlobal, afegeix “estem cada vegada més interconnectats i la salut ha d’abordar-se a escala mundial. Hem de promoure l’equitat en salut i trencar el cercle viciós de pobresa i malalties.” 

La Dra. Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de la Organització Mundial de la Salut, recalca que també s’ha de posar més esforç en proporcionar les millors eines de prevenció i promoció de la salut. “En definitiva, hem de reduir la nostra vulnerabilitat en tots els àmbits davant noves pandèmies o amenaces per a la salut.”

En aquesta línia, la Dra. Neira ha presentat les 10 prioritats acordades a la Cimera del Clima (COP26) amb més de 300 organitzacions relacionades amb la salut, amb l’objectiu que els diferents governs nacionals posin en pràctica accions reals per a combatre la crisi climàtica i per a fer de la salut i la justícia social el centre de totes les seves accions. 

La cursa pel desenvolupament de proves diagnòstiques i teràpies

Investigadors d’arreu del món van treballar a contrarellotge des del principi de la pandèmia per aconseguir teràpies i tractaments davant la COVID-19. En aquesta sessió s’ha evidenciat que els resultats aconseguits pel que fa a possibles teràpies no han estat els esperats, més enllà de l’ús de corticoides per a reduir la inflamació.  Jens Lundgren, professor de malalties infeccioses de la Universitat de Copenhague, ha parlat de l’eficàcia de la teràpia amb anticossos monoclonals en casos poc avançats, però ha recalcat que no serveixen tant si el pacient ja està hospitalitzat, a banda de ser cars i que la seva administració es complexa.

El mateix passa amb les teràpies antivirals, que tampoc són eficaces en casos avançats. “El diagnòstic ha de precoç i necessitem millors predictors de risc”, afegeix Lundgren.

Relacionat amb l’objectiu d’identificar i actuar en els casos quan encara són lleus,  la Dra. Nathalie Strub-Wourgaft, directora de la iniciativa “Neglected Tropical Diseases”, ha presentat anticov.org. Aquesta plataforma adaptativa d’assaigs clínics, activa en 13 països, busca reposicionar fàrmacs per a que siguin útils en fases inicials de la COVID-19. Això és molt important en països en vies de desenvolupament, on hi ha una limitada capacitat hospitalària. Per tant, han de ser fàcils d’administrar, segurs i assequibles econòmicament.

D’altra banda, diagnosticar la malaltia de manera massiva i ràpida ha estat crucial des del primer moment. El Dr. Sergio Carmona, responsable mèdic de FIND (una aliança global per la  diagnosi), valora molt positivament la ràpida creació i distribució de tests ràpids. També afegeix que “cal aconseguir tests en saliva i és important millorar les eines de seqüenciació per a seguir l’evolució del virus”.

Objectiu: que les vacunes arribin a tothom

En paral·lel al desenvolupament de teràpies, tractaments i proves ràpides de diagnòstic, la gran esperança està posada en les vacunes.  El professor Mariano Esteban, cap del Grup de Poxvirus i Vacunes del CSIC,  ha explicat que “vam tenir la seqüència del virus molt aviat, i això va permetre començar ràpidament projectes de desenvolupament de vacunes.” I afegeix que “les vacunes aprovades són eficaces.” El projecte que lidera, i que ja està funcionant en animals, es basa en una vacuna que pugui produir anticossos neutralitzadors i activar la immunitat cel·lular”. 

S’ha aconseguit crear vacunes altament eficaces, “però el que és important quan les tens és distribuir-les. Les vacunes salven vides però només si s’administren”, afegeix Clarissa Simas, investigadora de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, en la seva presentació sobre les barreres que dificulten l’acceptació de la vacuna. Simas remarca que “els dubtes i la reticència a vacunar-se no són un fenomen nou.” I d’aquí que sigui tan important que la població estigui degudament informada. “La font d’informació més fiable per als pacients són els professionals de la salut. No obstant això, en molts països aquests no informen sobre les vacunes de manera sistemàtica, i aquest és un aspecte molt millorable,” afirma. A més, un motor important per a la vacunació és “la confiança en la seva importància. Més que les dades sobre la seguretat o la seva eficàcia”.

Carolyn Reynolds, cofundadora de la Pandemic Action Network (PAN), ha denunciat la falta d’inversió específica en infeccions emergents. “Que apareguin nous brots infecciosos és inevitable, però les pandèmies no ho són si estem preparats”, ha afirmat.  Rynolds també s’ha mostrat crítica amb la desigualtat entre països a l’hora de distribuir la vacuna: “S’han repartit 7.500 milions de dosis i només el 5% dels països en vies de desenvolupament n’han rebut almenys una.” I afegeix que ”algunes empreses s’han comportat millor que altres durant la pandèmia, però en general no podem confiar en el mercat a l’hora d’enfrontar-nos a una crisi”.

