Biocat celebra dues dècades de creixement compartit i posa el focus en els reptes de futur de la BioRegió

A inicis dels anys 2000, Catalunya ja comptava amb centres de recerca, hospitals de referència i una indústria farmacèutica consolidada, però calia connectar aquests actius i donar-los una estratègia compartida. Amb aquest objectiu, el 2006 va néixer Biocat, per articular la BioRegió, impulsar la col·laboració entre els seus agents i projectar internacionalment l’ecosistema de ciències de la vida i la salut.

Vint anys després de la seva creació, Biocat va reunir a més de 800 representants de la recerca, els hospitals, les empreses, la inversió, les universitats i les institucions sectorials, a L’Auditori de Barcelona. La celebració del 20è aniversari de Biocat i la BioRegió de Catalunya va combinar el balanç de dues dècades amb converses sobre els reptes actuals de l’ecosistema i els projectes que poden marcar-ne el futur, en un acte conduït per la periodista Cristina Riba. 

La benvinguda institucional, a càrrec de Jordi Valls, quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona responsable de l’àrea d’Economia, Hisenda i Promoció Econòmica, va destacar la contribució de Biocat a la transformació del model econòmic i a la millora de la salut pública. A continuació, Robert Fabregat, director general de Biocat, va repassar el creixement i les fites de l’ecosistema i va agrair la feina de les persones i organitzacions que n’han fet possible el creixement. El nombre d’empreses ha passat de 856 el 2006 a 1.650 el 2026, i el d’institucions de recerca, de 67 a 94. Entre el 2006 i el 2025 s’hi van crear 1.234 empreses, més de 60 l’any. Aquest creixement també es reflecteix en el pes econòmic del sector a Catalunya. Les ciències de la vida i la salut representen actualment el 7,6% del PIB català —0,8 punts percentuals més que el 2006— i el 7,3% de la població ocupada. Les dades empresarials disponibles fins al 2024 mostren que la facturació ha passat d’11.912 M€ a 29.229 M€ i l’ocupació, de 36.686 a 84.781 persones. Fabregat va assenyalar que el pas següent és reforçar el lideratge de Catalunya a Europa i assumir més riscos per convertir el potencial científic en projectes amb impacte. 

La primera taula, “D’on venim: de la visió compartida a la consolidació de la BioRegió”, va reunir Montserrat Vendrell, exdirectora general de Biocat i sòcia d’Asabys; Ignasi Biosca, vicepresident del Patronat de Biocat i director general de Reig Jofre; Joël Jean-Mairet, cofundador d’Ysios Capital, i Josep Tabernero, director general del Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO). Vendrell va recordar que Biocat va néixer en un moment de maduresa de l’ecosistema, quan els seus agents demanaven més coordinació. Biosca va apuntar que el sector privat també veia necessari guanyar dimensió internacional i va remarcar la importància de treballar amb un objectiu compartit. Jean-Mairet va posar el focus en la necessitat de transformar els descobriments científics en empreses capaces de competir internacionalment, amb el suport de capital. Tabernero va valorar l’evolució de la recerca biomèdica i la col·laboració entre institucions, tot assenyalant que encara hi ha àmbits per reforçar, com la recerca en prevenció.

La conversa sobre el present, “On som: creixement empresarial, innovació i projecció internacional”, va ser moderada per Eva García Ramos, presidenta de Catalonia.health i CEO i cofundadora de WIVI Vision. Hi van participar Fina Lladós, directora general d’Amgen; Manel del Castillo, president del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS); Carles Fàbrega, director general de Salut Humana d’HIPRA, i Carolina Aguilar, fundadora i directora general d’INBRAIN Neuroelectronics. Lladós va defensar la capacitat de Catalunya per atraure inversió i desenvolupar recerca clínica, i va subratllar que molts projectes necessiten guanyar escala. Del Castillo va exposar les barreres organitzatives que poden alentir l’adopció de noves solucions: va reclamar més flexibilitat, temps per innovar i incentius que ajudin a assumir riscos. Fàbrega va destacar el valor de la xarxa d’hospitals i centres de recerca per atreure talent també fora de l’àrea metropolitana. Aguilar va explicar que INBRAIN treballa en tres productes, entre els quals hi ha implants cerebrals capaços de descodificar accions en temps real com a exemple concret d’innovació puntera made in Catalonia.

La tercera taula, “Cap a on anem: projectes estratègics, accés al mercat i medicina personalitzada”, va ser moderada per Montserrat Daban, directora d’Estratègia i Aliances Globals de Biocat. Hi van intervenir Josep M. Campistol, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona; Àngel Font Vidal, director executiu del CaixaResearch Institute; Luis Pareras, fundador d’Invivo Capital, i Laia de Nadal, rectora de la Universitat Pompeu Fabra. Campistol va presentar el nou Campus Clínic – Universitat de Barcelona com una oportunitat per connectar hospital, universitat i ecosistema, i impulsar nous tractaments vinculats a les teràpies avançades. Font va reivindicar la col·laboració publicoprivada i el paper de la filantropia en la recerca. Pareras va destacar el potencial de la biologia sintètica i la intel·ligència artificial, mentre que De Nadal va defensar una recerca d’impacte, una transferència més fluida i un marc estable amb visió a llarg termini materialitzat en la futura Ciutat del Coneixement. 

La cloenda institucional va comptar amb Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya i del Patronat de Biocat, i Josep Rull, president del Parlament de Catalunya. Illa va reivindicar la ciència com una responsabilitat de país i va posar l’accent en la necessitat que els descobriments es converteixin en empreses i prosperitat compartida. Amb el còctel de networking, l’acte va tancar una jornada que va posar en valor una trajectòria construïda entre molts agents.