Demostren per primer cop l’ús de líquid cefaloraquidi en el diagnòstic de càncer

El grup de recerca d’Expressió Gènica i Càncer, del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha demostrat per primer cop els avantatges de l’anàlisi del líquid cefaloraquidi (LCR) per al pronòstic, tractament i monitoratge dels tumors cerebrals. L’estudi liderat pel doctor Joan Seoane, director del Programa d’Investigació Translacional del VHIO i professor ICREA, evidencia el fet que les concentracions d’ADN tumoral circulant dels tumors del sistema nerviós central són molt més elevades en el LCR que en el plasma sanguini.

“La nostra principal limitació era que els nivells d’ADN tumoral circulant dels tumors cerebrals són molt baixos en el plasma. Però vam plantejar la hipòtesi que ja que el cervell disposa del seu propi circuit tancat de fluid circulant –el líquid cefaloraquidi (LCR)–, que banya l’encèfal i la medu·la espinal, i que està en contacte directe amb les cèl·lules tumorals, podria ser que el LCR fos una bona font d’ADN tumoral, i efectivament així va ser.”, explica el Dr. Seoane.

La nova tècnica que l’estudi proposa per dur a terme la biòpsia líquida és molt menys agressiva que les emprades fins ara per extreure mostres de teixit cerebral, ja que permet extreure el LCR amb una punció lumbar similar a l’administració de l’epidural. El tipus d’extracció que s’utilitzava tradicionalment era la biòpsia per punció o cirurgia que comportava un risc més alt per al pacient i no assegurava l’extracció d’una part representativa del tumor. I és que la biòpsia líquida en plasma és molt útil en casos de càncer de còlon metastàtic, càncer de mama i de pulmó però no té tant d’èxit amb els tumors cerebrals.

Com que la nova tècnica és menys invasiva, permet que es pugui repetir en un mateix pacient i per tant facilita el seguiment del tumor i la seva caracterització, un procés imprescindible per poder tractar qualsevol tumor de forma específica i efectiva. Aquest seguiment és essencial en el cas del glioblastoma –el tumor cerebral maligne més agressiu i comú– que gairebé sempre reapareix un cop tractat presentant alteracions genètiques diferents de les del tumor primari. L'anàlisi del LCR permetria realitzar un nou estudi de forma més eficaç que amb les tècniques tradicionals. “Aquesta nova aproximació a la biòpsia líquida en LCR pot ajudar a plantejar, en algunes ocasions, un nou tractament experimental però més específic i per tant potencialment més adequat, cosa que a més podria millorar les respostes clíniques a fàrmacs dirigits”, explica el Dr. Josep Tabernero, director del VHIO i Cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

L’estudi també facilitaria i complementaria el diagnòstic de la carcinomatosi leptomeníngea, una infiltració tumoral que es produeix en la fina pel·lícula que recobreix tot l’encèfal i la medul·la espinal i que apareix per metàstasi d’altres tumors. La detecció de les cèl·lules tumorals d’aquesta fina capa a través de la punció lumbar fins ara era molt complexa.

Aquesta investigació pionera, que s’ha publicat a la revista Nature Communications, ha estat possible gràcies a una beca que l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) va atorgar al Dr. Seoane i que ha permès la realització de tots els estudis fins a provar la viabilitat d’aquesta idea, que sens dubte canviarà el futur dels diagnòstics del càncer.