Necessitem més vacunes? Elia Torroella, directora d’ I+D i assumptes regulatoris d’HIPRA, respon ràpidament que sí. “Estem lluny de tenir la COVID sota control, queda molta gent per vacunar i, tot i que les que tenim són bones, es poden obtenir vacunes millors”, ha explicat. El Dr. Adolfo Garcia Sastre, viròleg i director de l’Institut de Salut Global i Patògens Emergents de l’Icahn School of Medicine al Mount Sinai de Nova York, afegeix que “el problema més urgent ara mateix és vacunar, i això dificulta fer assaigs clínics”.

Un altre tema a debat ha estat la vacunació a menors de 12 anys. Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford, afirma que “el benefici directe de la vacuna en infants és petit, però potser hem fallat a l’hora de comunicar el valor que proporciona en termes de benestar: es minimitzen els contagis, disminueixen les mesures no farmacològiques, etc.”

One Health: una solució integral per a prevenir i combatre pandèmies

La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha posat de manifest que la salut humana i la salut animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen. D’aquí ve el concepte One Health (una sola salut), que busca abordar les pandèmies de manera holística, col·laborant des de múltiples disciplines i treballant de manera local, nacional i global. En aquesta sessió va queda palès que vivim immersos en una crisi climàtica que fa augmentar el risc d’infeccions emergents (moltes transmeses per mosquits) i noves pandèmies. Per tant, l’enfoc One Health és més necessari que mai. 

La Dra. Rachel Lowe, professora de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres ha afirmat que “si cap a l’any 2.100 limitem l’augment de temperatura a 1°C, 2.400 milions persones més estaran en risc. Si augmenta 3,7°C, ho estaran 4.700 milions més. I no només té a veure amb el canvi climàtic, sinó que també hi entren en joc altres factors com ara la urbanització no planificada i les infraestructures inadequades.”

Es calcula que el 70% de les infeccions que afecten les persones provenen dels animals i, en la majoria de casos, d’animals domèstics. Per tant, segons el Dr. Richard Cock, professor del Royal Veterinary College de la Universitat de Londres, “les infeccions emergents es deuen sobretot a l’acció humana”. Cock afegeix que “abordem el risc de pandèmies erròniament, des d’un concepte antropocèntric de la salut en comptes de treballar en la prevenció amb un enfocament One Health. El que hem de fer és canviar la política econòmica”. 

A banda, les característiques socioculturals i la millora de la comunicació (telèfons mòbils, carreteres, trànsit aeri, etc) han provocat un augment de la freqüència i el nombre de persones afectades per les epidèmies. El Dr. César Muñoz-Fontela, cap d’equip de l’Institut Bernhard Nocht de Medicina Tropical d’Hamburg (Alemanya), posa com a exemple l’epidèmia recent d’ebola a l’Àfrica Occidental, la qual afortunadament no va derivar en pandèmia en part perquè “la comunicació i els transports són més limitats a l’Àfrica Oriental que en l’Occidental”.

COVID-19 i la transformació de la salut pública

La pandèmia s’ha desenvolupat de manera diferent en diferents contextos i ha afectat les persones de manera desigual. La Dra. Edna Bosire, investigadora al Centre for Innovation in Global Health de la Universitat de Georgetown i a la Universitat de Ciències de la Salut de Malawi, ha introduit en aquesta sessió el terme sindèmia, “l’existència de dues o més epidèmies juntament amb els factors socials que interactuen al mateix temps en una població.”

La Dra. Bosire considera que reconèixer el paper del context en com s’agrupen i interactuen les malalties és important a l’hora de dissenyar respostes efectives de salut pública.  També destaca Kenya com a exemple de país africà preparat a nivell nacional, regional i local, que va saber reaccionar ràpidament davant la primera onada de la pandèmia, a diferència d’Estats Units i altres països occidentals. 

La Dra. Carmen Cabezas, secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, ha remarcat en aquest sentit que “aquesta pandèmia és una sindèmia que ha afectat tot el sistema de salut i a la societat, especialment a les persones amb menor nivell socioeconòmic.” També afegeix que “hem de buscar una salut planetària i incorporar-la en totes les polítiques”. Si tenim en compte que el 80% dels determinants de la salut estan fora del mateix sistema, “no podem pensar en la salut sense tenir en compte el benestar i la sostenibilitat”, afegeix.

D’altra banda, les noves tecnologies digitals han permès tenir dades més acurades a l’hora de prendre decisions. Les diferents aplicacions basades en la intel·ligència artificial contra la COVID-19 han servit per a detectar brots, automatitzar diagnòstics d’imatge, fer pronòstics més acurats i planificar la capacitat hospitalària, entre molts altres usos com ara en epidemiologia. El Dr. Miquel Luengo-Oroz, cap de Big Data al United Nations Global Pulse,  en fa un repàs però també destaca que hi ha àrees de millora, com ara “augmentar la col·laboració i evitar biaixos”. També considera necessari garantir “la privacitat de les dades i el seu ús ètic”. 

Si una cosa ha quedat clara durant els dos dies que ha durat la conferència és que la pandèmia no s’ha acabat. La manera com ens enfrontem a ella i treballem conjuntament des dels diferents àmbits determinarà en gran mesura el seu futur.