Aquests són els 6 projectes escollits per participar a la 4a edició de CRAASH Barcelona
<p>El programa d’acceleració de Biocat ha tallat la cinta inaugural aquest setembre amb un <em>kick off</em> que ha servit per iniciar la relació entre els equips i els mentors.</p>
Un total de 6 projectes liderats per emprenedors i emprenedores de la BioRegió de Catalunya han estat escollits per participar a la 4a edició de CRAASH Barcelona, el programa d’acceleració impulsat per Biocat en col·laboració amb el CIMIT (Boston), que permet portar la tecnologia al mercat en els propers 3- 5 anys.
El tret de sortida al programa s’ha dut a terme amb la celebració del kick off, els dies 6, 7 i 8 de setembre. Un acte en format híbrid que ha servit perquè participants, equips i membres del CIMIT tinguin una primera presa de contacte. Durant l’acte també s’ha repassat el programa i els equips han pogut establir expectatives i fites de cadascuna de les tres fases de la formació, que seguiran durant les properes 12 setmanes.
A diferència d’edicions anteriors, aquest any la convocatòria de CRAASH Barcelona s’ha adreçat exclusivament a projectes amb tecnologia d’avantguarda (diagnòstic, dispositius mèdics i digital health), sorgits de centres de recerca, instituts de recerca hospitalaris i universitats establerts (o vinculats) a l’ecosistema català. Tot i això, els mentors han destacat la “qualitat científica” dels projectes i els han animat a “exprimir al màxim” el programa, sobretot a l’hora de validar el seu mercat i model de negoci.
6 projectes innovadors i disruptius
Els líders dels sis equips han presentat els seus projectes davant els mentors i la resta de companys.
1. Blapp
És la primera plataforma lúdica online que permet la rehabilitació lingüística des de la llar. Aquest projecte, nascut a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, fa servir algoritmes d'intel·ligència artificial (IA) per ajustar i adaptar la teràpia a cada pacient, així com sistemes de reconeixement de la parla per facilitar, tant la interacció entre els pacients i la plataforma, com el reconeixement de patologies del llenguatge.
Una solució on la tecnologia permet eliminar els problemes principals que tenen els diferents agents implicats (terapeutes, pacients i familiars) tot millorant els resultats clínics, el compliment del tractament i la millora de l'experiència del pacient.
Alessandra Zoccali i Arnau Valls, membres del projecte Blapp.
2. Direct Subjective Refraction
Quan un pacient entra a una clínica oftalmològica i es sotmet a una avaluació òptica, ha d'endevinar desenes de lletres borroses amb l’ajuda de la combinació de diferents lents. Un procés que pot acabar durant més de deu minuts i que, sovint, la fatiga acaba afectant el seu resultat.
L'objectiu d'aquest projecte, que va néixer a l'Institut d’Òptica, part del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), és fer aquesta avaluació cinc vegades més ràpid i dues vegades més precisa. A més, una altra avantatge d’aquest mètode és que no requereix supervisió i que, per tant, permetrà als professionals oftalmològics disposar de més temps per realitzar exploracions oculars o activitats de més valor afegit.
Víctor Rodríguez, membre del projecte Direct Subjective Refraction.
3. Heatshot
La intubació és un factor d'alt risc que pot acabar provocant una infecció al tracte respiratori inferior dels pacients. Aquest projecte, nascut a la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), vol evitar precisament això: les infeccions respiratòries en pacients intubats mitjançant una tecnologia nova sense precedents en la prevenció d'infeccions.
Recordem que les infeccions respiratòries són una de les principals causes de mortalitat en pacients intubats a les UCIs i això es deu pels bacteris sensibles o extremadament resistents que creixen en biofilms i dispositius mèdics respiratoris, com ara tubs endotraqueals o tubs de traqueotomia.
Marta Palau i Estela Muñoz, membres del projecte Heatshot.
