De tecnologia a infraestructura: com la IA està reescrivint el futur de la salut

El sistema de salut europeu viu un període de transformació accelerada. L’envelliment demogràfic, l’augment de la cronicitat i la pressió estructural sobre professionals i recursos han situat la intel·ligència artificial com una eina imprescindible per garantir la sostenibilitat, l’equitat i la qualitat assistencial. Fa temps que era evident que la quantitat de dades generada pels sistemes de salut —des de la imatge mèdica fins a les òmiques, passant pels registres clínics i les Real World Data— assoliria un volum que exigiria noves capacitats d’anàlisi i integració, més enllà de les possibilitats humanes. 

Aquesta nova etapa no s’explica només pels avenços tecnològics, la maduresa dels models generatius, la irrupció de la multimodalitat o l’augment de potència computacional. La intel·ligència artificial ha deixat de ser una eina puntual per esdevenir una infraestructura transversal capaç de reforçar decisions clíniques, reorganitzar fluxos operatius, personalitzar tractaments i accelerar processos industrials. En aquest context, la qüestió no és si la IA transformarà el sistema de salut europeu, sinó com i on es materialitzarà aquesta transformació i com aprofitar-la. Catalunya emergeix com un dels territoris europeus més ben posicionats, gràcies a la combinació d’actius científics, clínics i empresarials i a una governança pionera de la IA en salut.
 

Europa marca el camí: intel·ligència artificial amb garanties 

Europa ha apostat per un model que combina innovació i seguretat. L’AI Act, primer reglament global en intel·ligència artificial, estableix un sistema basat en el risc que classifica les aplicacions sanitàries com a d’alt risc per la seva importància directa sobre la vida i la salut de les persones. Aquest marc exigeix transparència funcional, traçabilitat de les dades, supervisió humana efectiva i processos de validació continuada.

Aquest entorn no només regula la IA: la converteix en un actiu estratègic. En ser un reglament de la UE -i no una directiva- defineix una regulació uniforme entre tots els Estats membres, evitant que cada país hagi d’aprovar una normativa paral·lela. Malgrat tot, hi haurà autoritats nacionals de vigilància i organismes de notificació per arbitrar l’adequació dels sistemes d’IA. 

En paral·lel, l’Espai Europeu de Dades de Salut (EHDS), és una ambiciosa infraestructura de dades destinada a compartir, harmonitzar i reutilitzar dades clíniques anonimitzades i de qualitat per impulsar la recerca, desenvolupar IA i generar evidència en condicions de confiança. La combinació AI Act + EHDS ha de crear un ecosistema europeu únic: regulat, segur i interoperable.¹ 

A aquest impuls normatiu s’hi suma el llançament d’una societat professional europea que contribueix a orientar i accelerar aquesta transformació. La Societat Europea d’Intel·ligència Artificial en Salut (ESAIH)), amb seu a Suïssa, reuneix líders de la salut i la indústria i la inversió per reforçar la col·laboració, avançar en el coneixement i garantir que la IA arribi amb garanties a hospitals i entorns clínics. 

Jorge Juan Fernández, director d’Innovació de l’Hospital Clínic de Barcelona i membre impulsor fundador de la Societat, destaca: "La intel·ligència artificial pot transformar la salut, però només ho farà bé si la utilitzem amb criteri, evidència i valors, maximitzant les oportunitats i gestionant els riscos. L'ESAIH neix per posar la IA al servei de les persones, connectar clínics, indústria, inversors i reguladors, i fer possible aquesta promesa. Busquem omplir un espai que ens falta a Europa". La societat ha convocat la seva primera cimera el proper 12 de febrer a Cannes, en el marc de la 4a WAICF (World Artifficial Intelligence Conference).

Un sector preparat per escalar l’impacte 

La combinació de transformació operativa, innovació modular i interès inversor està configurant una nova fase d’evolució per als sistemes de salut. Llegint els informes de McKinsey², i les conclusions del World Economic Forum³indiquen que la IA en salut serà un dels sectors més dinàmics dels pròxims cinc anys. El creixement anual del mercat global supera el vint per cent, i les solucions que adopten IA modular —és a dir, sistemes amb mòduls interoperables per diagnòstic, logística, manufactura o teràpies avançades— avancen més ràpid i amb menys cost d’integració. Aquesta arquitectura modular permetrà als hospitals catalans integrar, substituir o ampliar solucions sense recórrer a processos d’implantació llargs i costosos. Per a la indústria, especialment per al teixit de salut digital de la BioRegió⁴, obre la porta a models de producte més escalables i exportables a Europa.

En logística i operacions sanitàries, els models predictius permeten anticipar la demanda d’urgències, ajustar l’ús dels quiròfans, reorganitzar llits i millorar l’eficiència de les cadenes d’abastiment. Aquesta optimització no només redueix costos; allibera temps clínic i redueix l’estrès operatiu. En manufactura biofarmacèutica, especialment en ATMPs, la IA permet ajustar paràmetres biotecnològics, detectar desviacions en temps real i garantir la qualitat en processos GMP. Aquest avenç és crucial per a teràpies cel·lulars i gèniques, que depenen de processos extremadament delicats i significativament diferents als tradicionals de la indústria. 

El World Economic Forum estima que la IA pot reduir substancialment els errors diagnòstics i millorar la detecció precoç de malalties greus, amb un impacte directe en vides salvades i costos evitats. Aquesta és la dimensió més esperançadora de la IA en salut, i una de les raons per les quals governs i organismes internacionals la consideren prioritària. 

