Com es pot produir més amb menys? Aquesta pregunta resumeix en poques paraules un dels reptes més importants per a l’agricultura del segle XXI. D’ara endavant, s’hauran de produir més aliments per nodrir una població que arribarà als nou mil milions de persones el 2050. Però també s’hauran de produir més fibres, més pinso i més biocarburant per sostenir el desenvolupament de l’economia dels països emergents.
Paradoxalment, els recursos bàsics i imprescindibles per satisfer la demanda de productes agrícoles com són les terres conreables, l’aigua d’irrigació o els fertilitzants NPK són escassos o, encara més preocupant, comencen a exhaurir-se. Aquests recursos que han permès el creixement de la nostra civilització durant milers d’anys, han tornat a ser objecte de tensions geopolítiques creixents i de conflictes armats locals. En aquest context, l’acaparament del sòl (land grabbing), el dèficit hídric al nord de l’Índia o l’especulació amb el preu dels aliments bàsics (arròs, blat, blat de moro, etc) han començat a posar a prova l’estabilitat de nombrosos estats.
Contrastant amb aquest panorama poc encoratjador, els progressos espectaculars realitzats darrerament en l’àmbit de les ciències vegetals, de la genòmica i la biotecnologia verda, proporcionen un context favorable per al desenvolupament de noves i innovadores solucions per a l’agricultura del segle XXI.
Els coneixements estructurals i funcionals adquirits en models com Arabidopsis thaliana estan facilitant l’anàlisi i la comprensió del genoma de les espècies cultivables. I el desenvolupament continuat de varietats optimitzades mitjançant una selecció vegetal natural clàssica i la preservació, caracterització i ús dels recursos vegetals existents (biodiversitat), seguiran sent de gran importància per a l’obtenció de varietats millorades i més productives. Cal tenir en compte, a més a més, de l’existència de tècniques que permeten la manipulació (transgènesi/cisgènesi), la modificació (mutagènesi), o l’elaboració de novo (biologia sintètica) de tot o bona part del genoma de les espècies vegetals cultivables. El conjunt d’aquests coneixements, afegit a un ús racional de les tècniques agronòmiques modernes (agricultura sostenible, lluita integrada, ús sostenible dels productes fitosanitaris, etc.), poden, potencialment, solucionar els problemes relacionats amb l’augment previst de la població mundial.
El canvi de model i la necessitat de reinventar l’agricultura del dia de demà, representen un conjunt de valuoses oportunitats per a la creació de nous coneixements i la seva posterior repercussió en prosperitat econòmica, en creació de llocs de treball i en avantatges competitius per a les empreses. Degut al seu pes en l’economia nacional l’agricultura ofereix al conjunt de l’Estat espanyol i a Catalunya en particular, un terreny únic per a innovar, patentar i desenvolupar noves oportunitats de negoci. En el decurs de les últimes dues dècades, Holanda, un país poc més gran que Catalunya, s’ha situat en un lloc capdavanter en el pol Nord de la biotecnologia i la genòmica vegetal europea, i és actualment el primer exportador mundial de llavors hortícoles.
Considerada durant molt de temps com la germana pobra de la genòmica humana, la biologia vegetal és avui en dia un sector estratègic per al desenvolupament futur de l’agricultura. És ara el moment per a Catalunya de posicionar-se i desenvolupar-se com el pol Sud de la innovació en biotecnologia i genòmica vegetal. L’existència d’una recerca acadèmica de primer nivell, d’empreses agrohortofrutícoles fortes, així com la presència d’institucions dinamitzadores i facilitadores com Biocat seran peces claus per a la consecució d’aquests objectius.
Dr. Xavier Berthet
Managing Director de Ninsar Agrosciences