4. Copilot.ms
Els neuroradiòlegs quantifiquen la presència de lesions noves al cervell a través d'un procés visual tediós, que pot implicar errors i requereix molt de temps. Aquest procés redueix la sensibilitat dels professionals a menys d'un 50 % en alguns casos, la qual cosa pot provocar una gestió inadequada del tractament i un augment de la discapacitat a mitjà termini.
El programari de Tensormedical proporciona una eina de quantificació precisa i automatitzada que ajuda els neuroradiòlegs a avaluar les lesions cerebrals. L'adopció d’aquest recurs multiplica per quatre la productivitat dels neuroradiòlegs i augmenta la sensibilitat en un 46 %, el que reduiria potencialment el malbaratament dels tractaments i les pèrdues de productivitat dels pacients en més de 5,9 miliards d'euros l'any a tot el món. Tensormedical és una spin-off de la Universitat de Girona i Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Sergi Valverde i Roger Bramon, membres del projecte Copilot.ms
5. Point pressure
Nascut a Barcelona, Point pressure es vol comprometre a liderar el canvi en la manera de fer els tractaments en pacients amb espasticitat. El projecte està en procés de desenvolupar un sistema connectat no invasiu que redueix la hipertonia muscular a través d'una reacció isquèmica.
Gràcies a aquest dispositiu, es calcula que podria ajudar a les 180.000 persones afectades que hi ha actualment a Espanya, als 1,8 milions d’Europa i fins als 28 milions de persones que conviuen amb aquesta patologia d'arreu del món.
Marc Casellas i Parikshit Verma, membres del projecte Point pressure
6. Vincer.ai
La IA és un camp desregulat que s'està introduint a tots els sectors. La manca de regulació suposa riscos per a totes les parts interessades. El primer esborrany sobre la regulació de la IA de la Unió Europea, publicat l'abril de 2021, indica la popularitat i la rellevància d'aquest camp.
A través d’un algoritme, Vincer.ai proporciona la primera avaluació de riscos implementable per a la IA en l'àmbit de la sanitat. L'algoritme de Vincer.ai permetrà a les organitzacions millorar, supervisar i certificar les solucions que utilitzen la tecnologia de la IA, així com mitigar-ne els riscos.
Vincer.ai és una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB).
Pol Solà, membre del projecte Vincer.ai
Del laboratori al mercat en 3-5 anys
CRAASH Barcelona formarà aquests projectes seleccionats amb l’objectiu de portar al mercat la seva tecnologia en els propers de 3 a 5 anys. Els participants estaran guiats per mentors del CIMIT (Boston) -l’acceleradora de salut amb més experiència al món-, així com per experts europeus del sector, d’entre ells, el Dr. Markus Wilhelm, CEO de Mowoot, una startup sorgida del programa d·HEALTH Barcelona que ha desenvolupat un dispositiu mèdic per tractar el restrenyiment crònic.
Per l’emprenedor, el punt fort que té CRAASH Barcelona i el diferencia de la resta d’acceleradores és l’eina GAITS, la plataforma dissenyada pel CIMIT que ajuda a eliminar riscos als projectes innovadors en salut. “És una avantatge que els equips aprenguin a fer-la servir de la mà dels propis creadors”, ha explicat Markus Wilhelm, que confessa utilitzar-la a la seva pròpia empresa. Pels antics participants del programa, com Alfons Carnicero, CEO i cofundador d’ABLE Human Motion, l’expertesa dels mentors és el tret més distintiu del programa.
CRAASH Barcelona es realitzarà de forma intensiva al llarg de 12 setmanes, i es dividirà en tres fases. La primera, permetrà als equips validar si la seva tecnologia pot cobrir una necessitat real i trobar un lloc al mercat. Els equips treballaran amb experts del CIMIT a Boston, primer a través de reunions virtuals i posteriorment presencialment a Boston.
La segona i tercera fase del programa permetrà als equips validar el seu projecte a Espanya i a un dels millors ecosistemes de salut del món: Boston. A més, els participants rebran formació de la universitat holandesa TU Delft i es trobaran amb altres emprenedors europeus participants de l’acceleradora alemana Medtech Bootcamp.