Tanmateix, McKinsey alerta d’un risc estructural: si la IA s’adopta sense governança, pot amplificar errors i automatitzar imprecisions. La capacitat dels models generatius d’expressar informació errònia amb seguretat aparent és especialment preocupant en contextos clínics. La promesa de la IA és enorme, però el seu risc també

Mirada internacional: EUA i la Xina acceleren la corba 

Els Estats Units mantenen una velocitat d’adopció superior, impulsats per grans hospitals que integren IA multisectorial i per un capital risc molt actiu. La flexibilitat reguladora nord-americana permet que solucions noves arribin ràpid al mercat, encara que amb un risc més elevat de desigualtats d’accés.⁵ 

La Xina, al seu torn, ha desplegat una política d’hiperescalabilitat que combina telemedicina massiva, manufactura biofarmacèutica intel·ligent i eines diagnòstiques de baix cost⁶. L’IA en salut a la Xina no és només una aplicació tecnològica, sinó una peça central de l’estratègia nacional: combina hospitals, dades, plataformes de salut digital i polítiques públiques per crear un ecosistema molt integrat. El seu model, basat en la integració vertical i el volum de dades, ofereix velocitat i eficiència, però es fonamenta en pràctiques de governança de dades que Europa no pot replicar. Aquestes dinàmiques subratllen la necessitat que Europa i Catalunya avancin amb decisió, mantenint els seus principis però adoptant una velocitat competitiva.

Catalunya accelera l’adopció d’IA en salut amb un model pioner i interoperable 

En l’àmbit estatal, l’Estratègia d’IA per al Sistema Nacional de Salut (SNS) defineix un marc comú que vincula totes les comunitats autònomes amb una visió compartida: incorporar IA útil, fiable, humanitzada i universal. La seva implementació es fonamenta en processos d’avaluació harmonitzats, sandboxes reguladors que permeten provar solucions en entorns controlats i una aposta clara per nous perfils híbrids com els clínics amb competències en dades. 

L’acord de finançament amb les comunitats ha permès impulsar iniciatives com la xarxa interoperable d’imatge mèdica, el monitoratge remot de pacients crònics i la digitalització avançada dels serveis assistencials. Catalunya s’ha situat entre les primeres comunitats en activar el desplegament⁷, demostrant una capacitat d’adopció superior gràcies a la seva experiència prèvia en projectes de salut digital i a l’existència de guies pioneres que alineen regulació, ètica i pràctica clínica. 

Catalunya disposa d’un conjunt d’actius que la situen en una posició privilegiada: un sistema sanitari integrat i altament digitalitzat; hospitals amb capacitat de generar dades de qualitat i d’adoptar tecnologia, centres de recerca biomèdica que són referents internacionals i una BioRegió amb +150 empreses que ja utilitzen IA com a tecnologia central. En paraules de Jordi Piera, director de l'Oficina d'Estratègia de Salut Digital del Servei Català de la Salut, "no es tracta només d'adoptar tecnologia per innovar, sinó d'assegurar-nos que cada solució d'IA aporti valor real als professionals i als pacients". I és que, afirma "els factors clau són la integració amb els fluxos de treball existents, la qualitat de les dades, la formació dels professionals i, sobretot, que resolguin problemes reals del dia a dia assistencial".

L' Observatori d’IA en Salut ha identificat desenes de casos d’ús en desplegament, que abasten des del diagnòstic per imatge fins a la predicció de risc clínic, la gestió de llistes d’espera, la monitorització de pacients, la planificació quirúrgica i la logística hospitalària. La Fundació TIC Salut Social ha generat guies pioneres sobre IA generativa, lectura de l’AI Act, qualificació com a producte sanitari i el marcatge CE, facilitant així adopció amb garanties. Aquest conjunt d’actius crea les condicions perquè Catalunya actuï com un territori d’assaig (testbed) i d’escalat en aquest nou capítol de la IA en la salut. I no és menor que s’hagi aprovat recentment l’Estratègia IA Catalunya 2030. 

Conclusió: crida a l’acció per a la BioRegió 

Un dels actius més diferencials de Catalunya és la presència de l’AI Factory del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), concebuda com a infraestructura estratègica per accelerar el desenvolupament i l’escalabilitat de solucions d’IA d’alt valor afegit. L’AI Factory combina supercomputació, capacitats avançades de dades i un entorn de recerca aplicada, fet que facilita que la IA no es quedi en experimentació sinó que avanci cap a productes robustos i transferibles. La capacitat de generar, entrenar i validar models massius converteix l’AI Factory en una plataforma clau per posicionar Catalunya dins l’arquitectura modular europea, així com i un punt de trobada privilegiat per desenvolupar solucions d’alt impacte alineades amb l’AI Act i l’EHDS, i alhora un accelerador per convertir recerca en valor econòmic i sanitari tangible. 

"Catalunya té una finestra d’oportunitat real per consolidar-se com a node europeu d’IA en salut. Disposa d’un ecosistema de recerca de primer nivell, un sistema sanitari integrat i digitalitzat, una base empresarial innovadora i una governança pionera. Però només liderarà si és capaç de fer el salt definitiu que separa la innovació pilot de la infraestructura sistèmica", afirma Montserrat Daban, directora d'Anàlisi Estratègica i Relacions Internacionals de Biocat i membre de la Comissió d'Intel·ligència Artificial del Departament de Salut de Catalunya. 

Això implica reforçar les infraestructures de dades, capacitar talent híbrid, escollir casos d’ús d’alt valor, connectar-se activament a l’EHDS i adoptar l’arquitectura modular d’IA. Europa ha posat les regles; Espanya ha definit una estratègia; Catalunya pot demostrar com s’executa la transformació amb ambició, rigor i impacte.