Descobreixen perquè alguns càncers tenen resistència múltiple a la quimioteràpia
<p>El grup de l’IDIBELL dirigit per Manel Esteller identifica un mecanisme molecular que afecta principalment als càncers colorectal i d’estómac</p>
Investigadors del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’IDIBELL dirigits per Manel Esteller han identificat un mecanisme molecular que explica perquè alguns càncers no responen a tractaments convencionals amb quimioteràpia. L’estudi, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha identificat que el fenomen passa principalment en càncers colorectals i d’estómac i podria contribuir a millorar la classificació dels pacients i la personalització dels tractaments.
La quimioteràpia s'ha demostrat efectiva en un ampli ventall de pacients, però un dels seus principals problemes és l'aparició de resistència contra el medicament anti-tumoral usat. No obstant això, des de fa dècades se sap que hi ha tumors que presenten una resistència creuada contra diferents fàrmacs des del seu inici, quan encara no han estat tractats.
En el 10% dels tumors de còlon i estómac es presenta multiresistència a la quimioteràpia degut a la silenciació d’un fragment de RNA no codificant (lncRNA): la molècula TP53TG1. En teixits sans, la proteïna p53 –una proteïna supressora de tumors– s’uneix a la molècula TP53TG1 i l’activa. Un cop activa, aquesta molècula s’encarrega de prevenir l’activació de la proteïna YBX1, que quan està activa s’encarrega d’anar al nucli de la cèl·lula i activar centenars d’oncogens.
La silenciació de la molècula d'IncRNA TP53TG1 en cèl·lules cancerígenes fa que la proteïna p53 perdi gran part del seu efecte protector contra els tumors, i la proteïna YBX1 té via lliure per activar oncogens que impediran la mort de les cèl·lules malignes tot i els fàrmacs antitumorals, produint-se resistència als fàrmacs de la quimioteràpia.
Segons la investigació, aquest engranatge molecular està al darrere de la resistència als fàrmacs més comuns en el tractament del càncer, com el 5-fluorouracil, l’oxaliplatí o l’irinotecan, però també d’altres medicaments nous adreçats a dianes moleculars molt recents, com els inhibidors de quinases.
El grup d’Esteller es proposa ara estudiar si queda algun fàrmac que s’escapi d’aquest mecanisme de resistència múltiple, i també obre la porta a la possibilitat de desenvolupar altres fàrmacs que retornin la molècula TP53TG1 a la seva activitat normal. La metilació del DNA és el que provoca la silenciació d’aquesta molècula d’IncRNA, així que es tracta d’un factor epigenètic (no hereditari) que podria tractar-se més fàcilment. Però de moment no se sap quin element de l’entorn és el que provoca aquesta modificació epigenètica en les cèl·lules tumorals.
Publicació relacionada:
- Epigenetic inactivation of the p53-induced long noncoding RNA TP53 target 1 in human cancer. Proceedings of the National Academy of Sciences (12 October 2016) doi: 10.1073/pnas.1608585113